Manifest de l’1 d’octubre

Avui fa un any, a Catalunya i a Viladecans, vàrem fer història. 

Vam votar en un referèndum d’autodeterminació en el qual totes vam estar implicades. Tots i totes, amb tenacitat i astúcia, vam fer possible aquella jornada, entre la incertesa dels dies previs i la por viscuda en aquell dia que durarà anys. 

Durant dies es van custodiar les urnes, en cases particulars, en cotxes, en patis, garatges... Ningú preguntàvem, només confiàvem les unes en les altres, i va funcionar. Arribat el moment, vam tenir les urnes preparades per a la votació. A totes les persones que de forma altruista es van arriscar i van ajudar a fer que totes poguéssim votar: gràcies infinites. 

Tots i totes tenim gravades a la retina imatges de l’1 d’octubre. Algunes esperançadores, i d’altres esfereïdores. Les àvies i els avis amb llàgrimes als ulls, perquè per fi havia arribat el moment de posar la papereta, la solidaritat de les veïnes deixant passar primer a les famílies amb infants, per protegir-los en cas d’atac de la policia, la quantitat gegant de persones protegint el seu vot a l’hora del recompte... i tantes d’altres que ens emocionen com a poble. 

D’altra banda, mai oblidarem l’atac de la policia a tants col·legis electorals, les persones ferides, contusionades, la policia robant les urnes i els vots, els polítics espanyols i espanyolistes lloant l’intent d’humiliació.. 

Aquell dia, el poble català i Viladecans, vàrem demostrar que la dignitat no ens la prendrien mai, i molt menys, a cops de porra. Independentistes i no independentistes, vam posar el cos per protegir els nostres drets civils i el dret a decidir, en llibertat, si volíem esdevenir, o no, una república. 

L’1 d’octubre del 2017 va forjar vincles entre les veïnes de Viladecans que mai podran ser esborrats. Noves amistats han crescut des d’aleshores. Ens volien trencades, separades i espantades, però han aconseguit tot el contrari. Ens hem tornat més forts i valentes, perquè aquell dia vam aprendre que la solidaritat ens salvaria. 

Avui, un any després, volem reforçar aquells vincles, tornar a sentir l’escalf dels nostres veïns i amics, volem reivindicar el Referèndum i la seva legitimitat. 

Un referèndum, un acte de democràcia, que per desgràcia ens ha dut a patir fortes represàlies, amb preses polítiques i exiliades per haver posat les urnes, i més de 1.000 represaliats i represaliades a tot Catalunya per haver lluitat pel dret a decidir i per la República mitjançant accions pacífiques. 

Al Baix Llobregat, la repressió sobre la població civil esta sent més dura que enlloc. A Esplugues va obligar l’Adri a exiliar-se, que no sap si podrà tornar a casa i caminar pel seu poble en llibertat. 

Aquí a Viladecans, amb la Tamara, tancada en una cel·la de 20km2 sense saber quan podrà tornar a ser veritablement lliure. 

Per totes elles, i en especial per la nostra companya, veïna i amiga, avui, hem de ser més forts i fortes que mai, i reivindicar amb totes les nostres forces l’1 d’octubre de 2017. 

Ens van pegar, ens han empresonat, represaliat, forçat a l’exili, i malgrat tot, amb tot l’aparell de l’Estat instal·lat a casa nostra, no van trobar cap urna, vam votar i vam guanyar. 

Visca Catalunya 

Visca la República

ANC Viladecans

 Òmnium Viladecans

ERC Viladecans

 Jovent Republicà

 PDeCat Viladecans

 CDR Viladecans

Simpatitzants de la CUP