No em demanis que recordi, perquè no puc recordar.
No em demanis que entengui, car no puc explicar-me.
Dona’m la mà i no deixis d’acompanyar-me,
Ajuda’m a guarir-me d’aquest malson en el meu camí perdut.
Dansa amb mi el ball de la vida, sota una mateixa música, sota un sol ball.
Fes-me veure amb els teus ulls, el que vull veure en el teu mirall.
Fes-me recordar amb la teva mirada, perquè no em vull embolcallar.
Estima’m i no oblidis mai el sentit de la vida,
la que em va fer creure i em va fer estimar.
Ajuda’m a volar per aquest món tan fràgil,
dóna’m forces per saber lluitar.
Fes que el teu amor m’acompanyi
i no em faci perdre l’esperança de voler recordar,
paraules, versos i poemes que fan el meu cor bategar.
Emociona’m amb paraules dolces i regala’m aquella esperança que tant desitjo
fent un llaç a les nostres vides, entrellaçant-les en una sola flassada.
Esguards s’acluquen els meus ulls i no em deixen recordar.
Raquel Serra
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada