El passat 30 de setembre vam poder gaudir d’un espectacle excel·lent a l’Àtrium de Viladecans. El grup de teatre del taller ocupacional Caviga, format per persones amb discapacitat psíquica, va representar l’obra Pinzellades, que ja havia estrenat a l’edició d’aquest any de Teatre al Carrer. Una mostra més que patir una discapacitat no és obstacle per viure en plenitud ni per transmetre la bellesa de la vida. I una actuació que sempre desvetlla un seguit d’emocions: una certa sorpresa davant la creativitat del grup i la seva capacitat de tirar endavant un projecte, a banda de l’admiració i agraïment per la feina de tots els educadors que ho han fet possible.
Dit això, sovint fa la sensació que aquestes emocions que ens desvetllen són efímeres, perquè no s’acaben de traduir en el suport necessari perquè aquestes persones puguin abordar l’etapa adulta de la vida amb els recursos que els calen. Una de les necessitats més punyents és la d’un habitatge adequat a la seva situació. ¿Com és que Viladecans, amb 65.000 habitants, no compta amb cap pis tutelat o petita residència per a persones amb discapacitat psíquica? Quan la convivència amb la família ja no és possible, els nostres aplaudits veïns de Viladecans han de deixar forçosament la nostra ciutat, amb tot el que significa de desarrelament i de dificultat per mantenir els vincles afectius i socials, una qüestió important quan parlem de persones amb poca autonomia personal. Canviar de localitat pot voler dir canviar també de taller ocupacional, o no disposar de mitjans o de capacitat per tornar a visitar el lloc d’origen.
En els darrers anys hem anat veient com a Viladecans la reserva d’habitatges reservats a aquests col·lectius va saltant una vegada i una altra dels plans urbanístics amb l’argument que una llar d’aquestes característiques és cara de mantenir. Però no n’hi ha prou a emocionar-se amb el seu teatre: cal considerar-los ciutadans amb dret a viure en la seva pròpia comunitat. És car, sí. Però la qualitat d’una democràcia es mesura per la qualitat dels serveis als més vulnerables.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada