AVUI ÉS EL DIA

Ella s’imposa silenci a si mateixa, als pensaments habituals en contra que sempre l’assalten. Avui és el dia de deixar de somniar i passar a l’acció. El dia és lluminós i cal aprofitar-lo. Aquest matí, i ja tots des d’ara, seran brillants, sense foscors a l’ànima ni petiteses quotidianes que, dia a dia, minen la seva voluntat.

Avui és el dia en què els colors són més vius. A la rosa roja que l’hipòcrita li ha regalat després d’insultar-la un cop més. A la falsa flor rosa de paper que guarneix el gerro d’un racó del menjador. Als fruits silvestres morats i vermellons potencialment afrodisíacs que ja no ho són mai per a ella, una dona de cor castrat. Fins i tot el color mel de la mel que tant li agrada és més intens aquest matí. D’intensitat també parla el voleteig d’una preciosa papallona que passa per la finestra per on ella mira, el so d’una peça de violoncel, les guspires de l’herba fresca al jardí... 

El tren passa i vol aturar-se per recollir una nova passatgera. Una dona que ha pres una decisió sense marxa enrere. Una dona que es calça les botes de set llegües amb la intenció de destrossar-les de tant córrer cap endavant, de tant caminar amb el cap ben alt per camins escollits per ella, sense intrusos, sense compromisos, sense pors.

No només el ferrocarril serà el seu mitjà de transport. Ella desitja volar com papallona de la finestra, fins i tot en globus si cal, si és possible. Ella paladeja el moment com un menjar exquisit i exclusiu que li pertany i descobreix ara. Es pentina, fa els darrers retocs al seu maquillatge, somriu i es posa les ulleres de sol. Obre la porta, la tanca i ja no mira enrere. Encara que darrere seu quedin objectes que ha desitjat i records que ha estimat. L’únic que li queda és ella mateixa i la seva llibertat. Ja no pot suportar més l’home que, jornada rere jornada, ha volgut posseir-la. Mai no va ser seva i, avui, encara menys. Avui es compleixen els somnis. Avui ella estira les seves ales i vola més lluny, més alt...

Patrícia Aliu

patri.aliu@gmail.com