diumenge, 15 de desembre del 2019

Color sota sospita

Vigila, perquè si tens un color de pell un pèl més fosc del compte (¿quin és aquest “compte”? ens preguntem) t’arrisques a haver d’ensenyar la teva documentació dia sí i dia també a les autoritats, tant si ve al cas com si no. Tinguis la nacionalitat que tinguis i parlis la llengua que parlis.

Vigila, perquè si tens aquest plus acolorit, pots trobar moltes pegues per llogar un pis, per compartir aula amb altres, o per assolir una feina digna d’aquest nom.

La desconfiança en l’altre, el prejudici, l’etiqueta social, sovint esdevenen un recurs fàcil, en moments de crisi com l’actual i davant la complexitat de la realitat, per convertir el veí o la veïna en boc expiatori. És un dels motius, sens dubte, del creixement del racisme entre nosaltres. 

Però quan aquesta desconfiança es manifesta per part de les institucions, amb el pretext de l’increment del terrorisme i de la inseguretat, les conseqüències són encara més nefastes. En primer lloc perquè els drets humans passen a un perillós segon terme i la por justifica actituds arbitràries des del poder; en segon lloc perquè quan la policia fa visible una actuació discriminatòria, molta gent pensa que s’ha aixecat la veda per fer el mateix; i en tercer lloc perquè els homes i dones que són tractats com a ciutadans de segona difícilment deixaran de viure el nostre sistema democràtic com un greuge arbitrari i allò tan difícil com és la cohesió social saltarà pels aires. Tenint en compte, és clar, que la tasca policial de debò deu circular per altres paràmetres més discrets i més eficaços. I que l’aspecte dels delinqüents i dels terroristes de debò probablement passa molt més desapercebut.

Dèiem això a la redacció tot comentant la situació d’algunes persones que coneixem, que se senten permanentment sota sospita perquè són assetjades per la policia senzillament perquè semblen estrangeres, encara que no ho siguin (i què, si ho són!). Ara que vindran els reis, un de groc, un de grec i un de negre, com diu la cançó, farem bé de recordar que el bon veïnatge es construeix des de la solidaritat i no des de la desconfiança.