Alerta, sequera!

La sequera al pantà de Siurana, amb ulls de dron

A finals de novembre es va declarar l’estat d’alerta per sequera al sistema Ter Llobregat. Els municipis metropolitans ens afegíem així al conjunt de 514 municipis catalans en aquesta situació, després de dos anys de pluges per sota del normal, que han portat les reserves d’aigua al 32% als embassaments. Respecte a l’anterior sequera del 2008 hi ha aspectes rellevants:

1. Un escenari de canvi climàtic més consolidat, amb tendència a menys pluja i més irregular, amb més tempestes i més períodes secs.

2. Menys disponibilitat d’aigua del Ter cap a l’àrea metropolitana, limitada a 90 hm3 anuals de mitjana a partir de 2023.

3. Més capacitat de dessalinització i més capacitat de reutilització d’aigua regenerada provinent de depuradores.

4. S’ha mantingut el consum domèstic baix (a Viladecans 106,9 litres per persona i dia).

La sequera és recurrent a la Mediterrània, i caldrà veure si passa de ser conjuntural a estructural. En qualsevol cas, la disponibilitat d’aigua s’afegeix al conjunt creixent d’incerteses que cal gestionar. La solució, però, és complexa i afecta transversalment moltes qüestions:

- Cal gestió sostenible de les aigües dels rius i de l’aqüífer, seguir potenciant la dessalinització, i sobretot incrementar la reutilització d’aigua regenerada de les depuradores, especialment de la costa. A l’EDAR de Gavà–Viladecans actualment es reutilitza només el 17% de l’aigua regenerada, i per fer-ho cal millorar-ne els tractaments i ajustar-los als usos previstos, per exemple reduint-ne la salinitat per permetre més usos agrícoles.

- La ciutadania ha de disposar d’aigua de qualitat i en quantitat suficient, de forma accessible per tothom i en particular pels qui tenen més dificultats. La fiscalitat de l’aigua ha d’afavorir-ne el bon ús i ha de gravar més els qui contaminen i els consums excessius.

- Cal planificar el territori per ajustar la demanda als recursos d’aigua disponibles. El creixement urbanístic i d’activitats té topalls que no es poden superar. Debats com el de l’ampliació de l’aeroport per portar més milions de turistes a Barcelona no poden oblidar aquesta qüestió.

- La xarxa d’abastament ha de ser eficient. Actualment el rendiment de la xarxa a nivell metropolità és del 84% (de cada 100 l que entren a la xarxa, 84 arriben a les llars) i és important que continuï en aquesta línia i millori, si és possible.

- Cal potenciar la reducció de la petjada hídrica de l’activitat industrial, afavorint l’eficiència i la compensació local de l’ús d’aigua, com en el cas del CO2. En l’activitat agrícola cal més suport públic per modernitzar infraestructures de regadiu, ja que el sector difícilment ho pot afrontar sol.

- Cal potenciar la gestió sostenible del bosc, ja que un dels seus beneficis és disposar de més aigua a les rieres, fonts i al subsòl, en evitar evapotranspiració excessiva d’una massa forestal que creix descontrolada en antics sòls agrícoles. Les Muntanyes del Baix, plenes d’antics marges de pedra seca on els pins han substituït els conreus de secà, són un reflex d’aquesta situació.

- A les cases podem seguir estalviant aigua tenint cura de la nostra xarxa domèstica, triant nous electrodomèstics més eficients, amb dutxes en lloc de banyeres, doble polsador a la cisterna del vàter i tancant les aixetes quan cal. Pels qui tenen jardí, cal optimitzar el reg i una jardineria més adaptada al baix consum d’aigua.

- A nivell municipal calen mesures d’estalvi als equipaments, i en la neteja i manteniment de l’espai públic cal apostar per la xerojardineria, o sigui la jardineria adaptada a les condicions mediterrànies i de baix consum d’aigua, i pels parterres i espais sense reg, evitar les fonts ornamentals i potenciar l’ús d’aigua regenerada per a aquests usos. A Viladecans, cal emmarcar les mesures en el Pla d’Emergència de Sequera Municipal, que no està aprovat malgrat ser obligatori des de fa dos anys. I promocionar piscines públiques grans i eficients en lloc de moltes piscines petites a cada comunitat.

L’actual situació d’alerta limita a 250 l per persona i dia el consum, i afecta principalment al reg i manteniment de l’espai públic, dels jardins, usos lúdics i fonts ornamentals, alhora que s’inicien algunes mesures d’estalvi en els usos industrials i agrícoles. En propers mesos, si la situació persisteix, s’obriran altres escenaris més durs a nivell de restriccions.

Amb l’esperança que plogui prou i sense fer mal, cal seguir avançant a tots nivells en l’adaptació a la sequera en particular i al canvi climàtic en general. No ens podem permetre no fer-ho.

Marc Riera