dimecres, 15 de juny del 2016

La ciutat visible

És sorprenent comprovar com gran part dels projectes urbanístics promoguts per l’Ajuntament –ja sigui els aprovats en mandats anteriors o els impulsats actualment– aixequen polseguera, indignen una part important de la ciutadania i, per sort, fan mobilitzar als veïns i veïnes d’aquesta ciutat amb una gran exemplaritat. Si Viladecans va ser mai una ciutat dormitori sembla obvi que s’està despertant. 

Des d’ERC, l’última perla a la qual ens estem enfrontant és la modificació puntual del Pla General per l’obertura del carrer Josep Pallach. Amb una justificació molt poc argumentada, tal com es pot llegir en una resposta de l’alcalde Ruiz al seu xat del mes de juny, l’equip de govern ve a dir que no et queixis gaire que podria haver sigut molt pitjor o parla de “la solución que aprobó la Generalitat” donant a entendre que tot plegat és una decisió del Departament de Territori i Sostenibilitat. Quina barra! Cal recordar-li al senyor alcalde que la Generalitat respecta l’autonomia municipal i que les lleis urbanístiques són molt laxes: si no es comet una il·legalitat flagrant la Comissió Territorial d’Urbanisme tendeix a aprovar totes les propostes que li plantegen els ajuntaments sempre i quan es respectin uns criteris mínims.

Quina manera és aquesta de planejar una ciutat? El Pla General Metropolità de 1976 fixava a la banda del carrer que toca a l’Eixample la possibilitat de construir edificis de quatres plantes com a màxim. Amb la modificació puntual aprovada el 2013, l’Ajuntament permet ara la construcció de blocs de set i cinc plantes, gairebé el doble. La primera prova d’aquesta transformació és l’“edifici de la vergonya” que s’està aixecant a la cantonada amb el carrer Nou i que ha generat un fort malestar entre els veïns pel seu impacte visual, en un entorn on predominen els habitatges unifamiliars i els blocs de quatres plantes. Per contra, a la banda del carrer que fa frontera amb Alba-rosa han mantingut els paràmetres inicials de dues plantes. Tot plegat un despropòsit. 

Cal preguntar a l’Ajuntament per què ha alterat l’edificació tradicional de planta baixa + quatre plantes en una promoció de la qual n’és copropietari: efectivament, el solar on està prevista la construcció d’un bloc de cinc plantes, molt a prop del bloc de set, és en part propietat del consistori. També podríem preguntar-li amb quins objectius i a què dedica els recursos obtinguts per la venta de terrenys municipals. Abans de la modificació puntual tothom sabia les regles del joc, propietaris i veïns interessats. Des d’Esquerra considerem que l’impacte negatiu en el paisatge de la ciutat no queda prou justificat pels teòrics beneficis en forma de més equipaments i zones verdes. 

Estem davant d’una forma de gestió del planejament arbitrària i de difícil control, una forma que caracteritza l’urbanisme de l’Ajuntament de Viladecans, sense participació ciutadana i sense tenir en compte els interessos dels afectats, sense comunicació i sense transparència. Malauradament tenim altres exemples del que comporta aquesta manera de fer, d’alterar els paràmetres bàsics en la planificació urbanística de la ciutat com el solar del supermercat Aldi (havia de ser una zona verda), el Poliesportiu Municipal Centre (l’Ajuntament hi preveu un bloc de vuit plantes per pagar el Pòdium) o el Polígon Industrial Centre (darrere la necessària reforma s’hi amaga la construcció de més de 1.300 habitatges amb blocs de 8 plantes). Es tracta de transformacions que perverteixen substancialment el model de ciutat definit pel Pla General Metropolità de 1976. Una dinàmica negativa contra la qual cal lluitar si volem mantenir l’harmonia i l’equilibri i trencar aquesta obsessió cega pel creixement infinit i per la totxana de la qual fa bandera el PSC.

Finalment, en el Ple del mes de maig tots els grups municipals, a excepció del PSC, vàrem aprovar una moció presentada per ERC Viladecans on es demana que l’Ajuntament presenti en el termini màxim d’un mes una valoració tècnica, econòmica i jurídica per enderrocar les tres plantes superiors de l’”edifici de la vergonya”, així com per reordenar les alçades màximes previstes en la prolongació del carrer Josep Pallach. Confio i desitjo que l’alcalde i el regidor d’Urbanisme facin un tomb per la zona, s’adonin del nyap que han aprovat i facin un pas enrere. Rectificar és de savis. 

Myriam Moysset