Noa Granados, jove i amb ganes de canviar el món

                                             

Vam conèixer la Noa perquè va voler col·laborar amb nosaltres el curs passat, quan a l’institut on va li van proposar fer un servei a alguna de les entitats de Viladecans. Vam estar encantats que triés el Punt de Trobada. Va participar en les nostres reunions, hi ha escrit uns quants articles (excel·lents tots ells) i confiem que, encara que no sigui dins del marc acadèmic, la col·laboració continuarà.

Però avui hem decidit recollir aquí una entrevista que se li va fer des del bisbat de Sant Feliu (s’han entrevistat deu joves senzillament per escoltar-los), que podeu trobar en video aquí

Em dic Noa Granados. Tinc 15 anys i visc a Viladecans amb el meu pare i amb ma mare visc a Tarragona. Tinc un germà que es diu Erik i té la mateixa edat que jo. Som bessons.

Quina formació tens?

Ara mateix tinc el certificat de l’ESO i estic fent primer de batxillerat. Encara no ho tinc del tot pensat, però després del batxillerat m’agradaria fer la selectivitat, l’EBAO, i m’agradaria anar a la universitat a fer o traducció o ciències polítiques o periodisme.

A més a més dels estudis, quines altres coses fas?

Estic aprenent alemany. Abans aprenia anglès, però ja tinc un títol avançat. I quan tinc una estona lliure, escric.

Quina feina t’agradaria fer?

Potser seria una bona traductora, periodista o fins i tot política.

Dels teus amics, n’hi ha algun que hagi treballat?

Tinc amics que no son tan joves com jo, que ja son majors d’edat i que sí que han començat a treballar. Però cap no té un treball molt remunerat o molt important. Son treballs simples, com el de cambrer. És l’únic que han pogut trobar. La majoria dels que conec que treballen ja no estudien, però tenen estudis i els agradaria trobar un altre treball.

Tens parella?

Ara mateix sí, i des de fa poquet.

I ganes de viure de forma independent?

Ara mateix no, perquè tinc 15 anys i soc massa jove.

Has estat mai associada?

Fins ara, no, però és veritat que últimament ho he estat pensant. He pensat unir-me a associacions polítiques o fins i tot escriure per a periòdics locals.

Has fet mai una activitat solidària?

Avui mateix hem anat a comprar arròs a l’escola. Tothom agafa els diners que pugui segons la seva situació econòmica i anem tots al super que hi ha al costat de l’escola i anem a comprar per donar-ho al banc d’aliments.

Quan alguna cosa et va malament a qui recorres?

Principalment, al meu cercle més íntim són la meva mare, la meva parella, els meus amics. Tinc en compte els meus pares i vaig a teràpia. Si el problema és més gran de l’habitual ho comento a teràpia i busquem una solució. Hi vaig des de fa tres anys i estic molt contenta.

Ets activa a les xarxes socials?

Faig servir WhatsApp, Instagram, Reddit i la que més faig servir és Twitter. Les segueixo diàriament-

Quines coses t’han decebut a la vida?

Moltíssimes. I a mesura que vaig creixent, i vaig prenent consciència de tot el que m’envolta, tot el que passa, em decebo encara més. La forma en què ens organitzem, les situacions a què s’enfronten persones amb qui jo convisc. Tot això em fa pensar moltíssim.

Quines coses t’agraden?

M’agrada molt anar amb amics. Passar temps amb la meva família, participar a les xarxes socials. M’agrada anar a l’escola i m’agrada escriure.

El confinament com va anar?

Va ser una situació complicada, perquè jo estava passant per un mal moment. L’aïllament potser no va ser el millor que em podia ocórrer en aquell moment. Vaig estar a Viladecans, encara que mon pare vivia llavors a Gavà i ma mare a Viladecans. Fèiem un canvi cada setmana. Jo sortia de casa cada setmana per anar a una casa o altra.

Quins són els reptes més importants que té la gent jove avui?

La gent jove és la gent que per la seva situació està predestinada a canviar el món. Hi ha moltíssimes coses que han d’abordar, però ara mateix les més importants de cara al jovent són la situació laboral, que és complicada i temes relacionats amb desigualtat, perquè moltíssima d’aquesta desigualtat envers minories discriminades, va molt lligada amb gent jove. Tot això és una cosa de la que ens hem d’encarregar.

Quines coses et sembla que hem de canviar els que no som joves?

Hi ha moltíssima gent gran que potser es pensa que la seva edat els dona un estatus d’autoritat i que la reafirmació d’aquest estatus els dona dret a fer segons quines coses.

La gent jove té veu, capacitat per pensar, capacitat per emprendre. La gent jove és el món i és important que la gent més gran sàpiga que nosaltres també podem fer coses.

Com veus la religió, el cristianisme?

Jo estic completament d’acord amb la llibertat de culte. I no tinc cap problema amb cap religió. Penso que tothom pot creure el que vol i penso que la religió és a més a més necessària per moltíssima gent.

A nivell personal no m’hi sento implicada, però sí que és veritat que em fa sentir una mica hipòcrita, perquè en moments de crisi puc arribar a recórrer a la religió.

Quins són els teus desitjos més importants ara mateix?

No ho tinc massa clar. Vull treure’m el batxillerat. Vull poder canviar el món i vull poder contribuir a canvis importants, ara o quan sigui.

Què et sembla que tu pots aportar al món?

Tinc la creença que el millor que puc aportar a qualsevol tipus de persona és informació. Tots els treballs a què em vull dedicar, tot això que m’interessa està relacionat amb la informació. El millor que podem fer és educar el món d’una manera integral, inclusiva, per tal que es facin les coses bé d’una vegada.

Mercè Solé