Viladecans, 1961

 Fa pocs dies, gràcies a la meva mare que tot ho guarda, va arribar a les meves mans el programa de Festa Major de Viladecans de l’any 1961. 

El nostre poble no era gaire divertit per aquelles dates però, per festes, sempre s’hi feia un extra. Aquell any dins els actes religiosos es van dir dues misses i es va fer una processó; dins els actes civils oficials, hi va haver dues cercaviles, focs artificials, es va inaugurar el monument en honor de l’Àngela Roca Soler i se la va nomenar filla adoptiva de Viladecans; i els actes populars van consistir en un festival de jotes aragoneses, quatre balls per adults, dos d’ells a càrrec de José Guardiola, que era el màxim del moment, i un per a infants, a més de l’elecció de la Pubilla de Viladecans 1961. Gairebé tot al meravellós “entoldado”, adaptat a la nostra pista poliesportiva que avui ja no tenim.

El que més m’ha cridat atenció, però, és la propaganda dels comerços de Viladecans que s’anunciaven per tal de cobrir les despeses de la publicació. És curiós analitzar tots aquells comerços que treballaven a Viladecans l’any 1961. Fa 57 anys la majoria de gent que avui viu a Viladecans encara no hi era (Viladecans tenia pocs més de 7.500 habitants).

 Només hi ha quatre anuncis a pàgina completa. És de suposar que eren els de qui tenien més recursos: “Helados Marisa”, “Gravigón” (material per a la construcció), “Fábrica Levadura” i “Autobuses Mohn”; deu anuncis més són de mitja pàgina i la resta 29 són d’un quart de pàgina. El que crida més l’atenció és que la meitat dels anunciants no tenen telèfon. ¿Us imagineu avui un comerç sense correu electrònic ni telèfon? Doncs fa quasi 60 anys funcionaven i alguns encara hi són.

Als anys 60 Viladecans era un poble que començava a créixer, segurament en excés. Als 70 ja havíem arribat a 25.000 habitants, i és per això que dels 43 anuncis, el 40% eren d’empreses que es dedicaven a la construcció, un 30% a l’alimentació i l’altre 30% als serveis.

Sis comerços dels que s’anunciaven l’any 1961 encara estan actius —no voldria equivocar-me—: Electricitat Fco. Rué, Mobles Fco. Balagué, Bar Catalunya “Ca l’Andreu”, Sastreria Constancio Barberá, Ferreteria Calbet (l’any 1961 s’anunciaven amb “V”: Calvet) i, la més gran, Autobuses Mohn.

De tots els comerços m’agrada recordar els tres forns: el Forn de la Plaça, que era de Fco. Anguera; el Forn del Mig, dels Domènech, i el Forn de Dalt, que era el de Cal Mossa. Tot plegat em recorda el poble que jo vaig conèixer fa uns quants anys. 

Només per acabar, ja sé que no és el mateix fer un article per la revista Punt de Trobada que fer el Catàleg de Viladecans, però l’ajuntament fa massa anys que el té dintre dels seus propòsits però, el cert és que encara no el tenim. No estaria malament que posés fil a l’agulla d’una vegada per totes.

Vicenç Castelló Solina