Jaume Abril i Puig, “el primer falangista de Viladecans”

Jaime Abril (...) era uno de los pocos hombres dignos y voluntariosos que desde el primer momento supieron comprender la situación de España y la trascendencia del Movimiento Salvador, organizó en Viladecans la Falange Española en plena efervescencia roja y actuó decididamente como el mas entusiasta elemento en las filas secretas del Partido, que tanto pánico llegaron a producir entre los rojos con el nombre de “Quinta Columna”. Y vino lo inevitable ... Un registro ... un fichero ... listas ... la ominosa detención junto con sus compañeros por aquellos detestables agentes del SIM ..., las “chekas” ... y una mañana apareció su cadáver en las costas de Garraf (...) podemos asegurar que cayó como un HOMBRE y entró en el cielo como un MÁRTIR (...) VOZ JUVENIL honra al primer falangista de Viladecans y a los cuatro Hermanos caídos, y al unísono con el pueblo entero eleva una oración al Cielo y contesta un emocionante ¡PRESENTE! a la mención de sus gloriosos nombres”.,

Aquest es el panegíric que les joventuts locals del Frente de Juventudes de Falange dediquen a Jaume Abril i Puig al novembre de 1941. Aquest article no pretén realitzar una acurada biografia d’en Jaume Abril sinó intentar aclarir la seva adscripció ideològica final atesa la indefinició amb la qual sempre s’ha tractat aquest assumpte.

Qui era Jaume Abril? Pagès de professió va néixer l’any 1902 a Canet de Mar. En aquesta població treballarà les terres de la finca La Famada on el seus pares feien de masovers. L’any 1929, a partir dels contactes que la família tenia amb la comunitat Gabrielista d’Arenys de Mar, ja el trobem establert a Viladecans i treballant les terres de la masia de la Parellada –de la comunitat Gabrielista de Viladecans– i els camps d’en Regàs. Home de fortes conviccions cristianes, acabarà integrant-se ràpidament en el nucli dur de la parròquia de Sant Joan i presidint la Federació de Joves Cristians de Catalunya (FJCC) a Viladecans. 

El Grup 67, nom amb el qual era coneguda la secció local dels fejocistes es constituirà entre el 13 i 25 de desembre de 1931. El grup, molt possiblement, liderat des del començament per Jaume Abril va ser molt actiu durant els anys de pau de la República: van portar la pràctica del bàsquet, van impulsar els concursos agrícoles i la formació entre la pagesia així com el teatre entre el jovent, tot això vinculat sempre al Centre Parroquial. A l’abril de 1933, Jaume Abril era el president del Grup; Joan Comellas, el secretari; Andreu Calbet, el tresorer; Francesc Pinyol, el vicetresorer i Ramon Vilà i Josep Reguan feien de vocals. Els joves cristians també rebran el suport dels metges Ferro i Janer, del farmacèutic Magret així com d’altres joves de la vila.

Amb la revolució, provocada pel cop d’estat militar fallit, els fejocistes es van haver d’amagar i clandestinament van crear, per tota Catalunya, una xarxa d’autoajuda cap als religiosos i homes d’església perseguits. Un dels grups més actius eren els de les poblacions de Baix Llobregat i entre ells, el grup de Viladecans. Si bé els fejocistes no havien estat tan bel·ligerants contra la República com ho havia estat la jerarquia i l’estructura de l’església espanyola, la violència revolucionaria que es va exercir contra ells, els va portar a molts a lluitar en el bàndol franquista, convertint-se en falangistes i donant suport a les xarxes quintacolumnistes que intentaven soscavar i sabotejar el règim republicà. Aquesta seria l’evolució ideològica d’alguns dels fejocistes de Viladecans, entre ells Jaume Abril, Joan Comellas, Andreu Calbet o Marcel·lí Calbet. D’altres com Vicente Ferro, home conservador, de fortes creences religioses; o de dretes com Nicasi Marieges Mas o Joan Janer Roselló, també farien aquest recorregut ideològic cap a la quintacolumna i el falangisme.

Que en Jaume Abril, i altres fejocistes, com a conseqüència de la persecució religiosa s’havien adscrit a la “Quinta Columna” i en alguns casos a la Falange secreta ens ho confirma l’Antònia Doñate quan esmenta que en Jaume Abril estava “(...) en una llista blanca d’ajuda a l’altre bàndol [al franquista] (...) i després el Jaume Abril (...) estava apuntat a la Falange (pàg. 60) (...) Suposo que després de tot el que havia passat, devia pensar que la salvació era Franco (...) es devia apuntar a Barcelona. No se qui el deuria enredar (pàg. 72)”. Amb posterioritat, la seva dona, Càndida Rosell, i dins del procés de confecció de la Causa General, el 31 de març de 1942, manifesta que el seu marit estava afiliat a la Falange.

Quan a principis de novembre de 1937, el Govern de la República trasllada la seva seu a Barcelona i amb ell tota l’estructura governamental, el Servei d’Investigació Militar (SIM) comença a actuar amb major eficàcia contra les xarxes quintacolumnistes i contra els membres secrets de la Falange a Catalunya.  Així, el 31 de gener de 1938 una batuda del SIM provocà la caiguda del grup quintacolumnista de Viladecans. En aquesta incursió són detinguts Jaume Abril, Vicente Ferro, Joan Janer Roselló i Marcel·lí Calbet Cendra. Antònia Doñate apunta altres noms que també van ser detinguts el 31 de gener: Vicenç Vendrell, Antoni Albet i Josep Martí.

En Janer i en Ferro sabem que van ser detinguts “(…) por haber formado parte en esta villa [de] un Grupo de la Falange Secreta, cuya Jefatura Superior radicaba en Barcelona”; en Calbet Cendra “(…) fue detenido en la zona roja por su solera cristiana y patriótica”. També coneixem que Nicasi Marieges Mas durant “el dominio rojo-separatista” va ingressar en el Grupo Santa Maria de Barcelona de Falange així com que va estar detingut per la seva pertinença a aquest grup falangista. De la filiació falangista d’en Jaume Abril ja s’ha donat compte amb anterioritat. Aquesta es pot reblar quan, en un document de l’any 1946, es relacionen totes les persones que formen el sometent de Viladecans, es parla del “(...) cuñado del que fue fundador de la Falange local Jaime Abril ¡Presente!”.  

Jaume Abril seria conduït a Barcelona, a alguna de les presons controlades pels membres del SIM i posteriorment seria traslladat al vaixell presó “Argentina” i finalment al “Villa de Madrid”, tots dos ancorats en el port de Barcelona. D’aquest vaixell, la nit del 4 al 5 d’abril, elements del SIM el van treure de manera il·legal per ser assassinat a les costes del Garraf, juntament amb dinou-vint falangistes més, entre ells Carlos Carranceja, cap de la xarxa quintacolumnista Luis de Ocharan, de filiació falangista, amic de Luys Santamarina, cap màxim de la falange catalana. Amb aquest assassinat col·lectiu la xarxa va quedar pràcticament desarticulada. Es més que probable que en Ferro, Abril, Marieges i els altres falangistes locals formessin part del grup Luis de Ocharan.

Aquests assassinats en mans de les forces de seguretat de l’Estat republicà, en un moment en què la violència revolucionària a la rereguarda catalana pràcticament s’havia normalitzat fruit de l’acció institucional republicana, van causar un gran malestar entre les institucions catalanes i va provocar actes de tensió entre els presidents Companys i Negrín.

Actualment tots els historiadors que han treballat el tema de la repressió a la rereguarda catalana estan d’acord en l’adscripció quintacolumnista i falangista dels 20 assassinats a les costes del Garraf. Ara bé, no hi ha tanta unanimitat en explicar el perquè es van produir aquests assassinats. Alguns autors falangistes, en llibres publicats després de la guerra, i alguns historiadors actuals, revisionistes del règim republicà, afirmen que l’assassinat dels seus camarades es va produir com a represàlia per l’avanç franquista sobre Catalunya i en concret per l’ocupació de Lleida el 3 d’abril, el dia anterior a la data dels assassinats. I que la saca va ser arbitrària. Es van triar 20 persones amb cognoms anteriors a la lletra G. Domènec Pastor Petit, historiador, que ha estudiat abastament els serveis d’espionatge durant la II República ens explica una altra versió: aquest grup havia entrat en contacte amb agents del SIM per tal d’arribar a un acord d’ajuda mútua entre ells; en cas de que la República perdés la guerra aquests ajudarien als elements del SIM, però els agents es van veure sorpresos per la direcció del servei i van decidir acabar amb els seus còmplices de manera expeditiva.

Es cert, que tots els assassinats porten cognoms anteriors a la lletra G, però també ho es que tots eren membres destacats de Falange de Barcelona amb càrrecs, argument aquest que pot desqualificar aquesta versió i donar més validesa a la desarticulació, això si, de manera il·legal i bàrbara, d’una de la xarxes quintacolumnistes que operaven a Barcelona. Pel Baix Llobregat també operava una altre xarxa quintacolumnista, denominada “V Columna”, que tenia per cap a Francisco de Carol i que era de Sant Vicenç dels Horts, si bé no hem pogut relacionar-la amb les activitats del grup de Viladecans.

Que Jaume Abril i Puig era un home de fortes creences religioses, que va impulsar a Viladecans la Federació de Joves Cristians de Catalunya en un intent de recristianitzar la població, que a conseqüència de la repressió revolucionària després del 18 de juliol de 1936 sobre la gent d’ordre, conservadora i catòlica va girar cap el quintacolumnisme i la falange com un acte de resposta i de supervivència crec que queda bastant aclarit; que el “van enredar”, quan es va afiliar a la Falange, és possible, però també ho es que, casualment, va ser assassinat amb tota la cúpula de la Falange barcelonina i en tot cas, també queda clar, que els dirigents falangistes locals el van tenir, des de les primeries de règim, com el primer falangista de Viladecans fundador del partit a Viladecans. Ara bé, les creences religioses i polítiques en cap cas poden justificar l’assassinat, ni d’en Jaume Abril per les forces de seguretat de l’Estat republicà ni els assassinats pel règim franquista posteriorment.

1. Per a una aproximació a la Falange de Viladecans vegeu els següents articles de Manuel Luengo Carrasco, “La Falange local en els primers anys del franquisme a Viladecans (1939-1945)” a Materials del Baix Llobregat, Centre d’Estudis Comarcal del Baix Llobregat, núm. 17, 2011, pàg. 91-105 i “La primera Falange de Viladecans. III Año Triunfal, 1939”, a Viladecans. Punt de Trobada, edició digital, núm. 64, març de 2013, pàg. 17-18.

2. Voz Juvenil. Periódico del Frente de Juventudes de Viladecans, 10, 2 novembre 1941. Biblioteca, Arxiu Municipal de Viladecans (AMVA). Les esquadres locals que formaran part de la “Centuria Gran Capitán” del Baix Llobregat del Frente de Juventudes de Falange tindran el nom de Jaime Abril per a la primera Esquadra i “Hermano Serrano” per a la segona en honor als “màrtirs” locals. Es poden seguir les seves activitats a Voz Juvenil. Periódico del Frente de Juventudes de Viladecans, Biblioteca, AMVA.

3. Una aproximació biogràfica es pot trobar en Xavier Caldere i Bel, Biografies locals del Nomenclàtor de la Ciutat, treball inèdit del departament de Patrimoni Cultural de l’Ajuntament de Viladecans, 2005 i en diverses pàgines del llibre de Josep Lligadas Vendrell, Viladecans, 1930-1980. La mirada d’Antònia Doñate, editat pel Grup Tres Torres, Viladecans, octubre de 2009, pàg. 20-28, 59-62 i 70-72.

4. La Federació de Joves Cristians de Catalunya –constituïda oficialment al novembre de 1931 malgrat que l’abril ja s’havia format el Secretariat de la Joventut–, era una organització juvenil vinculada a l’església catalana, de caràcter “progressista” i de tendència catalanista, en contraposició a l’església integrista espanyola, que des dels primers dies de la proclamació de la República es va posicionar en contra de la mateixa.

5. DD. AA. La Federació de Joves Cristians de Catalunya. Contribució a la seva història, Editorial Nova Terra, Barcelona, 1972, 2a. edició, pàg. 121. El 6 de desembre s’havia celebrat al Centre Parroquial un acte de propaganda de la FJCC per tal de constituir un grup actiu a Viladecans, “(...) amb  un ple a vessar, en la seva major part gent de la nostra pagesia”, a Flama, butlletí de la FJCC, núm. 2, de 18 de desembre de 1931, pàg. 7. Cap a l’octubre de 1934 sabem que s’estaven fent els preparatius per a constituir el Grup de fejocistes de Sant Climent de Llobregat. Flama, núm. 137, de 12 d’octubre de 1934.

6. Flama, núm. 77, de 26 de maig de 1933.

7. En Xavier Calderé i l’Antònia Doñate als treballs esmentats relacionen alguns dels joves locals adscrits a la Federació. 

8. DD. AA. La Federació de Joves Cristians de Catalunya (1972) pàg. 208; Codinachs i Verdaguer, Pere. La Federació de Joves Cristians de Catalunya (1931-1936). La seva mentalitat moral. La seva influència social, Col·lecció Els Daus, núm. 103, Editorial Claret, Barcelona, 1990, pàg. 128.

9. Prop de cinc-cents van formar part del Terç de la Mare de Déu de Montserrat de l’exèrcit franquista. Cita de DD. AA.  La Federació de Joves Cristians de Catalunya (1972) pàg. 212 i 213. 

10. Xavier Calderé i Manuel Luengo, Biografia d’en Vicente Ferro Estrade, biografia inèdita del departament de Patrimoni Cultural de l’Ajuntament de Viladecans, 7 abril 2010. 

11. Josep Lligadas Vendrell (2009).

12. Declaració de Càndida Rosell Basagaña, viuda d’en Jaume Abril, el 31 de març de 1942, davant del jutge municipal de Viladecans, Joan Janer Roselló. Podia haver manifestat que era catòlic, o conservador o de dretes com es poden comprovar en altres declaracions de “causes generals”, però afirma que era afiliat a la FET y de las JONS. En Causa General de Viladecans, Fons de la Fiscalia del Tribunal Suprem, Arxiu Històric Nacional, Madrid. Es pot accedir per internet mitjançant el Portal de Archivos Españoles (PARES) del Ministeri de Cultura. http://pares.mcu.es/ParesBusquedas.

13. Servei d’investigació i contraespionatge de la República, creat a l’agost de 1937 per Indalecio Prieto, refonen altres serveis existents, per tal de donar-li un major eficàcia i efectivitat als serveis de intel·ligència republicans.

14. Josep Lligadas Vendrell (2009), pàg. 60.

15. Correspondència, 1939, 1943 i 1949. Documentació de Falange Española Tradicionalista y de las JONS (FET y de las JONS),  AMVA. Podeu trobar més informació en el primer article de Manuel Luengo esmentat en la nota núm. 1.

16. Correspondència, 1946. Documentació de FET y de las JONS, AMVA. 

17. La data es pot concretar perquè en Jaume Abril portava un bloc de notes que acaba el 3 d’abril i els cossos van ser descoberts el dia 6 d’abril. La documentació dels assassinats del Villa de Madrid es pot consultar a l’Arxiu Central del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (ACTSJC), on hi ha la relació de tots els objectes així com la transcripció de tots els documents que portaven les persones assassinades. Una transcripció d’alguns dels documents de l’expedient conservat a l’arxiu judicial es pot llegir en Ordre públic i violència a Catalunya (1936-1937), Edicions Dau, Barcelona, 2011, pàg. 286-292.

18. En concret van ser assassinats per armes de foc en el mur del pont de Vallbona, situat al lloc conegut com el Peu de les Costes, terme municipal de Sitges i al límit amb el terme municipal de Castelldefels (avui dia al costat del port Ginesta), esmentat a l’article publicat per Ricard Conesa i Roland Sierra, “Els assassinats del pont de Vallbona (abril de 1938)”, publicat al Diari de Vilanova, el 22 d’agost de 2008.

19. La historiografia parla de 19 persones assassinades, en realitat van ser 20, perquè el cos d’un d’ells es va descobrir posteriorment.

20. Vegeu, entre d’altres, Albert Balcells, Justícia i presons, després de maig de 1937, a Catalunya, Col·lecció Episodis de la Història, núm. 374, Rafael Dalmau Editor, Barcelona, 1989 o la carta que el president Companys adreça al president Negrín amb data 25 d’abril, queixant-se de l’actuació arbitrària de les forces de seguretat de l’Estat i on es cita expressament el cas dels assassinats del Villa de Madrid, del 4 d’abril, en Josep Benet. El president Companys, afusellat, Biografies i Memòries, núm. 60, Edicions 62, Barcelona, 2005, pàg. 427-431. 

21. Vegeu una síntesi de l’estat de la qüestió en Josep Maria Solé i Sabaté i Joan Villarroya i Font, La repressió a la reraguarda de Catalunya, 1936-1939, vol 1, Biblioteca Abat Oliba, 75, Publicacions de l’Abadia de Montserrrat, Barcelona, 1989, pàg. 262-268. Domènech Pastor, en una de les seves darreres obres, Traïdors a Catalunya. La cinquena columna (1936-1939), Editorial Base, Barcelona, 2006, es reafirma en la seva interpretació de que no va ser un passeig sinó que va ser una conxorxa frustrada entre els presos quintacolumnistes i els agents del SIM que va provocar l’assassinat dels primers. El falangista José Maria Fontana en Los catalanes en la guerra de España, Samarán, Madrid, 1951, pàg. 162-165, explica la seva versió: assassinats provocats per l’avanç en l’ocupació franquista de Catalunya. També esmenta que la xarxa més important a Catalunya era la comandada per Carlos Carranceja, des de juny de 1937, anomenada Luis de Ocharan. Un exemple d’historiador revisionista es Cesar Alcalà  que també tracta el tema dels assassinats a la pàg. 101 del seu llibre Las checas del terror. La desmemoria histórica al descubierto, Libros Libres, Madrid, 2007, 286 pàg.

22. La Vanguardia del 23 d’abril de 1939, pàg. 12, publica l’esquela, a instàncies de FET y de las JONS dels assassinats el 4 d’abril de 1938 i els relaciona de la següent manera: “Carlos Carranceja González, Delegado-Jefe Regional de FET y de las JONS en Catalunya; Rafael Degollada Castanys, Subjefe del Servicio de Información; Pablo Capella Perpinyà, Jefe del Departamento de Guerra del S. de I.; Pedro Cirera Cardó, Jefe del Departamento de Técnicos del S. de I.; Fernando Echevarne González, Jefe de Grupo de Enlaces Motorizados del S. de I.; José Ferrer Recasens, Jefe de Bandera; Joaquin Cabrera Gil, Subjefe de Bandera; Carlos Diaz Bonet, Jefe de Centuria; Juan Manuel de Benito, Jefe de Centuria; Andres Calzada Echevarria, Agente del S. de I.; Juan Abrines Busquets, Agente del S. de I.; José Carulla Poch, Agent del S. de I.; Juan Figuerola Ferrer, Agente del S. de I.; Antonio Font Massana, Agent del S. de I.; Jaime Abril, José Maria Coll Rovira, Jesús Conde Vellan, Victoriano Fernández  González, Pasqual Ferrando Hernández; Eduardo Espiniella Sánchez, caidos,  en cumplimiento de su deber”. 

23. Domènec Pastor Petit, Los dossieres secretos de la Guerra Civil, Libreria Editorial Argos, Barcelona, 1978, 2a edició, pàg. 426 i 487. La parella Virgínia Amposta i Adolfo Casé seran detinguts a Viladecans el 20 de març de 1939 per les milícies falangistes de Sant Vicenç dels Horts amb l’aquiescència de les autoritats municipals i la Falange local acusats de ser dirigents del Front Popular en Sant Vicenç dels Horts. Per aquelles dates el cap de la FET y de las JONS de Sant Vicenç dels Horts era en Francisco de Carol. De l’expedient del consell de guerra contra Virgínia Amposta i Adolfo Casé conservats a l’Arxiu del Tribunal Militar Territorial Tercero (ATMT3),  Barcelona.

24. L’Antònia Doñate en el seu llibre de memòries publicat per Josep Lligadas Vendrell (2009), pàg. 22, diu el següent: “(…) I es van trobar aquí [fa referència a quan arriben la família Abril a Viladecans l’any 1929], en un poble molt descristianitzat, perquè Viladecans ho era molt, de descristianitzat i el van cristianitzar”.

Manuel Luengo