un idioma d’altre planeta

Apenas él amalaba el noema, 

a ella se le agolpaba el clémiso 

y caían en hidromurias, en salvajes ambonios, 

en sustalos exasperantes.

Fragment en gíglic del capítol 68 de “Rayuela”. Julio Cortázar

– Espera, atura’t, si us plau. Es pot saber què estàs llegint? No entenc res i no puc parar de riure.

El seu somriure il·lumina tota l’estança i els ulls li llagrimegen a causa de les riallades. Ell també somriu, encantat de l’efecte que el seu text ha provocat en ella, la dona que més estima.

–Has entès què he escrit, amor?– li pregunta, després d’esguardar-la una estona. Li agrada molt fer-ho, quedar-se un cop més amb els seus trets felins, amb els seus ulls clars i bells que sempre miren de front i sense pors.

Ella no ha comprès gairebé res. Pensa que el fragment que ha escoltat és estrany, extraterrestre, semblant al realisme màgic de narradors que mai no volen seguir estàndards. I fan bé no seguint-los, potser. Ell espera la seva resposta.

– Estimat, aquest text és tan original i rar com tu. Inventes paraules, expressions, frases que mai no he sentit abans i dubto que hi hagi molta gent que sí que ho hagi fet. Crec que parles d’amor, de fer-lo, d’acaronar-nos, besar-nos i ajuntar els meus “hurgalios” amb el teu “orfelunios”. Estic convençuda que la teva editora quedarà parada, però… qui sap? Tal vegada creïs tendència, com diuen ara!

Aquestes paraules són les que necessita. I no dubta més, és la història que vol publicar i compartir amb tothom que desitgi llegir-lo. Recull el manuscrit sencer —mai fa servir l’ordinador—, el guarda en una carpeta, li fa un petó de comiat a la seva dona i es dirigeix cap a la porta.

– Bonica, a la tornada et convido a sopar en aquell lloc que t’agrada tant. Quan tornem tips del restaurant, podem posar en pràctica el text que hem llegit. Què et sembla? 

Patricia Aliu

patri.aliu@gmail.com