Badar és una paraula de múltiples significats i matisos, i que a mi em resulta especialment atractiva. Especialment en el significat que més difícil resulta de traduir a altres llengües, i que potser és representatiu d’un dels trets de la manera de ser i de fer dels catalans. Em refereixo, és clar, al significat d’estar mirant una cosa llargament, sense posar-hi gaire atenció, deixant tranquil·lament passar l’estona: “Em vaig passar la tarda badant per les paradetes de la fira”. I juntament amb aquest significat n’hi ha un altre que s’hi assembla i que vol dir no estar prou atent a allò que cal estar atent, no mirar per on vas, despistar-se: “No badis, que et clavaràs una patacada!”.
I juntament amb aquests dos significats, n’hi ha uns altres que volen dir, més o menys, “obrir”. Per exemple, badar-se una flor. També, badar els ulls, o la boca. També, badar-se el cap per culpa d’una relliscada. O, pitjor, badar-li el cap a algú d’un cop de roc...
Badar és una gran paraula.
Josep Lligadas Vendrell
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada