Síria, Iraq, Afganistan, Pakistan, Sudan, Israel, Palestina, Líban, Mali, Congo, Somàlia... i tants altres llocs de guerres enquistades i que de tan habituals ja no surten als diaris. Sí, en aquest món tan avançat en què vivim, molts i molts països, molts homes i dones, viuen constantment en aquesta situació tràgica de no saber si l’endemà seran vius o no i, potser pitjor encara, de saber que, si són vius, la seva vida serà un dolor i una angoixa constants.
És cert que la condició humana té sovint poca capacitat per resoldre els conflictes de manera civilitzada i sense intentar destruir l’altre; és cert també que en determinades situacions d’opressió sembla que l’única sortida sigui l’aixecament armat; és cert, igualment, que hi ha ambicions i interessos personals i de grup que fan que es desencadenin les accions més insensates; i és cert, finalment, que hi ha fanatismes de diversos tipus que porten a fer tota mena de disbarats.
Però juntament amb això, també és cert, i ho sabem prou, que si els qui tenen en última instància el poder en aquest planeta volguessin, les guerres s’acabarien. Però resulta que aquests que tenen el poder, es miren les guerres en funció dels seus propis interessos, i les activen o les miren de frenar en funció d’aquests interessos, sense parar gaire atenció als immensos dolors que originen. El sempre obscur negoci de les armes, que els governs dels països rics miren de tenir tan amagat com poden, és potser el signe més clar d’aquest inhumà joc d’interessos. Però, lamentablement, no l’únic. Els espais d’influència, els afanys comercials, també els càlculs electorals... tot porta a fer que el bé de les persones no sigui gairebé mai el criteri determinant de la gestió dels dirigents mundials. Com ho podem fer perquè això canviï?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada