Vàrem néixer prohibits
i dúiem ja injectat a foc
el regust àcid
i tenaç
de l´escomesa.
Crescuts a empentes,
dúiem ja també
als nostres ulls d´alabastre
i a la nostra pell de banús
la taca
malaltissa
de la misèria.
Sobrevivíem amb ella,
era la nostra companya
no estimada,
la nostra llàntia perenne.
Fins que l´obediència
va deixar de ser dogma.
Aleshores vam començar ser lliures.
Antoni Garcia Iranzo ©
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada