Mai no m’ha seduït. Va néixer a Cartago, Tunísia, l’any 160 dC. I va morir al mateix lloc l’any 220 dC. La seva fitxa: apologeta, escriptor, filòsof i jurista. Diuen que d’una vehemència notable. I dels que les deia ben grosses: una de les més famoses feia: “Credo quia absurdum est”. Si la frase té un dring de llatí macarrònic, al seu entrellat hi descobrim l’eix del seu pensament: “el dogma és més important que el raonament filosòfic”. Malgrat tot, i si allò dels drets de propietat intel·lectual funcionés, el senyor Quinti Sextini Florent Tertul·lià s’hauria fet d’or, si hagués rebut un simple dracma per l’invent, anys a venir, de tertúlies i de tertualianes/tertulians.
Confesso que m’hi he passat moltes hores, en aquesta vida, exercint aquest ‘diguem-ne ofici’. (Ep! I cobrant, abans de la irrupció al panorama de l’Atil·la Montoro). He estat a programes de ràdio i de televisió a Ràdio 4, TVE-1 (en català i en castellà), la SER, Com Ràdio, TV3, Canal 33, Catalunya Ràdio, RNE, RAC 1, etc. Malgrat tot, fa uns quants anys vaig editar un llibre, de venda escassa però que a mi em fa patxoca: La felicitat, un estat de plenitud. En el qual dedicava unes quantes pàgines a la gent d’aquest ram. Per resumir, deia: “L’èxit de la pràctica ve del fet que els tals professionals no saben re de re... però expressen amb tanta vehemència allò que ignoren, que sentir-los fa patxoca. I l’oient se sent còmplice d’aquell poca pena... que fins i tot cobra per les bajanades que diu”. Recordo una anècdota: devia ser a la tertúl·lia del matí de Toni Bassas, professional solvent, dels que ens inspirava confiança. Érem amb ell, aquell matí, Toni Ribas, l’honor de Vilafranca, un acaparador de càrrecs públics ‘de cuyo nombre no puedo acordarme’ i jo. Acabava de sortir als diaris el tema de les vaques boges. El vilafranquí i el del barri de Vallcarca vàrem afirmar que d’allò no en sabíem re de re. Que les úniques vaques catalanes amb prestigi eren la ‘Vaca suïssa’, la ‘Vaca cega’, o la ‘Vaca de la mala llet’. El nostre col·lega, però, ens va clavar un rotllo, una ‘lata perorata’, sobre la problemàtica de les tals vaques. Per sort, vàrem fer un senyal a la coordinadora del programa, que era de Rubí, i ens va entrar els articles impresos de Google d’aquell matí, que deien, paraula a paraula, el mateix que el nostre contertul·lià que s’ha passat la vida donant-los lliçons sobre tots els ordres de la vida.
Aquell dia vaig plegar: el nostre era un ofici tacat, sense cap bri de prestigi. M’adono, tot amb tot –i més tard hi vaig tornar i també l’he practicat de Madrid estant– que cada dia són més els que ens volen fer entrar, a cop de sermó, al paradís de la saviesa. Quin gran cretí va ser Tertul·lià!
Ignasi Riera (Madrid).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada