Propostes per a Viladecans

Durant tot aquest any, des de Viladecans Punt de Trobada us convidem a elaborar propostes per a Viladecans. Propostes per millorar la vida de la gent de la nostra ciutat, des de qualsevol punt de vista. 

Us convidem a cada un dels lectors i lectores d’aquesta revista a aturar-vos un moment, agafar alguna eina d’escriure, pensar quines coses us sembla més important de fer o millorar o canviar a Viladecans, i enviar-nos-les. 

També convidem a fer això mateix a les entitats de tot tipus que funcionen a la ciutat, que són moltes i actives: atureu-vos un moment, penseu en el conjunt de Viladecans –també podeu pensar en els objectius i interessos de la vostra entitat, però no només en això–, i envieu-nos quines coses us semblen més importants de tirar endavant. 

I igualment convidem, tant a persones particulars com a entitats, a estendre aquesta petició a tothom qui vulgueu.

Podeu enviar una proposta, o dues, o les que sigui. Envieu-les, sisplau, a aquesta adreça electrònica: puntviladecans@telefonica.net. 

I podeu firmar-les o no, com vulgueu.

Aquest mes en tenim tres. Falten les teves!

Reforçar els serveis socials

Per aquest apartat que vàrem obrir a la revista i on ja molts viladecanencs i viladecanenques han opinat sobre temes diversos, voldria afegir-hi una altra petició. Seria un reforçament de tots els serveis socials en general de la població. Sé i em consta que el consistori ja hi dedica una bona part del pressupost, però potser hi hauria alguna cosa més a fer. Per exemple, gestionar les visites a les assistentes ampliant plantilla per no demorar tants dies una sol·licitud de visita. Quan hi ha un problema lògicament la solució hauria de venir el més ràpid possible. 

Ampliar el nombre de traductores i traductors

Aprofitant aquesta plataforma que dona la revista també crec que hi hauria d`haver més traductores i traductors per als serveis que tracten amb persones nouvingudes. Sé que la línia a seguir és una integració natural i progressiva, però hem de saber que hi ha persones grans que potser mai arribaran a entendre o parlar castellà o català. Hem de ser realistes i no fer volar coloms. Són aquestes persones com ja he dit grans i vulnerables per a les que demanaria interlocutors per a les gestions més bàsiques i no haver d’anar amb un fill o filla o nets al costat perquè els expliquin què els diuen. Crec que ara hi ha una o alguna traductora que es reparteixen entre serveis socials i ambulatori. Potser seria possible ampliar aquest servei.

Posar bancs per mirar Cal Menut i Sant Ramon

Si un va de Viladecans a Sant Climent per la carretera, al final del poble, a l’esquerra, hi ha aquella urbanització que no sé si té nom i que és de cases baixes unifamiliars de color fosc. Doncs si un s’atura a la vorera i des d’allà mira cap a Sant Ramon, pot contemplar un paisatge pacífic i amable que convida a reposar. I al mig del paisatge, l’emblemàtica masia de Cal Menut, que per ara encara aguanta. És un plaer, contemplar tranquil·lament aquest paisatge. I no costaria gens, per facilitar-ho encara més, posar uns bancs en aquella vorera que permetin asseure’s i, simplement, mirar. I la cosa no exigiria cap gran inversió...