Ocupació il.legal

 

Si definim la paraula OCUPAR, veiem que pot ser: residir en una casa o estar instal·lat en un lloc, obtenir o desenvolupar una feina, una plaça o un càrrec determinat, utilitzar un període de temps determinat per fer alguna cosa, donar feina a algú...

De la definició, parlaré només d’OCUPAR il·legalment un immoble. Amb les dades a la mà podem dir que s’ha agreujat el problema de l’ocupació il·legal d’immobles, i s’ha creat un estat d’alarma social general. El problema és complex i té moltes arestes, des de la dificultat de moltes persones per accedir a l’habitatge, a una política d’habitatge social deficient, passant per l’existència d’un parc immobiliari desocupat molt important, fins arribar al concepte mateix del Dret a la Propietat.

Els darrers anys el fenomen de l’ocupació il·legal de vivendes ha esdevingut un gravíssim problema amb implicacions (no sempre) d’ordre públic i social rellevants. El que coneixem per “ocupar“ és un delicte al Codi penal (article 24 ) quan realment diem “usurpar una vivenda“, a banda de si amb l’ocupació es dona el que coneixem com “punxar la llum i l’aigua“ es comet un altre delicte de “defraudació“segons l’art. 255 del Codi penal. La generalització, i fins i tot de vegades la promoció d’aquests actes són contràries al dret. No són tolerables, sense oblidar que en molts casos (no sempre) l’ocupació va lligada al desenvolupament d’altres activitats delictives com la producció i el tràfic de drogues, entre d’altres que provoquen actes delictius violents.

També cal destacar que el perfil de les persones ocupants ha anat canviant en funció de la realitat social i econòmica. Així, si bé és cert que el moviment ocupa va iniciar-se com un moviment reivindicatiu, també ho és que, avui dia, els perfils més habituals són els de les famílies amb menors, individus o grups en situació de risc. Uns perfils vulnerables que arrosseguen situacions econòmiques molt precàries, com a conseqüència de la greu crisi econòmica i més tard de la nova crisi provocada per la pandèmia de la Covid-19.

Una vegada s’ha produït l’ocupació il·legal d’un habitatge o local, el propietari desposseït té dues vies legals: 1) Iniciar la via penal 2) Iniciar la via civil. Aquesta decisió dependrà de les circumstàncies de la finca i de la mateixa ocupació.

Cal dir també que, en cas que l’ocupant il·legal es trobi en situació de vulnerabilitat social, la Llei també regula l’obligació de traslladar als serveis públics competents en matèria de política social la comunicació sobre la situació de l’individu, per si calgués procedir a la seva actuació, sempre que aquest hagués atorgat el seu consentiment.

Acabant la reflexió penso que tant de bo mai ningú es trobi amb cap de les situacions esmentades ni ocupant ni que t`hagin ocupat. Tot plegat són situacions complexes i duríssimes que no desitjo a ningú.

Montse Pastor