dissabte, 15 de maig del 2021

Adeu a Can Sellarès

El passat mes de novembre de 2020 la Comissió Territorial d’Urbanisme de la Generalitat de Catalunya va suspendre el “Pla de millora urbana” (PMU-1) de Can Sellarès impulsat per l’Ajuntament de Viladecans fins a garantir l’ús majoritari esportiu de la peça d’equipaments i l’assolellament i la intimitat dels futurs habitatges. Aquesta exigència ens va donar un bri d’esperança al grup municipal d’ERC i a moltes veïnes i veïns que, com nosaltres, veuen malament aquesta operació immobiliària. 

Malauradament i com ens imaginàvem, la nova proposta de l’equip de govern (PSC+Comuns), aprovada durant el darrer Ple municipal d’abril amb els vots en contra de tota l’oposició, manté el mateix número d’habitatges (238). De fet, només modifica la disposició dels blocs, continua encaixonant la masia històrica declarada bé d’interès local i consolida la pèrdua d’espais verds i equipaments. Cal recordar que el 99,5% dels terrenys on s’ha definit aquest projecte són de titularitat pública i, per tant, no hi ha propietaris privats amb drets adquirits i interessos urbanístics al darrere. 

Caldrà veure si, ara sí, la Comissió Territorial d’Urbanisme dona el vistiplau. És probable que sigui així ja que les regles del joc i l’espai està sentenciat des de la modificació puntual del Pla General Metropolità aprovada el 2015. En qualsevol cas, és molt decebedor constatar com amb aquest text refós l’equip de govern perd una magnífica oportunitat per repensar tot el projecte i ignora una vegada més a la ciutadania, que s’ha mobilitzat per demanar que es mantingui l’espai lliure de la masia. No en va, la plataforma Salvem Can Sellarès està estudiant presentar un contenciós administratiu per aturar als tribunals el que ha estat impossible al Ple, on la majoria absoluta del PSC cau com una llosa. 

Des de l’executiu local es posa èmfasi en el fet que el 55% dels nous habitatges tindran algun tipus de protecció, 131 dels 238 previstos. I es justifica la reforma per la necessitat d’oferir habitatge públic al jovent, una cosa que compartim. El que és injustificable, però, és que per assolir aquest objectiu calgui trinxar l’últim espai lliure entre els nuclis urbans de Gavà i Viladecans i carregar-se l’entorn de Can Sellarès. Sobretot quan en els propers anys està prevista la construcció de més de 5.700 (!) habitatges en diversos barris de la ciutat. 

Per això ens preguntem: ¿hi haurà el mateix percentatge d’habitatge públic a la resta de projectes urbanístics en curs? Doncs no, aquest equip de govern va considerar que dels 2.956 pisos al Pla de Llevant només calia reservar-ne un 41% a habitatge protegit, el 46% dels 1.600 pisos previstos al sector Roca i un percentatge similar entre els 1.200 pisos aprovats al Polígon Industrial Centre. 

¿De debò cal carregar-se Can Sellarès, com es farà amb la falda de Sant Ramon, per obtenir 131 habitatges públics? I val la pena matisar aquesta xifra perquè dels 131 pisos només en el 37%, concretament en 48 pisos (un 15% del total d’habitatges), es requerirà justificar ingressos familiars per poder accedir-hi. La resta, el 63% dels pisos, seran a preu concertat, és a dir, sense barems, de manera que podrà optar al sorteig tothom que ho desitgi, sigui jove o no, tingui molts o pocs recursos. Llavors, insisteixo, ¿cal carregar-se Can Sellarès per només 48 habitatges públics? Des d’ERC estem convençuts radicalment que no. El que cal és estimar-nos més el nostre municipi, el nostre patrimoni i conservar els espais emblemàtics.

És molt trist que perdem aquest espai lliure i obert, on les persones poden passejar pels espais verds, jugar a l’aire lliure, amb distància de seguretat, en un entorn densament poblat i amb necessitat de pulmons verds com Can Palmer i els barris de ponent. ¿Què serà el següent? ¿Continuar la destrucció per Can Torrents? ¿Per la zona deltaica al Serral Llarg o Can Sabadell? ¿El passeig marítim? Créixer, créixer i créixer sense aturador!

Myriam Moysset