Dos dies, dues cases. No sé si hi ha cap altra llengua que tingui una forma masculina i una altra de femenina per al numeral 2. I és una llàstima que a l’hora de parlar (i d’escriure) a vegades ens n’oblidem i diguem, per influència del castellà, “dos cases”, en comptes de “dues cases” com ha de ser. Dos s’utilitza quan va amb un substantiu masculí, com ara “dos dies”, i dues s’utilitza quan va amb un substantiu femení, com ara “dues cases”.
Aquesta és la primera cosa que avui volia recordar. Però també en vull recordar una altra. I és la curiosa forma de dir que fem servir habitualment amb alguns dels nombres. Un cas és el de “dues”, que l’acostumem a pronunciar “dugues”. Un altre és el de “quaranta”, que l’acostumem a pronunciar “coranta”. I l’altre és el de “seixanta”, que l’acostumem a pronunciar “xixanta”.
Aquestes tres paraules les hem d’escriure bé: hem d’escriure “dues”, “quaranta”, “seixanta”. Però no és cap mal pronunciar-les amb aquesta forma popular i tan arrelada: “dugues”, “coranta”, “xixanta”.
Josep Lligadas Vendrell
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada