divendres, 15 de febrer del 2019

Aigua pública

Què tenen en comú ciutats com Barcelona, Sabadell, Terrassa, Sant Boi de Llobregat, Girona, Molins de Rei o la Bisbal d’Empordà? Governades per partits polítics de diferents colors, totes formen part de l’Associació de Municipis i Entitats per l’Aigua Pública (AMAP), és a dir aposten per remunicipalitzar el servei d’abastament d’aigua perquè entenen, com ERC Viladecans, que l’actual sistema sovint en mans privades o publicoprivades comporta costos més alts i manca de transparència. Juntament amb ICV-EUiA, el nostre grup municipal va dur al Ple de gener una moció per adherir Viladecans a l’AMAP i valorar els pros i contres de recuperar la gestió de l’aigua actualment en mans d’una empresa mixta integrada per Aigües de Barcelona i EMGCIA, SA. 

Segons la plataforma Aigua és Vida, el preu de l’aigua a la nostra ciutat està en 1.824 € / m3 mentre que al municipi veí del Prat de Llobregat, on el servei està gestionat per una empresa pública, el preu és de 1.026 € / m3: això és un 43 % (!) més barat. Entre d’altres motius, perquè els serveis municipalitzats no paguen IVA i tenen una bonificació del 99% en l’impost de societats i això, com és obvi, repercuteix en la factura de l’aigua. Res d’això, però, va convèncer al PSC que va respondre amb oïdes sordes com quan vam reclamar-li estudiar la municipalització del servei de neteja i recollida de residus ara en mans de la multinacional Urbaser: una de les partides més importants del pressupost de l’Ajuntament i un dels serveis pitjor valorats per la ciutadania. Ara, dos anys més tard, diuen que estan estudiant la possible municipalització del servei de recollida de residus. Benvinguts al futur, però hem perdut dos anys pel camí. Quants en perdrem pel que fa a l’aigua? 

Des d’Esquerra Republicana a Viladecans considerem que ha arribat l’hora de garantir el control públic de l’aigua, perquè és un bé públic i la seva gestió ha de ser el més transparent i eficient possible. Per això entenem que cal donar els passos adequats cap a la municipalització del servei, és una fórmula adequada pensant en l’interès comú. Però abans de prendre una decisió així, que sabem que no és senzilla, cal estar ben assessorat i tenir tota la informació possible: és en aquest sentit que suggeríem l’adhesió a l’AMAP i una auditoria econòmica i jurídica que inclogués la valoració dels actius municipals i privats per la prestació d’aquest servei essencial. També demanàvem la creació d’una comissió d’estudi i l’organització d’una audiència pública per sotmetre a informació i debat amb la ciutadania el model de gestió de l’aigua a la ciutat. 

El debat sobre la gestió de l’aigua és ben viu a Catalunya i al nostre entorn, també sobre la gestió directa o indirecta dels serveis públics, i Viladecans no volem que se’n quedi al marge. Volem una ciutat que miri al futur. Una ciutat que es replantegi les inèrcies que funcionen des de fa massa anys en la gestió del nostre consistori. Persistirem.

Bàrbara Lligadas