L'origen del món.

“L’origen del món” (1866),
de Gustave Courbet

 – El director d’aquest museu no té ni idea d’art, estimada Joanna. Dubto que sigui capaç de distingir la diferència entre una vulva i una poma. Quina poca sensibilitat! No puc creure que hagi desplaçat la meva obra a aquella sala tan espantosa i allunyada de tot.

Gustave està indignat, fora de si. Amb el treball que li ha suposat el seu “origen del món”, amb tota la passió que hi ha posat, ara la hipocresia, aquesta que regna arreu, engega a rodar el seu esforç.

– Gustave, amor meu, no et preocupis. Encara que marginin el teu preciós quadre, no ho poden fer amb mi. Pintant-me em vas fer lliure, sense embuts, sense complexos. Res del que faci ningú amb la teva obra serà significatiu. L’únic que val, el que més ens importa, tant a mi com als qui tenen els ulls preparats per al que és nou, és la teva valentia. Ho vas pensar i ho vas fer. Sense parar esment a les conseqüències.

– Ai, Joanna, tu em veus amb bons ulls, és clar. És una llàstima, però la majoria dels qui es miren el quadre s’escandalitzen. Pensen que soc un porc, que faig servir l’art per assedegar les meves ànsies de sexe, que soc una mena de maníac. La meva única intenció era brindar-vos un homenatge a totes les dones pel vostre poder creador, que envegem tant els homes. El veritable origen del món radica en vosaltres, que doneu vida, que en teniu cura i la feu prosperar, que la feu créixer.

“El desesperat” (1845), 

de Gustave Courbet

Ella mira el seu amant i se sent orgullosa. Ell no deixarà de ser com és per més que el critiquin. La Joanna està disposada a defensar-lo davant de qui faci falta. Per tots els mitjans, a ultrança. Amb i sense el beneplàcit de ningú.

Patricia Aliu

patri.aliu@gmail.com