El passat 20 de novembre va morir, als 93 anys, Hebe de Bonafini, el principal referent del moviment de les Madres de la Plaza de Mayo, que l’any 1977, ben als inicis de la dictadura que va tiranitzar l’Argentina entre 1976 i 1983, van començar a concentrar-se en aquesta plaça de Buenos Aires per reclamar la recuperació dels seus fills desapareguts per la repressió i per reivindicar, alhora, justícia i democràcia.
L’endemà de la seva mort, tocava reunió de la redacció del Punt de Trobada –ens reunim, en principi, el tercer dilluns de cada mes–, i vam comentar que la memòria d’aquesta activista bé es mereixia un editorial d’aquesta revista per destacar, reconèixer i agrair la importància i la rellevància de la seva lluita incansable. I no només la seva, sinó també la de totes les altres dones que amb ella han estat reivindicant els seus fills. I, també, la de tantes i tantes dones, i tants i tants homes que, a tots els racons del planeta, han lluitat i treballat, i continuen lluitant i treballant, en la recerca d’una vida digna per a ells i per a tots els éssers humans.
Sense ells, sense aquest estol de lluitadors i lluitadores entregats, el nostre món seria encara molt més impresentable. I ells són també per a nosaltres impuls i estímul en aquesta tasca inacabable de dignificació de la humanitat de la qual ningú no té dret a escaquejar-se.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada