Per què cal votar el 26 de juny?

Com hem fet altres vegades, també aquest cop ens ha semblat interessant, a la redacció de Viladecans Punt de Trobada, demanar a les formacions polítiques que es presenten a les eleccions del dia 26 de juny que ens facin un breu escrit sobre els motius per votar aquest dia. A tots els vam fer la mateixa pregunta: “Per què cal votar el 26 de juny”. I la vam fer arribar a les sis formacions que van obtenir representació parlamentària a la circumscripció de Barcelona en les darreres eleccions del 20 de desembre. Els dèiem també que el seu escrit no havia de sobrepassar les 200 paraules.

De les sis formacions, ens han respost totes excepte el Partit Popular. No totes, tanmateix, s’han cenyit a l’espai assenyalat. Però en tot cas, aquí teniu les respostes, col·locades segons l’ordre en què les hem rebudes.

PER QUÈ CAL VOTAR CONVERGÈNCIA EL 26-J?

Aquest 26 de juny es vota la governabilitat d’Espanya i Convergència podem tornar a ser la clau de volta per decidir el futur govern a Madrid. Només facilitarem aquests vots a canvi de la celebració d’un referèndum pactat i el cessament de l’ofensiva legal i econòmica contra el procés.   

Hi anem a exigir dia rere dia les inversions d’ADIF perquè més trens s’aturin a Viladecans, a  batallar per un millor finançament per garantir les polítiques socials que mereixem. Hi anem a dir que Catalunya no vol ser ni Grècia ni Gràcia. Hi hem d’anar a defensar els interessos de les catalanes i catalans fins el darrer dia abans de marxar.  

Qui està més legitimat per defensar el projecte sobiranista a Madrid és qui més ha contribuït durant 30 anys a intentar canviar Espanya i no se n’ha sortit. Qui està més legitimat per defensar allà el procés és qui més s’hi ha implicat aquí. Els de la llista unitària, els del pas al costat, els querellats per posar les urnes el 9N. I si l’Homs està imputat perquè tots poguéssim votar, jo, el 26-J al seu costat! 

Cristian Jurado

VOTAR SOCIALISTA ÉS VOLER EL CANVI POLÍTIC

Aquestes eleccions són importants perquè suposen una oportunitat per desbancar la dreta del poder. Una dreta del PP que no ha ofert més que retallades i fomentat les desigualtats en els últims cinc anys.

Els resultats electorals, probablement, tornaran a dibuixar un panorama polític que necessitarà d’acords. I un pacte de progrés és possible, ja que en els programes de govern de PSOE, Podem i Ciutadans hi ha més semblances que diferències.

Els socialistes som capaços de dialogar amb qui comparteixi l’anhel del canvi. Amb Ciutadans ja vam arribar a un acord programàtic després de les anteriors eleccions i amb Podem i les seves confluències governem a la ciutat de Barcelona i a les comunitats del País Valencià i Illes Balears, entre d’altres. És curiós que allà on el líder Pablo Iglesias no ha intervingut s’ha arribat a acords. Esperem que aquest tarannà personal canviï després del 26 de juny.

Sí que confio plenament en Pedro Sánchez. Vaig ser el seu enllaç amb el PSC quan va guanyar les primàries del PSOE i el conec. És un gran polític: dialogant, progressista i sensible a la realitat catalana. Sánchez aportarà equilibri i seny a la relació entre Espanya i Catalunya, i canviarà de dalt a baix la política espanyola.

Carles Ruiz

EN COMÚ PODEM: VOTAR L’ESPERANÇA DE CANVIS PROFUNDS

Qui més qui menys està enfadat amb la política. Parafrasejant Jaime Gil de Biedma la política no és com l’esperàvem, però és tot el que tenim aquells que depenem d’un salari, d’una pensió, o dels ingressos d’un comerç o una petita empresa. La política som nosaltres, jo, tu i tu i tu, i l’altre i l’altra. Tal com està tot, tot i que s’ha posat de moda la transparència la veritat segueix de vacances. En comptes de lluir en els programes electorals, en les pàgines webs o en els twitters,  els facebooks, els periscopes o qualsevol altre penúltim invent –ens pensem que a les xarxes digitals ens assabentarem de tot, però sempre acabem sense saber de la missa la meitat– al final la veritat apareix en les dades que no s’han pogut esborrar del tot dels discos durs dels ordinadors.  Perquè la veritat estigui a la boca dels nostres representants polítics en comptes d’en les actes dels jutjats, els números dels pressupostos, l’import del salari mínim o les llistes de l’atur, cal canviar moltes coses, sobretot els hàbits. I posar els vots a favor de renovar la casa, obrir les finestres i que entri l’aire nou i expulsi l’aire viciat.

Votar l’esperança de canvis profunds, de noves actituds, nous gestos i bones notícies només té un camí: la candidatura que suma novetat, tradició i honestedat, que no és una altra que En comú Podem, la qual a més capitaneja l’aliança de les esquerres plurinacionals amb una coalició  a nivell d’estat que posa com a bandera el rescat social, la neteja de la corrupció, el referèndum i una nova idea d’una Espanya com a nació de nacions: Unidos Podemos. Un cop més Catalunya necessita ser el motor que doni força a l’esquerra a Espanya per guanyar i canviar les coses, per canviar el govern, però sobretot per donar noves esperances a la vida de la gent, als més desafavorits i a les classes mitjanes. A la majoria.

José Luis Atienza

EL 26J ANIREM A VOTAR PER MARXAR

El 26 de juny tornem a les urnes perquè cap partit amb opcions a governar l’Estat espanyol ha volgut acceptar el dret dels catalans a decidir el seu futur. Si s’hagués acceptat aquest dret, tindríem govern espanyol perquè els partits independentistes l’haurien fet possible. I ara ens trobem davant d’unes eleccions que ens fan molta mandra. Perquè nosaltres estem en una altra fase, perquè tenim la sensació que ens agafa massa lluny això del Congreso, perquè estem cansats de veure com segueixen menystenint-nos. 

Però nosaltres hem de tornar a les urnes, perquè mentre formem part de l’Estat espanyol hem de fer sentir la nostra veu arreu. Hem de dir-los alt i clar que nosaltres estem marxant #SensePermís. Perquè si nosaltres no anem a les urnes, seran uns altres els que ocuparan aquest espai. I qui ocupi aquest espai ni defensarà ni dirà allò que nosaltres sí que defensarem i direm. Com quan Gabriel Rufián li va preguntar a la Defensora del Pueblo “¿Dónde estaba cuando se echaba a la gente de su casa a patadas?” O quan Ana Surra va dir a Rajoy “Usted no sabe de lo que habla. Yo soy refugiada. No es una enfermedad, somos personas” mentre li ensenyava el seu carnet de refugiada política braç amunt. El 26J anirem a votar per marxar.

Bàrbara Lligadas

TIEMPO DE ACUERDO, TIEMPO DE CAMBIO

El próximo 26 de junio los ciudadanos estamos convocados a unas nuevas elecciones. Algunos, desde sus posiciones partidistas piensan que los ciudadanos se equivocaron el 20 de diciembre y bloquearon un acuerdo de gobierno. Los que se equivocan son ellos.

Es tiempo de diálogo, de acuerdos, de dejar de pelear por las sillas y hacerlo por los ciudadanos. No es momento político de llamar a la confrontación, aunque a algunos les sea rentable, sino de poner encima de la mesa todo lo que nos une, y dejar a un lado lo que nos separa.

A los que les dé pereza dialogar y sólo sepan gritar les vienen tiempos muy oscuros. A los que se piensan que esto va de rojos o azules les vienen tiempos difíciles porque aquí nadie va a conseguir mayoría absoluta. Por ello, el próximo 26 de junio debemos acudir en masa a votar, para que se enteren que no, que los ciudadanos no se equivocan votando, y así evitar que decida la abstención, la gran aliada de los inmovilistas o del populismo.

En democracia, los cambios políticos no llegan desde los extremos, sino desde la sensatez. Y desde Ciudadanos, tal y como hemos demostrado, seguiremos apelando al diálogo y a la responsabilidad. Con el voto de todos, sea del color que sea, lo conseguiremos.

Carol Torres