A l’estació de tren de Viladecans, com a tants altres indrets, m’imagino, s’ha establert el sistema Park & Ride (aparcament + Renfe), que a la pràctica vol dir que les places que abans eren lliures de pagament es reconverteixen en una gran majoria en places de zona blava. La zona blava es converteix en gratuïta si tu pots demostrar que has viatjat amb la Renfe.
Complicat, sobretot perquè tot plegat, perquè sigui àgil, ha de funcionar amb l’enèsima aplicació (P+R) vinculada a l’aplicació (TMB) que faig servir habitualment per comprar i pagar els bitllets metropolitans de transport.
Crec que vaig llegir-ne alguna cosa al butlletí municipal de Viladecans, però no hi vaig parar gaire atenció, perquè no acostumo a deixar el cotxe al pàrquing de la Renfe. El cas és que el dia que sí que el vaig fer servir, amb pressa perquè se m’escapava el tren, em vaig trobar superangoixada: zona blava que no saps com pagar, instruccions complicades que no sabia com fer baixar de pressa... Total, que em vaig enfilar al tren deixant el cotxe tal qual amb el risc de rebre la corresponent multa. De moment, no n’he rebut cap, però creuem els dits!
Després, a casa, vaig baixar i interconnectar totes les aplicacions recomanades. Entre la meva cada dia una mica més escassa perícia i el fet que tampoc et donen unes instruccions gaire clares, vaig suar la cansalada. I vaig descobrir també que algunes de les places d’aparcament a l’estació estan alliberades de semblant cosa.
Bé. Em pregunto ben sincerament si el proper dia que l’hagi d’utilitzar sabré fer-ho. I també em pregunto què passa amb la molta gent que no s’acaba d’aclarir amb els mòbils o que senzillament no en té o en té un de molt senzill. De vegades crec que les aplicacions i les administracions ens assetgen. I no només és un malson. Cada dia tot plegat és més real.
E-notum
No sé si mai heu rebut comunicacions a través d’e-notum, un sistema de comunicació digital obligatori per a entitats i potser menys obligatori, però molt habitual, per a ciutadans. Per als que penseu que escric plena de prejudicis, ja us puc donar la raó: l’odio.
En primer lloc perquè la seva “moderna” forma digital no fa que els comunicats que reps per aquest sistema siguin intel·ligibles: continuen estant, sovint, escrits amb tots els ets i uts legals... i incomprensibles per a la gent normal (entenent per normal com a capaç de llegir i entendre força textos, però no especialista en temes legals). Les administracions públiques tenen serioses dificultats per fer comprensibles els seus missatges i no sembla que s’esforcin gaire per superar-les.
L’obligatorietat que les entitats es relacionin amb l’administració amb un certificat digital del seu president crea molts problemes. No tots els presidents, bo i sent excel·lents presidents, tenen habilitats informàtiques. Això significa a la pràctica que sovint gestionen aquest certificat altres persones. He pogut constatar que, a més, es barregen en la mateixa bústia documents personals del president o presidenta amb documents propis de l’entitat. La pretesa privacitat se’n va en orris. La teoria deu ser que només ho pot obrir el titular del certificat, però la pràctica n’està molt allunyada.
Els qui fem aquest delicte d’obrir e-notum amb certificats propis i aliens, o que som titulars de diverses entitats, constatem que malgrat que t’esforcis a tancar i obrir sessions, el programa continua conduint-te allà on no vols i barrejant notificacions, entitats i conceptes.
I encara hi afegiré una tercera cosa: les gestions per obtenir el certificat digital de les entitats, tot i l’ajut eficaç que s’ofereix des de l’Ajuntament, són complexes i serveixen només per a dos anys. Per tant moltes entitats, com aquesta del Punt de Trobada, que no demanem subvenció habitualment, en prescindim per estalviar-nos feina. Però aleshores no podem obrir altres comunicacions. Crec que per aquest camí podem acabar tots en els llimbs legals. No me’n sento culpable: ¿de debò que no poden coexistir el sistema digital amb el presencial?
Mercè Solé
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada