Són tan necessaris els dies de trobada!
Tant si t’arrossega l’impuls de riure i compartir,
com si travesses el lloc on el dolor té,
de foscor xocolata negra, el color.
En aquesta hora de matinada recent,
ara que sagnants semblen ploure els cors
en la nit més privada de llum i calor,
sento que quelcom més podria haver fet
perquè la nit d’avui fos com sempre: zero amargor.
Tan sols vull una nit fantàstica més,
quan els cargols es desenrotllen,
abandonen casa seva unes hores
i, pel bosc solitari, a son lloure campen.
La fosca és temps per a la llibertat.
Temps per somiar, no per témer.
No pas per afrontar allò que ens setja
en moltes de les hores de llum.
Allò que ens fa por i no volem reconèixer.
Que vindrà un temps sense trobades.
Un temps continu d’oblit i silenci.
A l’espera d’una nova albada
d’esperança i claror, de retrobada,
de poetes còmplices i sens artifici.
Un temps per a la llum que no fa mal.
I per a la foscor que no fa por.
Vagi per als poetes. Els coneguts i els desconeguts.
Per a tots els qui cerquen sense por
la fosca màgica i la bona llum
Patricia Aliu
patri.aliu@gmail.com
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada