Fa pocs dies la premsa es feia ressò d’un estudi de l’Institut de Govern i Polítiques Públiques (IGOP) de la UAB on es constata, entre d’altres, la creixent segregació que s’està produint entre barris i municipis catalans. On hi ha més rics cada cop hi ha menys pobres i a l’inrevés. Amb la crisi el mescladís cotitza a la baixa i els nuclis d’habitants tendeixen a la uniformitat, per dalt o per baix. En això també som europeus.
Una de les conclusions dels investigadors, que han comparat diversos barris populars, és la importància del teixit social a l’hora d’afrontar les dificultats actuals, com l’atur o la manca de serveis i equipaments que dignifiquin l’espai compartit. El millor antídot contra la segregació, ens vénen a dir, és comptar amb un important capital social i humà que lluiti pels drets dels veïns i per l’entorn immediat. En això hi té molt a veure la consciència de formar part d’un mateix col·lectiu. Dit d’una altra manera, l’autoestima.
Però l’autoestima, ai las, s’ha de conrear. No neix per generació espontània. L’IGOP constata que l’actuació del sector públic en la creació de recursos i, sobretot, en com es posen al servei de la comunitat, és decisiva. El director de la investigació, Ismael Blanco, explica que “la identitat i l’orgull de barri estan molt vinculats també a la consciència que les millores del barri són fruit de les lluites veïnals i del treball conjunt entre administracions i veïns”. Els governs locals tenen doncs, segons el mateix estudi, un paper rellevant en la creació d’aquesta autoestima.
Lluitar contra la desafecció, guanyar en motivació, empoderar la població fent-la copartícip del relat present i futur... heus aquí alguns dels reptes i deures pendents de l’Ajuntament de Viladecans. Per deixar enrere el concepte de “ciutat dormitori” o de mer satèl·lit de la gran Barcelona. Ho veiem des de fa anys amb la inexistència d’un model clar de ciutat, amb el rumb a la deriva d’un equip de govern acostumat a navegar a batzegades: ara Parc Aeroespacial, ara Barça Parc, ara Parc de Negocis, ara Eurovegas, ara Outlet… Una desorientació que paguem cara tots els conciutadans, desconcertats per tantes perdigonades, moltes d’elles venudes amb grans titulars però que acaben en paper mullat.
Ho explicava molt bé aquest mateix mes de març l’urbanista Jordi Borja al suplement “Quadern” de El País, referint-se a la ciutat de Barcelona, però amb uns arguments perfectament exportables al cas de Viladecans: “L’administració, especialment la local, hauria de recuperar la iniciativa i liderar els projectes de ciutat. L’urbanisme és, sobretot, polític, i actualment hi ha un evident dèficit de debat polític i de projecte. Tot s’ha resumit a vendre al millor postor”. Tal qual.
Josep Ginjaume
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada