diumenge, 15 de desembre del 2019

I ara, Can Sellarès

El gener de 2015 l’equip de govern de Viladecans va aprovar la modificació puntual del Pla General Metropolità (MPPGM) a l’illa delimitada per les avingudes de Gavà, Riera de Sant Llorenç, Mil·lenari i Doctor Fleming. Incloïa dos plans de millora urbana (PMU), un a Can Sellarès i l’altre a Can Palmer, i fins a nou polígons d’actuació (PA). La diferència entre PMU i PA és que els primers requereixen més tràmits urbanístics perquè van associats a nova construcció. En els PA que ens ocupen es pretén fer més permeable l’espai desocupat per les edificacions de Can Palmer, és a dir, eliminar les construccions que hi ha entre els blocs i traslladar els locals existents a altres ubicacions. En el PMU de Can Palmer es vol reorganitzar l’espai ocupat per l’antiga escola Fleming, configurant un zona central d’uns 30 metres d’amplada i 300 de longitud, amb una plaça central, nous habitatges, redistribuir els locals... Tot això encara està per desenvolupar. En canvi, el PMU de Can Sellarès ja està en tràmit, de fet el 25 de novembre va acabar el període d’exposició pública i des d’ERC vam presentar al·legacions. Hem fet una esmena a la totalitat on demanem aturar el projecte i repensar-lo durant el 2020. 

El primer que ha de quedar molt clar és que el 99,5% dels terrenys ocupats pel PMU de Can Sellarès són públics, se’ls reparteixen els ajuntaments de Gavà i Viladecans; per tant, només cal voluntat política per reconduir el projecte. Què preveu tal com està redactat? Destrucció de la piscina descoberta en desús des de 2010, adeu a la pista de bàsquet, la pista polivalent i els dos camps de futbol de terra, i construcció d’un camp de futbol, una pista de petanca, una sala esportiva de 200 m2 i la cirera del pastís, 238 (!) nous habitatges. En concret, set blocs de pisos: un de nou plantes, tres de sis plantes, dos de cinc plantes i un de tres plantes disposats a la banda de la riera i a l’extrem nord-est de l’àmbit. Dels 238 habitatges, 107 són per al mercat lliure i la resta protegits en diferents restriccions: 83 per al règim menys restrictiu, és a dir, habitatge protegit amb preu concertat (molt semblant als preus del mercat lliure), 36 en règim general i 12 en règim especial. 

Des del nostre grup municipal considerem que no necessitem més pisos a Viladecans i menys en terrenys majoritàriament públics. Recordem que ens esperen els 2.900 pisos del Pla de Llevant, els 1.200 del Polígon Industrial Centre, els de l’antic Poliesportiu Municipal del Centre, els 1.600 de la reorganització de la factoria Roca… En uns anys ens plantarem amb més de 5.700 habitatges nous sense comptar amb els serveis ni els accessos preparats per a un augment tan substantiu de la població. Què tenim, un ajuntament o una promotora immobiliària a la Torre Modolell? 

El que sí que necessitem en canvi són equipaments i donar la importància que es mereix a la masia de Can Sellarès, bé cultural d’interès local des d’aquest mateix 2019, no encaixonar-la com es vol ara. També perdem gran part de zona verda com es pot apreciar en la imatge on es mostra la comparativa entre l’actualitat i com quedarà l’entorn un cop desenvolupat el projecte. En el mapa del PMU en blau es representen els nous habitatges, blau fort el bloc més alt i claret el més baix, ubicat al nord-est. Els equipaments nous van en taronja i també es representen les zones amb simbologia.

En la redacció prèvia al MPPGM l’equip de govern es va reunir amb les associacions de veïns per explicar el projecte transformador i la Llei de Barris a Ponent i van signar un conveni on, per exemple, es sol·licitava l’eliminació d’alguns edificis i així ho van fer. Però també es demanava concretar la transformació de l’equipament mancomunat de Can Sellarès i això no s’ha concretat. Creiem que, tot i ser positives les reunions prèvies, cal continuar amb les explicacions quan es presenta el PMU, els veïns i de fet la ciutadania en general han de saber com es transformarà el barri abans de que entrin les màquines. No ens van acceptar ampliar el termini d’al·legacions per poder-ho explicar als veïns i que poguessin dir-hi la seva. El passat 30 de novembre ho vam fer nosaltres des del grup municipal d’ERC. Els veïnat sol·licita molts més equipaments en sòl públic. Per tant, comencem nou mandat igual que quatre anys enrere, amb un nou meló urbanístic damunt la taula. No ens vam quedar de braços creuats amb la reforma del Polígon Centre i tampoc no ho farem ara. Depèn de la força i la decisió dels afectats aturar aquesta “millora” que amenaça la qualitat de vida dels barris de Ponent. 

Myriam Moysset