Els usuaris de Rodalies de Viladecans, les hem patit i patim de tots els colors. Diria que fins i tot se’ns ha desenvolupat un sisè sentit premonitori de quan no anirà la cosa bé. Sí, aquella sensació de quan estàs arribant a l’estació i abans de baixar la rampa, ja veus l’aglomeració a l’andana i penses: “Sant tornem-hi, això és que el de Granollers no ha passat, o el de l’estació de França ha desaparegut un altre cop...”.
A molts us sonarà la sensació d’impotència quan portes estona esperant el tren de Castelldefels o Vilanova a l’andana i de sobte veus que desapareix de la pantalla sense haver passat per l’estació, i saps que tornaràs a arribar tard, i que segur que tornaràs a viatjar enxubat en un vagó amb la resta d’afortunats del dia.
Durant les restriccions de la pandèmia, ens ha costat molt d’entendre per què ens podíem estrènyer amb centenars de desconeguts en un vagó de tren mentre ens repetien per megafonia les recomanacions de distància de seguretat i mascareta. Molt sarcàstic tot plegat. I una prova fefaent més que la covid s’ha agreujat més entre les classes populars i la ciutadania que no es podia permetre viatjar en vehicles privats o no podia teletreballar.
No és la primera vegada que surten malparats els de sempre. Per construir l’AVE de Madrid a Barcelona recordem el “caos ferroviari” de l’any 2007 que vam patir els usuaris després de l’esvoranc a l’estació de Bellvitge, i que va obligar a suspendre la circulació de trens. Allò va generar una gran protesta política des de Catalunya que el govern d’Espanya va acabar amb la cessió del suposat “traspàs de Rodalies”. Dic suposat, perquè el que se li traspassa a la Generalitat és la gestió, regulació, planificació, coordinació i inspecció dels serveis i les activitats i la potestat tarifària, però no la infraestructura. Les vies i les estacions continuen sent d’Adif. Tenim les mans lligades i continuem depenent del Ministeri de Foment que segueix sense executar els pressupostos que només veiem anunciats a les notícies com les promeses que s’enduu el vent.
Això a la pràctica per nosaltres, per Viladecans, significa que segurament fins que no s’ampliï l’estació i hi hagi un desdoblament de les vies, no es podrà augmentar la freqüència de trens que s’aturen els dies laborables. I aquesta ampliació, que des d’ERC Viladecans hem reclamat sense èxit a l’Autoritat del Transport Metropolità presentant al·legacions al Pla director d’infraestructures de transport públic col·lectiu 2021-2030, no està inclosa encara en les inversions previstes.
I és que a Viladecans, els dies feiners entre les 10 i les 17 hores, només s’aturen dos trens cada hora. Això no era així el 2020. De fet, si tirem més enrere al 2008 hi havia més freqüència de pas que actualment. Això passa perquè el tren que finalitza a Castelldefels el seu recorregut, i que s’atura també a Viladecans, no circula durant aquestes 7 hores i abans sí. Som el municipi de l’àrea metropolitana de Barcelona més perjudicat per la poca freqüència de tren i això no pot ser.
Continuarem lluitant per reclamar un servei que estigui a l’alçada que mereixem. Som molts els usuaris del transport públic de Viladecans que diàriament en fem ús, tot i que a hores d’ara no ens ho posen gens fàcil, ni amb els busos ni amb els trens. “Pròxima circulació, un tren sense parada”...
Natàlia Morant i Garrido
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada