El terratrèmol que va assolar el 6 de febrer els territoris de Turquia, Síria i el Kurdistan, amb les rèpliques que el van seguir, va ser un cop molt fort per a tots. Per a tots vol dir per a totes les persones de bona voluntat que desitgem poder viure en un món d’homes i dones iguals, lliures i feliços.
Aquells
països sacsejats per tantes penúries, per les guerres, pels anhels totalitaris,
per la manca de llibertats, per les poques perspectives de futur, ara es
trobaven amb una desolació nova i inesperada que els enfonsava encara més. A
les ciutats devastades per les guerres que ara potser començaven a intentar
reconstruir-se, i als inacabables camps de refugiats que Europa té
subcontractats a Turquia per evitar que els immigrants de la guerra, de la fam
o de la persecució vinguin a molestar-nos amb la seves demandes i la seva
misèria fruit de tantes explotacions, la vida esdevenia encara més tràgica.
I
a sobre, a nosaltres, els europeus, i a tot el món occidental, la
incomprensible i insensata guerra d’Ucraïna ha fet que les nostres mirades, que
fa poc més d’un any haurien quedat concentrades en aquest drama del Mediterrani
Oriental, ara ja tinguin un nou front que fa quedar en segon terme aquest
altre.
Els
terratrèmols no els podem controlar. Potser algun dia sí que es podrà, però ara
no. Però en canvi, hi ha moltes altres coses que sí que l’espècie humana pot
fer, i que alleugeriria molts dolors, i impediria que en nasquessin d’altres.
¿Quan s’animaran els nostres dirigents a parlar seriosament de la immigració a
partir d’un mínim esperit d’humanitat alhora que de les necessitats reals que
tenim de mà d’obra, en comptes de fer-ho des dels càlculs electorals? ¿Quan les
nostres televisions ens explicaran detingudament les vides dels massacrats del
Mediterrani Oriental, seguint el magnífic model encetat amb la guerra
d’Ucraïna? ¿Quan omplirà els nostres carrers i places un clam convençut,
sostingut, imparable, contra el negoci de les armes?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada