1. A Viladecans, malgrat que sovint en som molt poc conscients, tenim, en el nostre centre històric, un nucli central, el cor del centre històric, que hauríem de potenciar al màxim i no ho fem. Aquest cor del centre històtric està format per la plaça de la Vila, la Torre del Baró, la Torre Modolell, els Jardins de Magdalena Modolell, el carrer d’Àngel Guimerà i la seva confluència amb el carrer de Sant Joan. Formen un conjunt que, si l’haguéssim potenciat i el potenciéssim més, amb gust i ganes, seria un orgull per a tots els viladecanencs i viladecanenques, crearia cohesió i identificació amb la ciutat, i seria un goig poder-lo ensenyar a la gent que ens visita.
2. Va ser un molt bon encert convertir en peatonals o de circulació limitada les vies que formen aquest cor del centre històric i una part de les que hi porten. Però ara cal insistir en un altre pas: potenciar la col·locació en aquest espai de focus d’atracció perquè la gent hi vagi més: bars i restaurants, botigues, organització d’activitats que atreguin gent a la Torre del Baró, a Ca n’Amat i també a la Torre Modolell i al Jardí, organització també d’activitats al carrer, etc. Sabem que alguns d’aquests aspectes s’han treballat i es treballen des de l’administració, però cal continuar insistint-hi amb tots els mitjans possibles.
3. La plaça de la Vila hauria de poder ser vista i viscuda realment el centre de la ciutat, un lloc no només per “passar”, sinó sobretot per “estar”. Per aconseguir-ho, a més del que es diu en el punt anterior, caldria situar-hi elements que creïn imatge de centre ciutadà: per exemple, posant-hi plafons informatius amb un plànol de la ciutat, amb llocs per visitar, amb informacions diverses. També, repensar la col·locació dels bancs públics i altres elements del mobiliari urbà. I també, mantenir oberta la porta principal de la Torre Modolell, amb l’escala monumental i el pas al Jardí convenientment restaurats, perquè sigui també un punt de referència de la plaça. Per evitar actes de vandalisme en aquest espai, es podria posar algun tipus de protecció a la zona de l’escala monumental, que permetés veure-la però no acostar-s’hi.
4. Cal posar tot l’esforç en la restauració de la Torre Modolell. Ja s’han fet força coses, però l’estat de deixadesa en què estava l’edifici obliga a un sobreesforç que no es pot aturar. No només cal evitar que s’ensorri, sinó que cal recuperar tant com sigui possible tots els elements modernistes que s’han anat fent malbé.
5. Juntament amb la restauració, cal repensar l’ús de la Torre Modolell. La Torre ha de ser, certament, la seu de l’alcaldia i d’alguns altres serveis que semblin necessaris, però la resta no hauria de ser un simple lloc d’oficines municipals, sinó que hauria de poder ser, sobretot, lloc d’activitats cíviques i populars, que hi acostin la gent.
6. Un cop s’ha desestimat la construcció d’un nou edifici modern per a l’Ajuntament a l’espai delimitat pels carrers de Jaume Abril i del Sol, no té ja cap sentit mantenir en l’actual estat el solar utilitzat com a aparcament a la cantonada d’aquests dos carrers. Ha estat una bona cosa pintar la paret que dóna a l’aparcament per oferir una imatge una mica més endreçada de la zona. Però aquell espai continua fent vergonya a qualsevol persona que s’estimi Viladecans. En el lloc més emblemàtic de la ciutat no hi pot haver aquella barreja de terres acabats de qualsevol manera, contenidors d’escombraries, voreres fetes malbé i cotxes encabits aprofitant l’espai al màxim. Cal, de manera immediata, eliminar l’aparcament i incorporar aquell espai al Jardí.
7. Els Jardins de Magdalena Modolell estan en una situació de degradació lamentable, que els viladecanencs no ens mereixem. Sabem que l’administració municipal té clar que cal recuperar el clima de jardí de caràcter romàntic amb què va ser construït, adaptant-lo, això sí, al seu actual ús públic. Però, pel que veiem també, no sembla que hi hagi gaire pressa a actuar, ja que es planeja fer-ho dins un projecte més general que començarà per l’arranjament de la Rambla. Nosaltres considerem que això és un error, i que el jardí necessita que ens posem ja a pensar-lo i a actuar-hi. No ens podem permetre continuar tenint aquest magnífic enclavament al centre de la ciutat convertit en un descampat cada cop més inhòspit. Demanem, doncs, que es comenci ja a planificar la rehabilitació dels Jardins de Magdalena Modolell.
8. En aquesta rehabilitació, hi tenen un paper rellevant les escales que van a les antigues escoles, així com la terrassa superior i els edificis mateixos de les escoles. Un cop desestimada la construcció d’un nou edifici modern en aquella zona, no hi ha d’haver cap inconvenient per prendre’s seriosament tot aquest conjunt d’escales, terrassa i edificis, i donar-los un bon ús al servei del poble de Viladecans.
9. Igualment, en la rehabilitació, caldrà preservar els elements peculiars i històrics que es mantenen en el jardí i que, alhora que ens recorden la història, donen personalitat a l’espai. Es tracta, en primer lloc, de les dues parets de la masia de ca l’Escuder que hi ha a la banda del carrer del Sol, en una de les quals es veu la portalada de la masia i a l’altra els arcs que sostenien un passeig en pendent que formava part del jardí. En segon lloc, la tan coneguda gàbia dels ocells, que ha donat nom popular al jardí. I en tercer, la mola de molí que hi ha encastada a terra, vora la xicranda, i de la qual no se sap l’origen, però que dóna un toc peculiar a tot l’espai.
10. I l’últim punt d’aquest decàleg es refereix al vial que ha d’unir el carrer d’Àngel Guimerà amb el carrer del Sol a l’alçada de cal Carcereny. Serà, segons està projectat, un vial per a vianants i no per a cotxes, cosa que en redueix certament l’impacte. Però cal dir que aquest projecte resulta una mica estrany, ja que l’alineació dels edificis no sembla facilitar la seva obertura. En tot cas, demanem primer de tot que es pensi bé si aquest vial és realment necessari, i segon, que, si es fa, s’asseguri un traçat que no malmeti ni redueixi el jardí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada