Fa només un mes que es van celebrar les eleccions al Parlament de Catalunya, i sembla que faci una eternitat. I és que ara tota l’atenció està centrada en els pactes i no pactes de cara a la formació de govern, i ja ens hem oblidat de com van anar les coses el 14 de febrer.
Veníem d’unes setmanes plenes de mals pronòstics: els possibles contagis per l’acumulació de gent, les dificultats logístiques per assegurar la seguretat, les dificultats majúscules que semblava que hi hauria per poder constituir les meses amb tanta gent que reclamava no ser-hi... i a l’hora de la veritat, res d’això no va ser cap problema. Tot, al final, va funcionar la mar de bé.
Davant d’aquest fet, una primera cosa que cal dir és que els polítics i els mitjans de comunicació que es van dedicar a atiar les pors potser haurien de reflexionar una mica sobre la seva actuació. Però aquesta no és la cosa més important d’aquell dia, sinó que les coses més destacables són unes altres. La primera, la molt bona i eficient organització de tot plegat per part de l’ajuntament, dels funcionaris que es van dedicar a fer que tot circulés adequadament, dels mossos i la guàrdia urbana en la part que els corresponia i, òbviament, dels membres de les meses. I la segona, l’exemple de civisme i la capacitat d’assumir una situació complexa com aquesta per part dels ciutadans i ciutadanes que vam votar: tant els que ho van fer per correu, per facilitar que hi hagués menys aglomeració de gent el dia de la votació, com dels que van votar presencialment, ajudant amb la seva actitud a fer que tot rutllés sense problemes. Tots plegats vam demostrar un molt bon esperit democràtic, i ens en podem sentir orgullosos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada