L’imaginari somni d’una ment
mig desperta o potser mig adormida,
l’obres a poc a poc, i dolçament
per transmetre la llum de la sortida.
Té el desig i les ganes de volar
vers la gran llibertat de la paraula,
sense deixar l’avui per un demà,
ni tan sols un malson sobre la taula.
Finestra d’esperances a cap lloc
m’il·lumines l’indret amb senzillesa,
per caminar descalça sobre el foc,
deixant moltes petjades de bellesa.
I aniran ensorrant la hipocresia,
per poder respirar-hi poesia.
Nati Regàs
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada