Núvols que busquen ocupar un lloc, el seu lloc, al cel blau d’un paisatge sec, només ple de blat i groc, llest per a la collita. Amb un únic arbre desproveït de fulles per aquesta calor que regna per sobre de tot. I una casa aïllada allà lluny.
Núvols que canvien de mida i de forma en un obrir i tancar d’ulls, entre un somni teu i un altre, seguint el caprici de la brisa. Núvols que arriben a desdoblar-se, com cèl·lules dividides i boges. Joguines. Que sempre tornen.
L’home que camina tranquil cap a l’horitzó atalaia el blau i cerca, igual que els núvols, altres que s’uneixin a les dues solitàries que fingeixen calma davant seu. El que volen de debò és la companyia d’aquestes altres.
Ara no hi ha cap mena de pluja. Quan els núvols que busquen i els dos que estan sols es trobin, hi haurà tempesta? Hi haurà treva per als assedegats? Canviarà el paisatge del cel?
Patricia Aliu
patri.aliu@gmail.com
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada