Un nen nascut en una menjadora, a falta d’un espai millor, d’una parella sense possibles, obligada a fer els tràmits administratius i burocràtics de l’imperi malgrat el bombo de la mare, resulta una situació gairebé confortable al costat de com han de parir algunes dones immigrants i refugiades avui. I, se sigui o no cristià, és difícil ofendre’s per la presència de la representació de la fragilitat. Alguns hi veuran un Déu fet home. D’altres hi veuran senzillament la imatge d’una humanitat que aspira a viure dignament.
El costum de fer el pessebre, amb l’estil que sigui, no deixa de ser una forma d’expressar aquesta fragilitat que ens frapa de mil maneres. Es pot reproduir senzillament l’estil hereu de la pròpia tradició, o es pot intentar actualitzar el missatge. Un exemple d’actualització és el pessebre californià, que apareix a les xarxes socials, en què Josep, Maria i Jesús ocupen, cadascú, una gàbia com les que s’utilitzen amb els immigrants que intenten passar la frontera dels Estats Units. Un altre exemple és el sempre polèmic pessebre de l’Ajuntament de Barcelona, on l’actualització sol tenir un accent estètic. A mi, els pessebres de la plaça de Sant Jaume m’agraden molt perquè, amb més o menys encert, acaben posant damunt la taula el sentit del Nadal. I si a un li ve de gust contemplar bons pessebres més tradicionals Barcelona n’és plena.
I Viladecans, també. És una tasca important la que fa l’Associació de Pessebristes de Viladecans: per transmetre als més joves la tècnica i la passió pessebrista, i per dotar la ciutat d’un nou atractiu nadalenc. Les seves exposicions a la parròquia de Sant Joan, a la Torre del Baró i enguany, per primer cop, a Vilamarina, són dignes de veure’s. Fins al punt que fins i tot la mamuteta ha decidit posar-se a la filera dels adoradors del nen Jesús a la Torre del Baró, on també s’amplien les reproduccions dels edificis emblemàtics de la ciutat: des de la parròquia de Santa Maria de Sales, la Torre del Baró, l’ermita de Sant Ramon, el jardi de Magdalena Modolell, la masia de Ca l’Almirall, i l’antic col·legi dels “hermanus”, que era a l’actual plaça d’Europa. Una bona manera d’explicar la ciutat.
Us deixo amb unes quantes fotografies d’aquest pessebre monumental de la Torre del Baró.
Mercè Solé
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada