Fa un any que es va viure l’1 d’octubre a Catalunya i també a Viladecans. Jo hi vaig participar i vaig votar en blanc i també em vaig mobilitzar a posteriori dels desgraciats fets. El meu partit sempre ha defensat la democràcia, el vot i el dret a decidir dels pobles. Unid@s Podemos – En Comú Podem, ho va intentar en moltes ocasions, per exemple el setembre de 2017 amb la trobada de càrrecs electes per a un referèndum legal a Catalunya realitzada a Saragossa, que hagués donat solució al conflicte polític. Però ens vam veure sols a nivell estatal i a més, els nostres representants van ser atacats per fatxes a la sortida de la trobada.
L’1 d’octubre per a mi no va ser un referèndum amb validesa, molta gent no es va sentir cridada a votar, no era possible tenir un referèndum pactat i reconegut internacionalment amb el govern del PP, que en tots aquests anys solament ha ofert repressió, empresonaments i pèrdua de llibertats com a resposta a una legítima aspiració a votar.
Aquesta repressió ens va empènyer encara més a moltíssimes catalanes i catalans a rebel·lar-nos i mobilitzar-nos fa un any. La força popular de l’1 d’octubre no hem de deixar-la apropiar a la dreta catalana, ni pot ser patrimonialitzada per seguir una via unilateral que no porta enlloc, ni tampoc com a argument per als violents; hi ha una gran majoria de força pacífica, que entre tots hem d’ajudar a reconduir per aconseguir una Catalunya amb els seus anhels socials i nacionals, entre ells el dret a decidir.
Aprenguem dels fets, dialoguem, sumem forces i aconseguim el referèndum pactat que és l’única cosa que ens pot unir a la majoria i l’únic que pot fer acabar amb el conflicte. Alhora lluitem pels drets socials que també són per a la majoria, i que per a la meva formació política i per a mi, sempre han estat i seran la prioritat: sanitat, educació, pensions públiques, aquest és el nostre patrimoni col·lectiu.
Personalment defenso la identitat pròpia dels pobles com a riquesa cultural, encara que les banderes i fronteres m’interessen poc, però el que sí que em rebel·la és que es carreguin els drets humans, tant dels que pensen igual com dels que pensen diferent de mi. Un any després podem dir que hi ha una conseqüència clarament positiva: la pèssima gestió del PP en l’1 d’octubre, sense diàleg possible, i solament amb repressió i destrucció de llibertats bàsiques, unit a les marxes feministes, a la marea de pensionistes i a la indignació contra la corrupció, tot junt, va derrotar al govern de Rajoy. I d’això hem de felicitar-nos-en tots i totes.
Idoia Baixench
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada