dilluns, 15 de juliol del 2024

Propostes per llegir a l’estiu

L’estiu és sempre un bon moment per tornar a l’hàbit de la lectura o reprendre aquelles lectures a les quals no hem pogut dedicar temps durant la resta de l’any. Per aquest motiu, des de la Biblioteca de Viladecans us proposem un bon grapat de llibres, que us animin a descobrir nous gèneres, estils o autores i autors. Trobareu lectures fresques, atrevides, informals però també serioses, tendres, dramàtiques i variades per totes les edats. A més, la biblioteca compta amb el fons especial de la Viatgeteca, on es poden trobar guies de viatges actualitzades de qualsevol punt del món, així com relats i revistes especialitzades.

Durant els mesos de juliol, agost i fins al 12 de setembre, l’equipament romandrà obert en horari intensiu, és a dir, de dilluns a dijous de 15 a 20.30 hores i divendres de 9 a 14.30, mentre que dissabtes i festius estarà tancat. Durant aquests mesos estiuencs, la biblioteca rebrà, com és habitual, les últimes novetats editorials i es mantindrà el servei de Préstec Interbibliotecari per demanar els llibres que no es troben a la biblioteca.

Us animem així a llegir i gaudir de la lectura perquè taI com va dir l’escriptora Elvira Navarro “a l’estiu cal llegir el que ens vingui de gust, igual que durant la resta de l’any”.

INFANTILS FINS A 6 ANYS

Martí, Meritxell

La misteriosa i sorprenent casa de l’avi

Barcelona: Combel, 2023

Molts infants aprofiten els mesos d’estiu per passar més temps amb les seves àvies i avis. Aquesta història descobreix com és la casa de l’avi de la protagonista. A primer cop d’ull, sembla una taverna marinera, però si es mira bé es veuen coses sorprenents i pistes que poder portar-te a llocs insòlits. El conte té un munt d’elements per descobrir i solapes per destapar que amaguen detalls ocults. Una autèntica aventura estiuenca per mirar les cases dels avis amb altres ulls.

Coppo, Marianna

Bona nit, cranc

Barcelona: Joventut, 2023

El Peix i el Cranc són molt bons amics, sempre estan l’un per l’altre. Quan arriba l’hora d’anar a dormir, el Cranc està a punt d’adormir-se, però el Peix encara està ben despert i es pregunta: Què es aquest soroll? I si els extraterrestres ens segresten mentre dormim? I si plouen granotes? Què passaria si... moltes coses?! Un àlbum il·lustrat humorístic i intel·ligent sobre la importància de compartir les pors i les grans emocions amb un amic de confiança.


INFANTILS DE 7 A 10 ANYS

 


Comelles, Salvador

Arbres

Barcelona: Editorial Barcanova, 2021

Els arbres ens fan ombra, ens donen fruits, ens fan més amables els carrers i les ciutats... Els arbres s’arrelen a la terra i alhora creixen cap al cel. Ens assenyalen el pas del temps i el pas de les estacions. En aquest llibre hi trobareu uns quants arbres que us faran companyia. Són arbres que fan volar la imaginació, que també ajuden a divertir-se o a pensar. Uns arbres que poden convertir-se en amics, perquè cada arbre ens parla de la seva vida i també de la nostra vida.

Lee, Suzy

Verano

Albolote: Barbara Fiore Editora, [2023]

Una refrescant i animada història d’estiu que pots sentir a través d’imatges mentre escoltes Les quatre estacions de Vivaldi, gotes d’aigua, confeti, nens, llamps i trons: un concert d’estiu amb Suzy Lee. L’autora, una de les creadores més destacades en l’actual panorama internacional, és coneguda per les seves obres il·lustrades sense paraules o llibres silenciosos.


INFANTILS DE 11 a 13 ANYS

 

Patterson, James

La niña que amaba los elefantes

[Barcelona]: Duomo Ediciones, 2024

Va haver-hi un temps en què els elefants convivien feliçment amb els éssers humans. Però ara, cinquanta-cinc elefants moren cada dia en mans de caçadors furtius. Jama és una noia masai que se sent diferent de la resta de nenes de la seva classe. Farta de no encaixar, es refugia en la companyia de la naturalesa. Quan es fa amiga de Mbegu, una cria d’elefant que viu en un abeurador pròxim, farà tot el possible per a protegir-la després d’una tràgica estampida que provoca diverses morts. Una nova aventura inspirada en fets reals de James Patterson. La història d’una amistat que fomenta la protecció del nostre planeta.

 

Turnage, Sheila

Tres cops de sort

Barcelona: Viena, 2023

Aquest estiu, la Mo té previst fer un cop de mà al cafè, mentre segueix la pista de la seva mare biològica i busca un primer cas per a la seva flamant agència de detectius privats, que comparteix amb en Dale, el seu millor amic. Per això, l’arribada a Tupelo Landing del detectiu de la policia Joe Starr la posa en guàrdia. Es veu que ha reobert un cas antic: l’atracament a un banc en què no van arribar a atrapar els lladres ni es va recuperar el botí. Premi Newbery al millor llibre infantil d’EUA.

 

CÒMICS INFANTILS

Bloch, Serge

Una bruixa a l’escola

Madrid: Komikids, [2023]

A la Zuk, la bruixeta decidida, li agrada molt anar a l’escola! Allà es troba amb la seva mestra i els companys i fa un munt d’activitats: des de pintura a viatges prehistòrics. Però la Zuk no és una alumna com les altres! Quan no està contenta, tota l’escola se n’assabenta. Però, Zuk, és tot cor. Oferir un refugi als animals o protegir el planeta són algunes de les bones accions a l’abast de la seva vareta màgica. Però per desgràcia, no se sap amb detall les fórmules i els resultats són, a vegades, situacions estrambòtiques i desbaratades.

 

Cunill, Marta

Les Meravelles

[Barcelona]: Bang, 2024

A la manera d’un conte, la il·lustradora Marta Cunill ens ofereix un relat sensible sobre la preservació del nostre entorn i particularment de la vegetació. Els protagonistes, els éssers màgics que viuen dins del gran bosc, intenten evitar aquest desastre que assola el planeta plantant unes petites esferes brillants, les meravelles, l’última esperança de salvar la terra.

 

CONEIXEMENTS INFANTILS

Batiste, Elaine

El llibre de les habilitats oblidades.
fes-ho tu mateix: juga, repara, crea

Barcelona: Flamboyant, 2023

Un llibre que anima als infants a construir, jugar, tenyir, cuinar, reutilitzar durant hores practicant activitats proposades a les seves pàgines per aconseguir crear i reparar coses. Assecar herbes, reparar un roda de bicicleta, cosir botons, fer una menjadora d’ocells o un pastís de poma són algunes de les propostes que presenta aquesta obra per fer i gaudir amb la família i les amigues i amics.

 

Miracle, Anna

La ciutat del futur

Barcelona: Zahorí Books: Ajuntament de Barcelona, 2023

Descobreix les fascinants iniciatives que es duen a terme a diferents ciutats del món per esdevenir sostenibles. La Teresa ho té clar: els joves han d’impulsar l’acció climàtica. Ella també vol ajudar a construir la ciutat del futur. I farà un viatge per conèixer projectes innovadors d’arreu del món pensats per fer front al canvi climàtic. Així és com descobrirà els horts subterranis de Londres, la ciutat esponja de Xangai, els corredors verds de Medellín, els purificadors d’aire de Varsòvia i altres iniciatives fascinants que ja estan en marxa i que obren camí per humanitzar les ciutats i fer-les més sostenibles.

 

NOVEL·LA JUVENIL (A PARTIR DE 13 ANYS)

Carbonell, Ofèlia

Fusta i resina

Barcelona: Columna Edicions, 2023

Una violinista acabada de graduar rep una proposta inesperada. Mentre passeja de nit per Barcelona, fa cerveses amb els amics i esquiva turistes, defuig la pregunta que la remou: Ets prou bona per viure d’allò que estimes? Ho estimes prou per malviure’n? Un llibre de la col·lecció Brunzits, que dona veu als joves i tracta temes com créixer, el sentiment de pertinença, els orígens, la passió, la família, la salut mental o la vocació.

 

Westerfeld, Scott

Impostores

Madrid: Nocturna Ediciones, 2023

Rafi i Frey són germanes complementaries. A Rafi l’han criat per a manipular i triomfar en tota classe de traïcions polítiques. A Frey l’han criat per a matar i sacrificar-se com el seu doble: és la seva germana bessona i el blanc perfecte per a qualsevol franctirador que intenti assassinar a la futura líder de Shreve. Especialment si ningú coneix la seva existència. Amb aquest llibre, Scott Westerfeld inicia una sèrie addictiva, plena de girs inesperats en un escenari letal on qualsevol pas en fals podria ser l’últim.

 

Welford, Ross

Time travelling with a tortoise

London: HarperCollins Children’s Books, 2024

Novel·la juvenil en anglès. Emocionant, divertit, commovedor i increïblement intel·ligent, és l’extraordinària seqüela plena d’aventures. El protagonista viatja en el temps per salvar la vida del seu pare. I funciona: el pare d’Alâ torna a viure i la vida torna a ser com hauria de ser. Almenys, això és el que pensa l’Al. Però quan un accident roba a l’estimat avi Byron de la seva memòria mundial, Al es veu obligat a tornar en el temps de nou, aquesta vegada deixant algú enrere, atrapat en una dimensió prehistòrica.


CONEIXEMENTS ADULTS

 

Ashby, Chloë

Los Colores del arte.
la historia del arte en 80 obras

Barcelona: Blume, 2023

A través de 80 meravelloses obres d’art, des de pintures rupestres a obres mestres contemporànies, al llarg d’aquestes pàgines el lector podrà navegar per punts d’inflexió de major i de menor importància, així com contemplar obres conegudes i altres que no ho són tant a través d’una perspectiva nova i vibrant. Per a aquestes obres, el color no és només una eina, sinó també el secret fonamental del seu èxit.

 

Alsina, Claudi

Los matemáticos serios son los que no se ríen nunca.personalidades excéntricas, pecados inconfesables, anécdotas y retos recreativOs

Barcelona: Ariel, 2024

Una aproximació divertida i lúdica al món, una miqueta misteriós, dels matemàtics, que inclou reptes recreatius. Així l’autor, el cèlebre matemàtic Claudi Alsina, presenta una selecció de fets curiosos i sorprenents sobre els protagonistes d’aquesta bella ciència, per a brindar una visió panoràmica sobre la gent de matemàtiques en el seu vessant més humà.

Ackmann, Martha

Las astronautas olvidadas. trece americanas que debieron llegar al espacio

Barcelona: Ediciones Luciérnaga, 2023

Tres anys abans que la soviètica Valentina Tereshkova es convertís en la primera dona a sortir a l’espai, un programa secret de la NASA havia reclutat ja tretze candidates per a una missió idèntica. Mai van rebre atenció pública, ni se’ls va assignar un nom de missió. Van ser ensinistrades alhora que els seus companys de les missions “Mercury”, en secret, i més tard menystingudes per una agència espacial que va preferir pilots de proves homes a dones entrenades en vols civils. Aquest llibre reconstrueix la seva història i dona veu per primera vegada a aquell grup d’avançades al seu temps al qual acabaria coneixent-se com “les 13 del Mercury”.

 

Dunyó i Ruhí, Pol

Estripar la terra: contra les mentides del món rural. propostes per conèixer i entendre qüestions al voltant de la diversitat

Barcelona: Raig Verd Editorial, 2021

L’autor fa una reflexió de la percepció enganyosa que tenim del nostre entorn. A través de diversos capítols, i en un format inspirat en el manifest, Dunyó estimula el lector a repensar com ens relacionem amb el temps, la terra i el que hi produïm. L’autor analitza també les nostres formes de consum i el vincle amb el nostre estil de vida, mentre rebutja la sobreexplotació, la pressa i la violència contra la natura i contra nosaltres mateixos. Amb un llenguatge evocador i poètic, però alhora amb un estil provocador i sense complexos, ens fa replantejar les prioritats per combatre els discursos de la lògica del capitalisme.

 

CÒMICS ADULTS

Lema, Bea

El Cuerpo de Cristo

Bilbao: Astiberri, 2023

Quan Vera era nena, un dimoni rondava casa seva i assetjava la seva mare, martellejant-li els nervis fins a prostrar-la al llit durant dies. Entre les sessions d’exorcisme amb la meiga i les cites amb el psiquiatre, any rere any, la superstició s’esvaeix per deixar pas al diagnòstic. Però, malgrat els maltractaments, la malaltia i les excentricitats, l’amor d’una mare i la seva filla és més fort que qualsevol altra cosa, sobrevivint al pas del temps i a les tempestes. El Cuerpo de Cristo és la declaració d’amor d’una filla a la seva mare, a la qual ha de cuidar sent massa jove, però també és el retrat tràgic i universal d’una dona tancada en el seu paper de filla, mare i esposa en una Espanya patriarcal, pobra i catòlica.

 

Lafebre, Jordi

Soc el seu silenci. una intriga a Barcelona

Barcelona: Norma Editorial, 2024

La brillant i provocadora psiquiatra Eva Rojas visita a petició d’un dels seus pacients la hisenda vitivinícola del clan Monturós. Allà ha d’assistir a la lectura d’un testament que resoldrà per sempre l’herència familiar. No obstant això, la mort d’un dels seus beneficiaris espatllarà tots els càlculs i deixarà en l’aire un misteri que Eva tractarà de resoldre per tots els mitjans. Jordi Lafebre torna amb un nou àlbum que combina psiquiatria, enologia, humor, crim i mitologia. El resultat és una obra mestra on les peces encaixen com en un mecanisme de rellotgeria.

 

NOVEL·LES

Queraltó, Clara

Com un batec en un micròfon

Barcelona: Editorial Anagrama, 2024

Com un batec en un micròfon explora els mecanismes de la seducció i de l’atracció entre contraris. Amb una llengua precisa i un estil depurat, Clara Queraltó ha donat forma a un joc de miralls absorbent i pertorbador. Gràcies a uns personatges propers, Clara Queraltó convida a contemplar els gestos de la seducció amorosa en l’era del “no és no” i l’empoderament feminista. Amb aquesta obra, l’autora va guanyar el Premi Llibres Anagrama de Novel·la 2024.

 

Lemaître, Pierre

El Silencio y la cólera

Barcelona: Salamandra, 2024

Després de mudar-se a la capital francesa des de Beirut, els germans Pelletier s’enfronten als reptes que els planteja la seva ciutat d’adopció. Quan Helene arriba a Chevrigny, un poble de la França profunda per a realitzar un reportatge, és testimoni dels drames humans dels qui es veuran expulsats per sempre de les seves llars i, en aquest context, la seva vida farà un tomb inesperat. Mentrestant, el seu germà François, un decidit periodista del mateix diari parisenc, ha de descobrir qui és realment Nine, mentre Jean, l’inepte germà gran, turmentat per la seva diabòlica esposa, Genevieve, s’enfronta a les seves violentes pulsions i, una vegada més, intenta fugir de la justícia.

 

Mas, Ramon

Els murs invisibles

Barcelona: L’Altra Editorial, 2024

La nit del divendres 12 de març del 2004, assegut en un bar de Vallcarca amb els seus companys de la facultat de filosofia, el narrador d’aquesta història rep un missatge que ningú voldria rebre mai. Aquí comença una carrera contra l’inevitable. De tall plenament autobiogràfic, el llibre que teniu a les mans és alhora la crònica d’una mort anunciada, un relat de formació sobre el pas a l’edat adulta i un cant a l’amistat. També és un homenatge a tot un món que creix als marges, i a les relacions forjades fora de les convencions imperants en una societat tan conservadora com la vigatana. Precisa i delicada, d’emoció continguda i alhora punyent, Els murs invisibles és, finalment, la narració d’un episodi que marcarà de manera irreversible la vida del protagonista. 

 

Ernaux, Annie

Pura passió

Barcelona: Angle Editorial, 2022

En aquesta narració directa i vibrant, Annie Ernaux fa la crònica d’un enamorament apassionat a tocar dels cinquanta anys. I ho fa, com és habitual en ella, capbussant-se en els seus records i relatant-los amb total transparència, servint-se d’una escriptura sòbria i precisa. Al llarg d’una colla de mesos no farà altra cosa que esperar, a casa, les trucades d’A., un diplomàtic de l’Est amb una retirada a Alain Delon, amb el qual torna a sentir aquella follia emocional, física i intel·lectual que anomenem passió, en el seu estat mes simple i pur. És una passió del cos i de la ment, en cerca d’un plaer sense tendresa, viscut sense vergonya ni victimisme. Annie Ernaux dibuixa el temps d’espera i d’absència, fet d’emocions i obsessions en una muntanya russa, quan l’amant ocupa el pensament i el món desapareix...

Ojeda, Mónica

Chamanes eléctricos en la fiesta del sol

Barcelona: Random House, 2024

Any 5540 del calendari andí. Noa decideix escapar-se del seu Guayaquil natal amb la seva millor amiga, Nicole, per a assistir al Soroll Solar, un macrofestival popular que anualment congrega, durant vuit dies i set nits, a milers de joves —entre músics, ballarins, poetes i xamans— als peus d’un dels nombrosos volcans dels Andes. Enrere queden les famílies i la violència de les ciutats, i es desplega un paisatge al·lucinat que tremola al ritme de la música i les erupcions volcàniques sota un cel solcat per meteorits. Per a Noa aquesta serà la primera parada abans d’anar al retrobament del pare que la va abandonar quan era una nena i que des de fa anys habita els boscos alts, un territori on també s›amaguen els desapareguts, aquells que una vegada van pujar al Soroll i mai van tornar a les seves llars.

 

O’Farrell, Maggie

La distància que ens separa

Barcelona: L’Altra Editorial, 2024

La Stella, jove i plena d’energia, fuig de Londres per enfrontar-se a un secret d’infantesa que li va marcar la vida i va fer que el seu destí quedés lligat per sempre al de la seva germana Nina. A l’altra banda del món, en Jake celebra el cap d’any xinès, però un seguit de circumstàncies tràgiques i una boda precipitada el duran des de Hong Kong fins al Regne Unit, on començarà la recerca del pare que no va conèixer mai. Quan en Jake i la Stella es troben, les vides de tots dos canvien definitivament, però no sense que el passat de la Stella surti dolorosament a la llum. La distància que ens separa és una obra addictiva i fascinant sobre vides paral·leles, identitats desplaçades, secrets de família i el pes inexorable del passat.

 

Pazos, Anna

Matar el nervi

[Barcelona]: La Segona Perifèria, 2023

Matar el nervi és la revisió descarnada d’una joventut que vol acabar-se. La cerca furiosa d’una pregunta per poder obtenir una resposta. Una passejada pel costat salvatge de la vida. Un nervi indomable empeny l’autora a practicar una fugida endavant que la porta a Tessalònica, a Jerusalem, a una travessia per l’Atlàntic, a Nova York i finalment a submergir-se en la història íntima de la seva família. La seva atracció pels personatges extrems farà la resta.

La mirada d’Anna Pazos compleix els requisits de la millor narrativa de no-ficció. És desafiant i incisiva. Escèptica i distanciada. Aquesta mirada, contraposada a l’impuls de buscar experiències dignes de ser viscudes, genera un camp de força que electritza el relat i que fa gravitar al seu voltant la vida i la literatura en un equilibri hipnòtic. Com hipnòtica és la calma que anticipa la tempesta.

L’imprescindible protagonisme de Caviga

            

Concentració davant del’Ajuntament, el passat 27 de juny

Fa quatre dies, el 27 de juny, vaig participar de la manifestació que els treballadors de Caviga van fer davant de l’Ajuntament de Viladecans per reclamar els seus drets laborals. A la plana següent trobareu el seu manifest.

Uns drets indiscutibles per a uns professionals que fan una feina excel·lent i difícil amb persones especialment vulnerables. Però simultàniament uns drets difícils d’assolir per la dinàmica institucional, que complica extraordinàriament la gestió econòmica dels equipaments i que és molt comuna.

El centre ocupacional Caviga depèn d’una fundació que ve a ser un consorci entre els ajuntaments de Castelldefels, Gavà i Viladecans. Són finançats per la Generalitat. I els seus sous depenen d’un conveni col·lectiu l’aplicació del qual negocien els sindicats amb la patronal d’aquesta mena d’equipaments. Que hi hagi diners o no per aplicar aquest conveni no depèn dels guanys de la patronal (que sol no tenir afany de lucre i anar molt justeta) sinó del conjunt de despeses que es negocia amb la Generalitat i que inclou salaris, subministraments i moltes altres coses. De manera que si, com ha estat el cas, els subministraments s’apugen molt, corren el risc de no poder pagar els treballadors.

De fet això és així de complicat també perquè la Generalitat, tot i tenir competència plena sobre el tema, ha fet sempre una política d’escaqueig o, dit d’una altra manera, de deixar la iniciativa en mans del tercer sector i de l’administració local, i d’abandonar una planificació territorial que equilibri necessitats i recursos. Els ajuntaments s’hi han acabat posant, però tot plegat causa distorsions que, com en el tema del conveni col·lectiu, acaben pagant els treballadors. De fet no sempre som gaire conscients que els ajuntaments de Gavà, Viladecans i Castelldefels es fan càrrec, per exemple, del transport dels usuaris del centre, que no és precisament barat (i no funciona gens bé, però aquest és un altre tema).

La manifestació del 27 es va donar pocs dies abans del festival de Teatre al Carrer, en què Caviga va presentar “Tic-tac, malsons”, un espectacle esplèndid, un signe de la qualitat de la feina de professionals i usuaris del centre, que alhora és una mostra de les immenses capacitats d’unes persones que massa sovint menystenim a la pràctica.

L'espectacle de Caviga, el 5 i 6 de juliol passat, dins del Festival deTeatre de Viladecans

Tant a la mani, com a la representació teatral, no van faltar regidors municipals de tot l’àmbit polític. S’agraeix la seva presència. Ara bé, estaria bé que traslladessin als seus respectius partits la necessitat de fer govern a Catalunya per tal que les millores en recursos que tots reconeixem imprescindibles en matèria de persones amb discapacitat poguessin fer-se efectives, tan aviat com sigui possible. O no?

Mercè Solé

MANIFEST

Les treballadores i treballadors dels diferents serveis del sector de la discapacitat de Catalunya volem reivindicar:

Un conveni digne per tots els recursos:

Les persones amb discapacitat i els professionals que dediquem el nostre dia a treballar amb elles, estem afrontant una realitat que no es correspon als valors d’Inclusió, Dignitat i Justícia Social.

Els nostres convenis, a quin més precari, no han sabut adaptar-se als canvis socials, econòmics ni tecnològics dels darrers anys, fent-se evident així que tenim:

Salaris paupèrrims que no reflecteixen l’especialització ni la professionalitat requerida per atendre adequadament a les persones amb discapacitat intel·lectual.

Condicions laborals vergonyoses que impossibiliten retenir talent, afegint la pèrdua d’interès per part de les noves generacions.

Cartera de serveis desfasada (ràtios) envers les noves necessitats de les persones ateses i l’actual model d’intervenció que repercuteix directament en la salut mental dels professionals d’atenció.

Deficiències en infraestructures i equipaments que ens impedeixen oferir un servei de qualitat.

Finançament insuficient per part de les administracions que no permet actualitzar el sector.

EXIGIM una revisió integral dels nostres convenis actuals, que inclogui, però no es limiti a:

Un ajustament salarial que reconegui la feina que fan els professionals i que permeti una vida digna. Equiparant-lo al sous de la pública que són un 35% més alts de mitjana. A més, també cal que es tingui en compte l’augment de l’IPC.

Actualitzar les categories professionals per tal que es reflecteixin les qualificacions i responsabilitats de cada lloc de treball.Volem que se’n pagui d’acord a les nostres titulacions i experiències laborals.

Un pla de finançament que asseguri el desenvolupament i sostenibilitat del sector.

Una revisió de la cartera de serveis on constin una ràtios adequades a les necessitats de suport reals a les persones garantint els seus drets i les seves fites vitals.

Mesures específiques per a una conciliació familiar real tenint en compte que majoritàriament és un sector feminitzat.

 Animem les autoritats, les organitzacions socials, els mitjans de comunicació i la ciutadania en general, a unir-se a la nostra causa i donar suport a les nostres demandes per construir una societat més justa i inclusiva.

Volem posar èmfasi en la importància del sector de les cures en contraposició al poc reconeixement real que rep ja que tothom necessitarà aquests serveis en algun moment de la seva vida.

Reflexionem sobre quina atenció volem

No podem permetre que la inacció i la falta de compromís continuïn sent la resposta als reptes i necessitats de les persones amb discapacitat intel·lectual i de totes aquelles que treballem per recolzar-les.

És el moment que les parts que gestionen els recursos econòmics, la Generalitat i la Patronal, treballin per actualitzar el nostre conveni i dotar-nos d’eines per portar a terme la nostra tasca amb excel·lència i dignitat.

Caminada popular a Sant Ramon el dia de Sant Jaume

                                         

El pròxim 25 de juliol, Viladecans gaudirà un any més d’un vespre d’activitats per commemorar el dia de l’apòstol Sant Jaume. Aquestes propostes, impulsades per l’Associació d’Amics del Camí de Sant Jaume de Viladecans (AACSJV) i obertes a tothom, combinaran celebracions religioses, una romeria i un sopar a l’aire lliure.

El programa s’iniciarà amb una missa del pelegrí, que s’oficiarà a l’església de Sant Joan Baptista (al carrer de Sant Joan, 16) a partir de les 19:00 h. Just després de l’ofici religiós, i cap a les 19:30 h, arrencarà en aquest mateix punt el ja tradicional pelegrinatge fins a l’ermita de Sant Ramon. La caminada passarà per diversos indrets emblemàtics de la localitat, com ara Ca n’Amat, seu del Museu de Viladecans; la Torre Roja i el camp de beisbol. Tot seguit, començarà la pujada, de poc més de tres quilòmetres, fins al cim de la muntanya de Sant Ramon o Montbaig, situada a 289 metres d’altitud i pertanyent a l’anomenada Anella Verda. En aquest marc, i al costat de l’ermita, tindrà lloc un sopar popular amb el menjar que portin les persones assistents. En acabar, es desfarà el recorregut efectuat fins al nucli urbà de Viladecans, on conclourà l’excursió.

Per tal que la romeria sigui còmoda i segura, des de l’AACSJV recomanen dur-hi roba i calçat còmodes, una ampolla o cantimplora amb aigua i una llanterna, ja que la tornada serà a la nit.

Festivitat del segle XII

L’objectiu d’aquesta iniciativa és apropar el gran públic a la importància històrica i cultural de Jaume el Major, deixeble de Crist que va morir decapitat com a màrtir a Jerusalem i que, d’acord amb la tradició, va ser traslladat i enterrat a Galícia per dos seguidors, Teodor i Atanasi. L’any 1122, després de la troballa de la tomba vers l’any 813 i de la seva consolidació com a focus de pelegrinatge, el papa Calixt II va establir el 25 de juliol com a dia commemoratiu de l’apòstol. A més, també va instaurar l’Any Sant Compostel·là, que se celebra cada cop que aquesta data cau en diumenge. Tot i que el dia esmentat és laborable a Catalunya –amb l’excepció d’alguns pobles i de la ciutat de Girona–, és festiu a les comunitats autònomes de Galícia, Castella i Lleó, Euskadi i Navarra, així com a Santander.

Per a més informació sobre el programa d’activitats, les persones interessades poden contactar amb l’organització mitjançant l’adreça de correu electrònic acsj.viladecans@gmail.com.

Cèlia Roca Martín

El nou hospital en marxa

El nou hospital ja està en marxa, i fa molt bona pinta. Aquell antic servei creat pels amos de la Roca l’any 1953, ara és un equipament ampli, amb l’espai i les instal·lacions necessàries per donar servei a la ingent quantitat de població que conforma actualment els nuclis de Viladecans, Gavà, Castelldefels, Begues i Sant Climent. O sigui que molt bé.

L’edifici antic –al qual s’ha donat el nom d’edifici Sant Llorenç, amb bona sensibilitat per a la memòria col·lectiva– servirà per a usos complementaris, mentre que el nou –anomenat edifici Mil·lenari perquè està situat a l’avinguda d’aquest nom–, concentrarà l’atenció als usuaris.

Parlàvem ara mateix de memòria col·lectiva. Doncs dins aquesta memòria col·lectiva hi tenen sens dubte un paper important les múltiples mobilitzacions que han empès a fer que ara tinguem un molt bon hospital: les mobilitzacions emblemàtiques dels anys de la Transició, quan l’hospital va tancar i va caldre lluitar molt perquè la Generalitat se’n fes càrrec i el reobrís, i les mobilitzacions dels anys 2010-2012 per demanar la seva ampliació i la seva adequació a la quantitat de població que havia d’atendre, sense les quals difícilment s’hauria engegat el procés d’ampliació del qual ara disfrutem.

Ara només cal una cosa: que no faltin els mitjans per al seu bon funcionament. És a dir, que l’hospital tingui el personal necessari, i que tingui la dotació econòmica necessària. La feina que s’ha fet fins ara està ben feta. Doncs que continuï ben feta!

Picot verd (Picus sharpei) Pineda litoral, 4 de febrer de 2024

 

Comú al Delta del LLobregat. Estat de conservació a Catalunya: Preocupació menor.

El plomatge és majoritàriament verdós, més intens a les regions dorsals, lleugerament grisenc a les ventrals i amb matisos groguencs al carpó. La part superior del cap i el clatell són vermelles. El mascle té la bigotera vermella. La femella la té negra. S'alimenta principalment de larves i adults de formigues, que captura amb una llarga llengua enganxosa, sobre l'escorça dels arbres o al terra.

Tot i no estar en perill, l'alteració de l'hàbitat i l'ús d'insecticides és la principal causa del descens de les poblacions.

Eio Ramon

Alimentació refrescant i saludable per a l’estiu

Quan arriba l’estiu, les altes temperatures ens conviden a buscar opcions d’alimentació que no només siguin refrescants, sinó també saludables. Menjar de manera equilibrada és essencial per mantenir-nos actius i frescos durant els dies calorosos. Aquí et presentem algunes recomanacions i receptes perquè gaudeixis d’una alimentació estiuenca deliciosa i nutritiva.

Hidratació: La clau de l’estiu

La hidratació és fonamental en els mesos de calor. A més de beure aigua, pots optar per aliments rics en aigua que t’ajudaran a mantenir-te hidratat:

Síndria: Composta en un 92% per aigua, és perfecta per combatre la calor. A més, és rica en vitamines A i C.

Cogombre: Conté un 95% d’aigua i és ideal per a amanides i snacks lleugers.

Maduixes: No només són delicioses, sinó que també aporten antioxidants i un bon contingut d’aigua.

Meló: Té un 90% d’aigua i és una excel·lent font de vitamines A i C.

Pinya: Conté un 86% d’aigua i és rica en bromelina, un enzim que ajuda a la digestió.

Mango: Amb un 83% d’aigua, també és una bona font de vitamines A i C.

Amanides: color i frescor al teu plat

Les amanides són una excel·lent opció per a l’estiu. Aquí et deixem una recepta fàcil i nutritiva:

Amanida de quinoa amb mango i alvocat

Ingredients:

1 tassa de quinoa cuita

1 mango tallat a daus

1 alvocat tallat a daus

1 cogombre a rodanxes fines

1/4 de tassa de coriandre fresc picat

Suc d’1 llimona

2 cullerades d’oli d’oliva

Sal i pebre al gust

Preparació:

En un bol gran, barreja la quinoa, el mango, l’alvocat, el cogombre i el coriandre.

En un recipient petit, barreja el suc de llimona, l’oli d’oliva, la sal i el pebre.

Afegeix l’amaniment sobre l’amanida i barreja bé.

Serveix-la freda i gaudeix-ne.

Gelats Casolans: Dolç i saludable

Els gelats casolans poden ser una opció saludable si els prepares amb ingredients naturals. Aquí et proposem una recepta senzilla:

Gelat de plàtan i maduixes

Ingredients:

3 plàtans madurs congelats prèviament

1 tassa de maduixes congelades

1/2 tassa de iogurt grec

1 cullerada de mel (opcional)

Preparació:

En una batedora, barreja els plàtans i les maduixes fins a obtenir una textura cremosa.

Afegeix el iogurt grec i la mel, i barreja bé.

Aboca la barreja en motlles de gelat i congela durant almenys 4 hores.

Gaudeix d’un gelat saludable i refrescant.

Mantenir-se fresc i saludable durant l’estiu és fàcil amb aquestes opcions d’alimentació. Opta per aliments rics en aigua, amanides fresques, batuts amb fruites energètiques i gelats casolans per gaudir dels dies assolellats sense descuidar la teva salut. Bon profit i feliç estiu!

Feina “low cost”

                                 

Quan alguna cosa, de qualsevol mena, es manifesta com a “low cost”, sempre penso que els generosos patrocinadors que abarateixen els costos per fer algun producte accessible són, ben segur, els que hi treballen. Tant si es tracta de roba, com de vols d’avió, com de restaurants, com d’habitacions d’hotel. Les ofertes a la baixa solen tenir un rerefons de contractacions precàries, o irregulars, abusives o clarament d’explotació.

En són una mostra les “Kellys” (Las-que-limpian) que han hagut de fer mans i mànigues per fer-nos conscients que les condicions que es demanen a les cambreres d’hotel solen ser causa d’estrès i de malalties professionals, a banda de rebre sous escarransits. Ho avala l’estudi promogut per la Generalitat que podeu trobar fàcilment a internet (Informe de l’estudi de les condicions de treball del col·lectiu de cambrers i cambreres de pis a Catalunya, 2019), on s’assenyala la manca de prevenció de riscos laborals relacionats a sobrecàrregues d’esforç físic, exposició a productes químics, manca de formació i d’equipaments adequats, exposició a higienes molt deficients... En resum, ni la llei es compleix, ni els inspectors laborals s’hi fan presents.

Els diaris van plens també de les dificultats per trobar cambrers prou formats, però també per les llargues jornades exigides i uns salaris que no permeten subsistir. I no ho permeten, entre d’altres coses, perquè l’habitatge, també el dels treballadors de temporada, és cada cop més inabastable. L’altíssim cost d’una habitació en zona turística es menja bona part dels guanys... si és que es pot trobar l’habitació en qüestió, perquè en alguns llocs es lloguen balcons, a falta de res més.

L’altre gran escull per regularitzar i dignificar les condicions de treball de les persones que fan possibles les nostres vacances, és una llei d’estrangeria que impedeix un accés raonable als permisos de treball. L’alta demanda i la impossibilitat de normalitzar la feina, provoquen una economia submergida que obre les portes a tota mena d’abusos i que escamoteja les aportacions fiscals i la cotització a la Seguretat Social.

En la nostra creixent percepció negativa del turisme a l’engròs, hauríem d’incloure-hi la qualitat de les feines que ofereix. També aquí la nostra elecció com a consumidors pot contribuir a dignificar la vida de les persones que treballen en aquest camp.

Mercè Solé

Cuidem la platja

                                 

La platja de Viladecans té una extensió aproximada de 26 hectàrees. S’estén des de la desembocadura de l’estany del Remolar fins a la de l’estany de la Murtra. Pel seu valor natural, una part important de la platja, la pineda litoral i les dunes formem part de la Xarxa Natura 2000.

Les nostres platges, a més, formen part dels Espais Naturals del Delta del Llobregat, i estan envoltades per un mosaic de paisatges i ecosistemes molt rics en hàbitats i espècies de flora i fauna, com són les pinedes litorals, els aiguamolls i les maresmes, la llacuna del Remolar i la riera de Sant Climent.

Per sort, han quedat enrere els anys en què la gent de Viladecans havien d’anar a les platges de Gavà o Castelldefels perquè teníem el territori ocupat pels càmpings que impedien el lliure accés a la platja.

Des del tancament dels càmpings Les Filipines i El Toro Bravo entre el 2004 i 2005, l’Ajuntament de Viladecans i el Consorci per a la Protecció i la Gestió dels Espais Naturals del Delta del Llobregat han treballat conjuntament per recuperar les platges de la Murtra, del Remolar i la pineda de Cal Francès.

La feina de restauració de les nostres platges ha estat llarga i intensa. En deu anys s’ha recuperat tot el front de comunitats dunars de les platges del litoral de Viladecans. Aquesta situació ha permès que les nostres platges recuperin gran part de la seva dinàmica i dels valors naturals propis dels sorrals costaners, i de comptar amb la presencia d’algunes espècies amenaçades com el corriol camanegre o la tortuga marina / tortuga babaua, que l’any passat va tornar a criar a la nostra costa.

Ara tota la feina de recuperació feta al nostre litoral es troba en risc degut a la regressió del litoral del Delta, que els últims anys està afectant molt directament les nostres platges. Només a l’últim any, s’han perdut més de 26.000 m3 de sorra a la platja de la Pineda, on hi ha els jocs, la guingueta i el servei de salvament.

Les causes que provoquen la pèrdua de sorra són diverses. D’una banda l’afectació de grans infraestructures com l’ampliació del port de Barcelona i el desviament del riu Llobregat, que han aturat l’aportació natural de sediments i de la sorra al Delta, modificant la dinàmica. Una altra afectació estructural, és l’alteració de la línia de la costa amb la proliferació de ports esportius i espigons.

 La segona afectació important és la influencia del canvi climàtic que ha incrementat la freqüència, la intensitat dels temporals, i la força amb què impacten les ones contra la platja, que són la causa d’una pèrdua important de sorra que després no es recupera. Un altre factor climàtic que té efectes sobre la regressió del litoral del Delta del Llobregat és l’increment del nivell del mar per l’augment de les temperatures.

En situació de normalitat, el mar podria regenerar la sorra de les platges de manera natural, però ho faria a llarg termini. Enguany per contribuir en el procés de recuperació i poder fer ús de la platja i dels seus serveis, des de l’Ajuntament, hem sol·licitat a la demarcació de costes que faci una actuació d’urgència orientada a reparar els danys que van causar els darrers temporals. Aquets treballs consistiran en abocar trenta mil metres cúbics de sorra a la platja de la Pineda de Viladecans per així recuperar l’amplada de la platja i garantir els serveis durant la temporada d’estiu.

En la darrera dècada hem recuperat les nostres platges, i ara tenim el repte de conservar-les per gaudir-les, i ser capaços de traspassar-les a les següents generacions. És per això que apostem per trobar solucions que no malmetin la natura. És a dir, continuem treballant per trobar solucions a llarg termini respectuoses amb el medi ambient i el mar.

Encarni Garcia

De Dracs i Masmorres va la cosa

                                 

Dungeons & Dragons té un munt de seguidors arreu del món, de manera que és un dels jocs estrella de rol des que va sortir al mercat. Tot i no ser jo un gran aficionat als jocs de rol com a tals, sí que m’agraden els de tauler que es basen en ells. Així doncs, un conegut es va desfer del Dungeons & Dragons: L’ aventura fantàstica i me’l va donar. Aquest joc avui dia és una peça de col·leccionista força buscada i que s’arriba a vendre per 80 euros més o menys de segona mà, quan nou costava al voltant dels 40. És un títol que quan el portem a esdeveniments grans en què col·laborem crida sovint l’atenció dels visitants i el volen provar. A més, tot i que té bastanta xapa de regles que s’han de saber quan es juga per primer cop, són força simples i es dominen ràpidament.

Entrant en matèria, a L’aventura fantàstica hi podeu jugar de dos a cinc jugadors. Trobareu quatre herois que s’uneixen per combatre a les forces del mal dirigides per un Liche. Aquests herois són: Redgar, un guerrer especialitzat en el combat cos a cos; Jozan, un clergue amb habilitat de curar als seus companys i de fer perdre el torn als morts vivents; Mialee, una maga capaç de llançar forts encanteris ofensius; Lidda, una múrria que té com a punts forts moure’s sigil·losament, trobar trampes i desactivar-les. Aquests quatre personatges s’han de distribuir entre tots els qui vulgueu ser herois, jugant així de forma cooperativa. Pot haver-hi fins a quatre jugadors com a màxim fent el paper d’heroi. Si n’hi ha menys de quatre, un participant n’ha de dirigir més d’un alhora. D’altra banda, un jugador qualsevol ha de fer el paper de Dungeon Master sí o sí, que és l’encarregat de dirigir els monstres i de preparar els escenaris de les diferents aventures. Aquest juga de forma individual.

Un cop heu decidit quin paper voleu fer, es l’hora d’escollir aventura. El joc en té onze i es poden jugar de forma individual o bé com si fossin una campanya. Si decidiu jugar una aventura individual, només n’heu de seleccionar una qualsevol i prou: els herois guanyen si assoleixen l’objectiu que la pròpia aventura indiqui; el Dungeon Master (des d’ara DM) ha de derrotar els quatre herois o impedir que aquests assoleixin el seu objectiu. En cas de voler jugar una campanya, heu de començar per l’aventura 1: els herois han de guanyar en totes les aventures assolint els objectius que cadascuna indiqui per sortir victoriosos, acumulant totes les armes, conjurs, pocions... que vagin aconseguint aventura rere aventura; el DM surt victoriós si guanya d’una de les dues formes mencionades abans en una sola de les aventures. La campanya és més emocionant que no pas una aventura individual, però requereix jugar al joc de forma més constant i en diferents sessions.

A continuació, el DM ha de preparar l’escenari guiant-se per la plantilla de l’aventura triada. Les plantilles de totes les aventures es troben a la Guia del DM, que bàsicament es el manual que s’ha de llegir el jugador que faci tal rol per saber com actuar. Els herois tenen també el seu propi manual i se l’han d’estudiar per saber com funcionen cadascun dels seus personatges, així com les regles bàsiques del joc actuant com a tal. Muntat l’escenari, el DM indica als herois quina es l’habitació de sortida perquè posin en ella les seves figures en les caselles que vulguin. Després, posa la porta de l’habitació de sortida on indiqui la plantilla. Els herois decideixen quin d’ells la vol obrir i a partir d’aquí es comença a jugar.

Primer de tot, cada heroi i el DM ha de rebre una carta d’iniciativa cap per avall. Aquestes cartes determinen l’ordre dels jugadors en actuar. A continuació, el DM prepara l’habitació que els herois acaben de revelar obrint la porta, posant el que hi hagi en ella: portes, tresors, pilars, arbres, monstres... Les trampes no les ha de indicar de cap manera, només les senyalitza amb les fitxes de trampa un cop un heroi les trepitja accidentalment o bé les troba Lidda, la múrria, amb la seva habilitat de buscar-les. Un cop organitzada l’habitació, heu de donar la volta a les vostres cartes d’iniciativa per saber en quin ordre jugareu. Sempre que un heroi obri una porta es tornen a repartir les cartes d’iniciativa per determinar un nou ordre de joc i el DM prepara la nova habitació revelada.

Quan és el torn d’un heroi aquest té dues accions per fer, podent repetir la mateixa. Les bàsiques que tots poden fer es moure, atacar a un monstre (amb armes o conjurs), obrir una porta, obrir un tresor i canviar un objecte. Després, el clergue pot curar les ferides dels altres herois i fer perdre el torn als monstres que siguin morts vivents, mentre que la múrria pot buscar trampes i desactivar-les. El torn del DM bàsicament es basa en actuar amb cadascun dels monstres que tingui disponibles en aquest moment fent dues accions amb tots ells, podent repetir la mateixa acció amb cada monstre si vol. Les accions són moure i atacar a un heroi.

Cada heroi té una targeta d’heroi on es va indicant la quantitat de punts de cop (vida) i punts de conjur que té en tot moment. També explica de forma resumida les habilitats de què cadascun disposa, quants passos pot donar quan fa l’acció de moure, l’armadura que té per defensar-se dels atacs dels monstres i quants objectes (armes, artefactes, conjurs...) pot portar a sobre. El DM cartes de monstre on cadascuna especifica els punts de cop que té el monstre en qüestió, l’armadura de què disposa per defensar-se dels atacs dels herois, quantes caselles mou quan el DM decideix moure’l i els daus que llança quan ataca a un heroi.

Per finalitzar l’article us parlo una mica de les accions atacar i moure. Entrar en profunditat amb totes les accions que hi ha és allargar-ho molt, ja que és força informació. Aquestes dues són realment la base del joc i les més complicades, ja que buscar trampes i desactivar-les es llançar els daus corresponents i prou, per exemple. El mateix succeeix amb l’habilitat d’expulsar als morts vivents de Jozan. Així doncs, no és necessari que us fiqui la xapa aquí, però sí que està bé que sapigueu que existeixen més coses que els herois poden fer, les quals ja s’han mencionat anteriorment.

Quan un heroi fa l’acció de moure pot desplaçar la seva figura tantes caselles (mai en diagonal) com vulgui fins al màxim que indiqui la seva targeta d’heroi. Durant aquest moviment pot fer una altra acció i després continuar movent. Per exemple, pot moure dues caselles, atacar a un monstre i moure de nou, respectant sempre el màxim de caselles que pot desplaçar-se. Durant el moviment s’ha d’anar indicant en tot moment les caselles per les quals es passa, ja que si l’heroi trepitja una trampa que no ha sigut descoberta encara per Lidda s’activa i ha de sofrir les conseqüències. A més, un heroi no pot travessar els pilars, arbres, tresors (sí que pot posar-se a sobre per obrir-los), portes tancades, parets, ni monstres (menys Lidda, que sí que pot amb la seva habilitat de moure’s sigil·losament). El moviment dels monstres quan els mou el DM és exactament igual, amb la diferencia de que ells no poden travessar als herois ni posar-se a sobre dels tresors. D’altra banda, les trampes les poden trepitjar sense cap problema, estiguin descobertes o no.

Per fer l’acció d’atacar a un monstre els herois disposen de cartes d’objectes que són armes. Algunes serveixen per atacar cos a cos i d’altres a distancia. Això ho indica cada carta. Per atacar cos a cos l’heroi s’ha de posar adjacent (no en diagonal) al monstre al que vulgui atacar i llançar els daus que indiqui l’arma que utilitzi. Suma les espases obtingudes i a aquest resultat se li resta el valor d’armadura del monstre atacat; si el resultat és positiu, el monstre perd tants punts de cop com sigui la diferencia; si el resultat es negatiu o zero, el monstre no rep cap mal. Per atacar a distància l’heroi ha de poder veure des del centre de la casella on es troba fins al centre de la casella on està el monstre al qual vol atacar. Això s’anomena línia de visió. Si aquesta línia imaginària no travessa parets, portes tancades, pilars, arbres, altres monstres... pot atacar l’objectiu. La línia de visió no es veu bloquejada per altres herois ni pels tresors. Per calcular si l’atac fa mal o no al monstre es procedeix igual que en el combat cos a cos. Els monstres, per la seva banda, ataquen exactament igual que els herois, sigui amb atacs cos a cos o a distància, però des del punt de vista seu, esclar. I ja per últim dir que els herois disposen també de conjurs que en la seva majoria serveixen per atacar els monstres. Funcionen igual que les armes, amb la diferencia que consumeixen punts de conjur. Si un heroi no té suficients punts d’aquests per llançar un determinat conjur, simplement no el pot utilitzar fins que n’hagi recuperat els suficients. Certes armes al efectuar atacs als monstres i pocions permeten guanyar punts de conjur perduts.

Les ZER de Viladecans

                               

És ben coneguda la relació existent entre la contaminació de l’aire i la salut de les persones. Gasos com els òxids de nitrogen o de sofre, les partícules fines i ultrafines alliberades pel tub d’escapament dels vehicles i el desgast dels frens i pneumàtics, són causa directa d’un increment de mortalitat i malalties greus en les persones. Limitar la mobilitat dels vehicles més contaminants pels carrers de les ciutats és una necessitat, un acte de responsabilitat dels governs en totes les escales de governança.

La llei de canvi climàtic obliga a municipis de més de 50.000 habitants, com Viladecans, a implantar una zona de baixes emissions, la ZBE, regular la circulació dels vehicles més contaminants, i que a Viladecans afecta a tots els barris per igual, perquè tota la ciutadania té el mateix dret a disposar d’una bona qualitat d’aire. Existeixen cada cop més estudis centrats en la millora del coneixement entre espais urbans més saludables i la salut de les persones. Un dels darrers, elaborat per investigadors de l’IS Global de Barcelona i publicat a la prestigiosa revista científica The Lancet Planetary Health apunten, una vegada més, la certesa que les ciutats més verdes redueixen els nivells de contaminació de l’aire, i les que tenen menys trànsit circulant pels seus carrers, presenten una menor mortalitat i millor salut dels seus veïns. Els autors de l’estudi apunten a que ciutats compactes, com les mediterrànies, com Viladecans, tenen potencial per reduir la contaminació perquè són en molts casos barris o ciutats de 15 minuts, és a dir, que caminant un màxim de 15 minuts disposen de tots els serveis, no cal la dependència del cotxe en els desplaçaments per la ciutat o el barri. El transport públic, una bona xarxa de carrers ciclables, i poder desplaçar-se a peu per espais peatonalitzats, són elements claus per reduir la contaminació als nostres carrers.

Coneixedors de tots aquests avantatges en una ciutat amb menys trànsit, a Viladecans fa anys que s’està treballant en aquesta línia de fomentar una mobilitat no centrada en el cotxe. L’any vinent introduirem la tercera línia de bus urbà regular, el VB3; en el darrer any s’han reforçat en freqüència i noves línies metropolitanes els busos metropolitans; tots els trens ja s’aturen a l’estació de rodalies de Viladecans; s’ha recollit a les ordenances de circulació la xarxa de ciclocarrers, i s’han creat més quilòmetres de carrils bici segregats que ens connecten amb l’entorn urbà; s’han instal·lat 13 estacions de bici compartida metropolitana. En pocs mesos es desplegaran nous projectes de mobilitat sostenible dels famosos Next Generation. I amb tot, el pla de naturalització amb ajudes del ministeri crearà en pocs mesos nous eixos verds, boscos urbans, arribant a 30.000 arbres el 2030, 10.000 més dels que tenim actualment, i aplicant la regla 3-30-300.

En tot aquest marc, la mobilitat en alguns barris de la ciutat és encara massa elevada, i fa grinyolar tot aquesta estratègia de mobilitat sostenible, compromesa amb el medi ambient i amb la salut de les persones. En bona mesura, aquesta elevada mobilitat es deu per la pressió de vehicles de persones que no resideixen a la ciutat, ni als barris, però que per estar pròxim a zona de serveis importants la mobilitat dins dels barris és massa intensa. Ens referim als barris de Ponent i de Sales, on s’han definit zones d’estacionament regulat (ZER) verd, gratuït per als veïns i residents de la ciutat però de pagament pels vehicles que no estiguin associats a una persona resident de Viladecans, que hauran de pagar per estacionar al carrer en aquests barris. Això, pensem, crearà un efecte dissuasiu, reduint la mobilitat dins d’aquests barris de vehicles de fora del municipi, amb la reducció de contaminació i soroll en aquests. Seran barris superilla, ja definits en el Pla de Mobilitat Urbana Sostenible del 2015, on la mobilitat serà la pròpia interna generada pels veïns del barri i de la ciutat, i no de vehicles de fora del municipi, que podran estacionar gratuïtament a la perifèria d’aquests. Per altra banda, s’incrementa la zona d’estacionament de llarga durada, la zona taronja, com a zona complementària a algunes zones verdes del barri de Ponent, i en d’altres punts de la ciutat on cal que hi hagi rotació per garantir l’estacionament de vehicles que accedeixin a determinats equipaments i serveis. Ens referim al voltant de l’Hospital de Viladecans (que no disposarà de pàrquing fins d’aquí a uns anys, encara), a l’Avinguda de la Riera de Sant Llorenç, i la zona de la Carretera de la Vila, a prop del centre urbà, que també servirà com a aparcament dissuassori per als vehicles sense etiqueta ambiental i que no poden circular dins de la ZBE entre les 7 i les 20 hores.

A Viladecans, la mobilitat és la responsable de prop del 60% de les emissions de CO2, i la principal font de contaminació atmosfèrica per gasos i partícules. Si aspirem a ser una ciutat neutra en emissions de CO2 per combatre el canvi climàtic, hem de reduir la circulació de vehicles. Si volem ser una ciutat saludable, amb una millor qualitat de l’aire, hem de reduir la circulació de vehicles pels nostres carrers. Les ZER són una eina més per assolir aquests objectius de ciutat, i sumar-nos a la lluita global contra el canvi climàtic i la millora de la qualitat de l’aire.

Jordi Mazon

El somni de l’artista

 

“El somni” (1932), de Pablo Picasso.

Des de petita, sempre m’ha agradat el que faig. No concebo res més a dedicar-me a la vida. Crec que no treballo del tot malament i la clientela sol dir que el meu toc final és del millor de les nostres presentacions. Encara que no sàpiguen que soc jo el que ho dona… Quan la cap de sala em comenta les floretes li responc cada vegada que no sé fer res més i que amb això em sento lliure, mestressa de mi mateixa.

Aixecar-me al matí després d’haver somiat un menú durant la nit em fa l’existència més preciosa. Al meu cervell se succeeixen menjars exquisits disposats bellament en plats blancs com la neu. Veig com es preparen els ingredients, com es van cuinant, en quin ordre i amb quina temperatura. Miro el resultat i m’encanta. Només he d’escriure, en despertar, allò que acabo de viure en una altra dimensió. 

També des de petita, veia en el meu pare la passió per cuinar. M’imagino que existeix el meu anhel gràcies als gens que ell em va traspassar i a totes les vegades que l’he observat treballar. Potser és ell qui, aprofitant el món dels somnis, em dona instruccions de què he de fer en cada moment, i per això tot em surt fabulós. És veritat: no en tinc, de falsa modèstia.

No m’importen les estrelles que em puguin donar en el futur, ni les crítiques dels experts ni dels qui no ho són, ni els famosos que visitin un dia el meu restaurant. Allà seré la reina i faré el que em plagui. 

—Ep, en què penses? Sempre ets a la teva pròpia lluna… Tens llesta la comanda de la 6? 

Somric. Sé que la maître m’aprecia i només fa broma. M’afanyo a atendre la seva petició mentre segueixo confiant que un dia m’arribarà l’oportunitat estrella. Aspiro a xef i estic segura que aconseguiré la meva meta. Amb constància i ganes. I serà aleshores quan tothom sabrà del que soc capaç.

Patricia Aliu
patri.aliu@gmail.com

Un estiu de festes per al Mamut de Viladecans

                                         

L'estiu ha començat i al Mamut de Viladecans li arriba la temporada extra. Aquest any amb novetats que potser portin nous elements dinamitzadors de la festa.

Per mitjans de juliol, si no s'ha fet estarà a punt, hi haurà la Nit Golfa. La tradicional Cercavila-correbars arriba amb novetats. A més de la música de Jaleo Band i Les anades d'olla de Rubí, les figures festives (gegantons i Mamut) i la restauració, els acompanyaran dos Drag Queen i nous jocs de les Golfolimpiades. Aquest any, també s'ha iniciat un nova aventura per formar penyes de festa i ja comptem amb deu grups oficialment inscrits. La idea és que les penyes comencin a consolidar-se i puguin paricipar en més festes populars.

A finals d'agost, tindrà lloc la tradicional Cercavila del mocador. Una activitat en la qual com sempre visiten i agraeixen la participació dels seus col·laboradors, els Mamutaires d'Honor.

Aquest any el Pregó Municipal de Festa Major serà el 6 de setembre i per tant, l'Espavilada serà aquest dia en acabar el Pregó.

Encara que les fases de sequera i les restriccions d'aigua s'hagin relaxat una mica degut a la plujosa primavera que hi ha hagut, des del Mamut de Viladecans valoren que aquest any encara és una mica arricat fer la tradicional Mamullada. Per això, la proposta del Mamut de Viladecans és fer una Festa d'aigua amb els mamuts i una festa de l'escuma en una plaça. Una Festa d’Aigua, amb mesura, que encara és una proposta pendent de confirmació i que anirà en funció de com evolucionin les pluges, reserves d'aigua i les normatives legals.

Per acabar i atès que no poden fer encara la Mamullada, proposen fer l'acte "la dansa de la pluja" amb l'objectiu que plogui, plogui i plogui perquè puguin tornar a Mamullar.

Aquesta festa, en la qual participaran grups, bèsties amigues i altres participants de les Mamullades, consistirà en desfilar i dansar tothom una canço africana de la pluja. Per tancar la jornada, es vol acabar la Festa amb un ball amb grups de música local.

És una nova aposta del mamut de Viladecans que al davant de problemes per fer la seva festa grossa, emprèn un repte amb una nova activitat.

I és que, si volem Mamullada, doncs haurem de ballar la Dansa de la Pluja.

Miguel de la Rubia

Necessitem govern ja!

                                         

Catalunya està exhausta. L’ensenyament, la sanitat, l’habitatge, el tercer sector, l’acollida i la integració dels immigrants, els transports públics, la situació del món rural... tantíssimes coses. I dos camps tan fonamentals i tan estimats per als que volem que el país continuï viu en les seves arrels: la cultura i la llengua catalanes. ¿Per a quan un programa de potenciació i reforçament cultural que inclogui una presència sòlida de la cultura catalana, juntament amb la cultura espanyola i la cultura universal, per crear un bon pòsit que ens faci a tots més rics i oberts? ¿I per a quan una bona tasca de potenciació de la llengua catalana com a projecte comú més enllà de l’actual patrimonialització independentista i que, mitjançant una bona anàlisi de les mancances i de les possibilitats de creixement, decideixi on i com cal posar recursos?

L’ensenyament, la sanitat, l’habitatge, el tercer sector, l’acollida i la integració dels immigrants, el transport públic, la situació del món rural... La llengua, la cultura... I, sobre aquestes bases, fer que torni a florir la Catalunya rica i creativa que en els darrers anys no ha pogut ser-ho perquè tot quedava ofegat per la infranquejable línia divisòria de la independència, i totes les riqueses col·lectives que el país sempre ha estat capaç de generar quedaven ofegades pel tema que havia esdevingut la mare de tots els temes.

Les eleccions al Parlament de Catalunya del passat 12 de maig van deixar un panorama que invitava a fer el salt, a superar la divisió en blocs i a mirar de començar una nova etapa. Perquè, comptat tot i debatut, i per moltes giragonses que es vulguin plantejar, l’única majoria possible és la d’un govern progressista de PSC, ERC i Comuns, amb Salvador Illa de president.

I és aquí on es veu molt clar que aquesta és l’hora d’Esquerra Republicana. Esquerra Republicana pot, o bé obrir el pas a una nova etapa que superi els blocs, i empènyer cap a una Catalunya més progressista i amb un autogovern més sòlid, o bé pot portar-nos a unes noves eleccions que certifiquin un cop més l’esterilitat dels dos blocs i el bloqueig infinit entre independentistes i no independentistes, deixant Catalunya i els catalans i catalanes novament penjats i segurament que per molts anys.

La primera opció donaria a ERC la possibilitat de mostrar-se com un partit útil i eficaç per contribuir a tirar endavant el país en aquest moment de paràlisi, mentre que en la segona ERC es mostraria com un partit amb por, que fuig en els moments decisius, i que és incapaç d’abandonar la dependència de Junts. Jo vull creure que per seny, per responsabilitat, i també per visió de futur, al final s’avindran a pactar amb el PSC. Els caldrà, certament, aparcar una mica el seu independentisme, guardar-se per més endavant les exigències massa difícils de pair i dedicar-se de moment a la recuperació col·lectiva. I si a més ens estalviaven el to desdenyós i amenaçador que ara utilitzen, segur que les coses anirien millor i tots podríem ser més feliços...

Els dirigents d’Esquerra Republicana tenen tota la capacitat per explicar bé a la seva gent els perquès d’aquest pacte, com va saber fer-ho Francesc Macià l’abril de 1931. Cal, però, que s’ho creguin i s’hi posin. Catalunya hi sortirà guanyant, segur. I Esquerra, i més ara en aquest temps de turbulències, segur que també. Va, llums llargs!

Josep Lligadas Vendrell