En l’acte de comiat de la Carmeta Segura hi van tenir protagonisme dos poemes que aquí reproduïm: un, de la seva neta Clàudia Romero Gelabert, que el va llegir al final de la missa; un altre, de mossèn Cinto Verdaguer, que estava imprès en el recordatori que es va repartir.
Els desitjos
Un desig demanat,
una ànima caiguda,
la llum de les estrelles li fa costat
fins que cau en forma de llàgrima abatuda.
Un únic desig,
una única esperança
poder tornar a parlar
i tornar per fi a casa,
Aquest desig és complicat,
molt difícil de complir,
per això es rendeix
i ja no pot ni dormir.
Quan somnia, tot és diferent,
allà parla, juga, canta i corre.
Quan es desperta, torna a la realitat,
la realitat de viure sense cap voluntat.
No hi vol pensar,
no es vol despertar,
per això dorm
i mai s’acaba de despertar.
Un dia, però, va esclatar a riure,
no sabrem mai per què,
però durant els seus instants de vida va ser feliç,
el desig va ser complert.
Clàudia Romero Gelabert
Caminant
Una barca va pel riu
d’una riba a l’altra riba,
fa cara de segador
la barquera que la guia.
Qui es deixa embarcar, mai més
torna a sa terra nadiua
i es desperta a l’altre món
quan ha feta una dormida.
Barquereta del bon Déu
no em faces la cara trista,
si tanmateix véns per mi
embarca’m tot de seguida;
lo desterro se’m fa llarg
cuita a dur-me a l’altra riba,
que mos ullets tenen son
i el caminar m’afadiga.
Mossèn Cinto Verdaguer
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada