En el número 169 d’aquesta
revista, ja es va publicar un article
que denunciava les pèssimes condicions del servei de transport adaptat que
presta l’empresa Monbús per acompanyar els usuaris del centre ocupacional
Caviga. Un servei obtingut prèvia licitació –com el d’Avanza– però que
incompleix repetidament les condicions inicials.
Les
queixes que ens arriben a l’Associació de Familiars del Centre han motivat que
periòdicament ens reunim representants de l’empresa, del consell comarcal i
dels tres ajuntaments afectats (Castelldefels, Gavà i Viladecans). En el
requadre adjunt trobareu les nostres reivindicacions inicials.
Hem
passat unes setmanes amb una certa esperança perquè els autocars més deficients
es van canviar, amb la promesa de posar-ne de nous, i amb una certa estabilitat
en la contractació de monitores.
Però
hi tornem a ser. Tornem a patir retards importants (¿com pot ser que els nois
surtin a les 5 de la tarda de Caviga i arribin a Castelldefels a les 19,30 com
ha passat algun dia?), inestabilitat laboral (xofers nous que desconeixen les
rutes –i es perden– o no saben fer funcionar les rampes), autocars en males
condicions (cinturons de seguretat trencats, obstacles que dificulten la
mobilitat…).
Només
queda l’esperança que se’ls obri un expedient i que no es renovi la licitació.
Amb el risc, és clar, que, com sol passar amb les grans corporacions, es tornin
a presentar els mateixos amb nom diferent. No seria la primera vegada.
Al darrere d’això s’hi pot reconèixer un sistema de licitació que valora les condicions econòmiques molt per damunt de la qualitat del servei. A banda de l’ús d’autobusos que mereixerien ser retirats, qui realment finança el baix cost del servei no és pas l’empresa, sinó els treballadors. Estic segura que si tinguessin condicions laborals dignes no assistiríem a aquest continu canvi de personal. Està clar, a més, que no reben la formació adequada, tant per a la seva tasca bàsica com per al tracte amb persones amb discapacitat, població vulnerable que requereix una atenció especialitzada.
Les
reivindicacions bàsiques
1.
Que els
autocars tinguin les condicions necessàries per fer correctament el seu servei
sense contínues avaries. Hem vist de
tot i reiteradament, i hem vist també com algunes incidències duraven dies i no
es corregien: caiguda del sostre, problemes amb les marxes, amb la suspensió,
amb les rampes...
2.
Que els
autocars arribin puntualment al primer punt de recollida d’usuaris. Si fan serveis anteriors no és motiu perquè arribin
tard. Molts familiars dels nostres usuaris treballen, i arriben tard
sistemàticament. Tampoc no és bo ni educatiu que els usuaris arribin mitja
hora, una hora o fins i tot dues tard al taller o a casa.
3.
Que els
autocars estiguin autènticament adaptats:
Que les rampes siguin adequades (i no a trenta centímetres de terra), que
puguin desplegar-se plenament en la seva ruta (hi ha carrers massa estrets i no
s’arriben a obrir del tot) i que el personal que condueix i acompanya els
usuaris de Caviga sàpiga com funcionen.
4.
Que el pas
interior dels autocars estigui lliure d’obstacles que dificulten la mobilitat a uns usuaris que ja de
per si tenen problemes per moure’s. Cal vetllar perquè si cal desallotjar amb
urgència l’autocar no hi hagi res que ho impedeixi.
5.
Que els xofers
coneguin prèviament la ruta que han de fer.
Entenem que poden haver-hi canvis i imprevistos, però no pot ser que l’autocar
es passi parades o es perdi per no haver preparat la ruta prèviament.
6.
Que les
monitores rebin formació adequada per saber quina feina han de fer: que estiguin al cas de què passa amb els nois i noies
que porten i de com han d’actuar en cas d’emergència de qualsevol mena. Els
canvis sobtats incideixen molt negativament en els nois i noies, i estem segurs
que per a les monitores també és un patiment no saber a què s’enfronten.
7.
Que
s’estableixi un canal de comunicació de l’empresa (i no dels treballadors) que avisi de les incidències
i un portaveu de l’empresa.
Mercè Solé
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada