dimecres, 15 de juny del 2016

L’edifici singular

Edifici cistella, Ohio, EUA

Al ple de l’Ajuntament del passat dia 26 de maig de 2016, un grapat de veïns de l’Eixample de Viladecans vam acudir puntualment a la convocatòria amb les nostres pancartes de protesta degut a la construcció d’un edifici de set plantes més baixos o de vuit plantes més baixos segons com es miri, ja que la planta baixa té altell  i aquest estarà destinat a vivendes també. 

El cas és que  durant el debat es va anomenar aquest bloc  un ‘edifici singular’, i crec que aquest terme no és gens adequat. Si busquem al ‘Google’ imatges d’edificis singulars podem veure edificis d’arreu del món realment diferents, que transmeten quelcom,  un sentiment, una  emoció,  un moviment,  i on els detalls han estat pensats com un element diferenciador.

En canvi, què té de singular un edifici residencial construït de formigó i maons situat al mig de la zona límit de l’Alba-rosa?  Què té de singular un edifici que contamina la vista aèria de Viladecans i que tapa el sol als edificis dels voltants? 

Nosaltres creiem que aquest edifici és un més de molts,  fruit d’una barbàrie urbanística, d’una política municipal de construir pisos de lloguer a qualsevol indret del poble de Viladecans. És una aposta per una bombolla immobiliària ja obsoleta i que va tenir conseqüències que tots coneixem. 

Aquest edifici va ser aprovat no només en un ple de l’ajuntament de Viladecans sinó també per la Generalitat. Aleshores, on són els defensors dels interessos dels ciutadans? Ningú va preveure que això seria un error? 

Els veïns de la zona ens hem vist obligats a organitzar-nos, hem desenvolupat ja diverses accions conjuntes com protestar davant del  Ple de l’Ajuntament del mes de maig i llegar un manifest, hem penjat pancartes dels balcons en senyal de descontent, hem repartit  fullets a la zona afectada per informar els veïns, estem recollint firmes, i en aquests moments estem en procés de crear una Plataforma que articuli aquest moviment veïnal  i tot i que será un procés llarg i complex no defallirem, arribarem fins al final d’aquesta questió, volem aconseguir la paralització de l’obra fins que es modifiqui el Projecte original passant de 7 plantes a 4 plantes, l’alçada lógica de la zona.

Per una altra banda fa ràbia les diferentes respostes que ens ha donat l’equip de govern de l’Ajuntament i especialment l’Alcalde Carles Ruiz quan els preguntes per la raó d’aquest monstre de formigó. Aquesta és la seva resposta al xat de l’Alcalde del dia 06-06-2016 que no té desaprofitament:

Éste era de los últimos espacios para construir que pertenece al Eixample colindante con Alba-rosa. La existencia de la riera y otras dificultades hicieron que quedara postergado, si no, se hubiera construido a la vez que se hacía el resto de la urbanización de toda la zona. Por lo que me han explicado los servicios técnicos, si se edificaba solo planta baja + 4, como el resto de edificaciones colindantes, se tenían que expropiar las parcelas de alrededor o dar más altura a las viviendas previstas del otro lado de la calle Josep Pallach, con el problema que aún entraría más a Alba-rosa la edificación prevista en el Eixample.  Finalmente, la solución que aprobó la Generalitat concentra el exceso de edificación en un único lado de la calle para evitar tanto la expropiación a los vecinos como más edificación dentro de Alba-rosa. Lo que sí te puedo asegurar es que este edificio será el límite entre el Eixample y Alba-rosa. Gracias

Ara resulta que la decisió de fer set plantes només és de la Generalitat i no de l’Ajuntament,  quan precisament el Pla Metropolità és proposat per l’Ajuntament en primera instància.

 Simón Garrido