La fi de la
novel·la d’amor
Vivian Gornick
Barcelona: L’Altra
Editorial, novembre del 2022
Gornick exhibeix la mateixa
intel·ligència, honestedat i profunditat d’ànima de les seves memòries a l’hora
d’analitzar el sentit de l’amor i el matrimoni com a temes literaris del segle
XX. Examina l’obra i la vida de diversos autors que admira –Grace Paley, Willa
Cather, Jean Rhys, George Meredith o Jane Smiley, entre d’altres– i conclou que
l’amor, la plenitud sexual i el matrimoni estan exhaurits com a expressions
metafòriques de l’èxit i la felicitat. Com ja és habitual en la seva obra
crítica, Gornick construeix i defensa els seus arguments amb un equilibri entre
coneixement objectiu i experiència subjectiva i estableix, en aquests onze
assajos, que la preocupació moderna real, per a la majoria d’escriptors i de
lectors, és el drama de la por i la ira en relació amb l’experiència amorosa.
La fi de la novel·la d’amor és una col·lecció d’assajos profundament original
d’una de les escriptores i lectores contemporànies més lúcides del panorama
internacional, que ens convida a reflexions que van molt més enllà de la
literatura.
Alice Guy
Catel
Barcelona: Editorial
Finestres, 2022
El 1895, a Lió, els germans
Lumière inventen el cinematògraf. Un any més tard, a París, Alice Guy filma la
seva primera pel·lícula. Té 23 anys. Valenta i independent, testimoni
privilegiat del naixement del món modern, Alice Guy és la primera cineasta de
la història del setè art. Des de principis del segle XX, a la vegada directora,
guionista i productora, la jove transforma l’oficina fotogràfica de Léon
Gaumont en una gran empresa de producció cinematogràfica. Quan, el 1901,
travessa l’Atlàntic per conquerir Amèrica, Alice s’imposa creant la seva pròpia
empresa i construint els seus estudis. Entre 1897 i 1922, als Buttes-Chaumont a
Fort Lee, dirigirà centenars de pel·lícules. Crònica d’un art en plena eclosió,
la vida d’Alice Guy descobreix una heroïna oblidada d’un capítol major de la
història del cinema.
Al revés
Florence Hinckel
Barcelona: Cruïlla, 2022
En el món de Lea i el seu germà Tom, els carrers i escoles porten noms de dones il·lustres, i són els homes els qui crien als seus fills i filles. Mai hi ha hagut un president de Govern home, encara que ja va havent-hi alguns ministres; no és gens estrany, perquè, al cap i a la fi, els homes són els qui més s’ocupen de la casa i els infants, i això fa que els quedi menys temps. Que per què s’ocupen ells dels infants? Doncs perquè és la cosa lògica: per a criar i netejar, tasques molt treballoses, fa falta força física. I, a més, és millor que les dones dediquin la seva capacitat d’anàlisi i estratègia als assumptes veritablement valuosos.Com? Que no és just? Perquè la veritat és que així passa des de la nit dels temps; és el normal. Però, un dia, la protagonista es posa a pensar i escriure sobre això. I s’adona que les coses podrien -i haurien de- ser d’una altra manera. I és que a vegades, per veure les coses clares, s’han de mirar el revés. Un llibre per a infants i joves crítics d’entre 10 i 12 anys.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada