Carnestoltes 2023

                              

El passat 18 de febrer, entitats, AFA, AMPA i grups d’amics de Viladecans vam tornar a omplir els carrers de colors, plomes i purpurina.

Aquesta rua es va agafar amb moltes ganes i forces acumulades, ja que ha estat la tornada sense restriccions a la disbauxa col·lectiva.

És increïble com any rere any, ens superem en participació i originalitat. Aquesta rua és de les activitats que més persones mobilitzen a Viladecans. Aquest any hi han participat 2.100 persones repartides en 24 carrosses d’entitats diverses i set grups d’amics. El nivell de tots els participants ha estat molt alt.

Sempre reconeixeré i aplaudiré la feinada que fan les entitats i famílies en aquesta festa. I ho faré amb la legitimitat de saber de què parlo perquè, personalment, fa dotze anys que participo activament en l’organització de la comparsa del col·legi dels meus fills i visc any rere any activament aquesta festa.

I perdoneu-me si soc reiterativa en el meu relat, ja que llegeixo l’article que vaig fer l’any passat per aquestes dates, i en grans trets es podria dir el mateix sobre l’esforç de la ciutadania en participar i fer gran la festa. Aquest pensament, de tornar a dir el mateix, ha fet que lliuri aquest article en el temps de descompte, perquè no m’agrada repetir-me.

I precisament llegint-me, he pensat que potser em sap greu que sempre estiguem en el mateix punt. Enteneu-me, no parlo en termes estrictes de creativitat. Parlo en termes estrictes de reconèixer l’esforç de la ciutadania, en fer gran la rua de Viladecans, i de com aquesta expertesa no s’extrapola a altres esdeveniments. Tots ho reconeixem i a tots ens sembla increïble que famílies senceres dediquin hores, dies i mesos en lluir una disfressa durant 3 hores un dissabte a la tarda. Jo, sent part del grup motor que organitza a la resta, soc incapaç de quantificar en dies el temps dedicat de tots els membres de la meva família.

Com és possible que una rua com aquesta on la ciutadania amb el seu pressupost mínim i el “premi” de 600 € per participar amb carrossa o 450 si participes només com a comparsa, i una dedicació no exclusiva a l’esdeveniment, siguem capaços de crear aquest espectacle als carrers de la nostra ciutat, i la cavalcada de Reis amb un pressupost municipal de 50.000 € sigui una de les representacions més criticades de la ciutat?

Aquesta reflexió és compartida. Aquests comentaris els he rebut per diferents vies i crec que, tot i que pot semblar oportunista, calia posar-ho de manifest en aquest article.

I com que quan una cosa es fa bé, també cal explicar-ho, aquest any hem aconseguit que finalment es canviés el concepte de participació de subvenció a premi. Aquí sí que per fi ens han escoltat. Perquè per a moltes entitats era molt difícil justificar el doble de despesa que t’exigeixen en justificar la subvenció. No tenia cap sentit optar a un premi de reciclatge havent de presentar factures pel doble de la subvenció.

Cal transformar moltes coses a Viladecans. I per fer-ho ens cal l’aportació del criteri creatiu i el talent local, de la intel·ligència col·lectiva. Aposto per una cavalcada dels Reis d’Orient que sumi aquesta creativitat i aquest talent.

Natàlia Morant i Garrido

Fotografies: Jaume Muns