Estat de conservació a Catalunya: En perill. Ocell hivernant. Té un plomatge dominat pels tons marrons i castanys al dors i blanquinosos amb algunes llistes al ventre. Durant l’època de reproducció el mascle té el cap i el coll de color negre, en contrast amb el color blanc de la part posterior del coll i les bigoteres. Acostumen a moure’s entre el canyís, encara que sol desplaçar-se a camps erms per alimentar-se de llavors. La pèrdua de canyissars adequats i la dessecació de zones humides representen la major amenaça per a l’espècie.
Eio Ramon
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada