Encara que et desbordi la tristesa
i el silenci se’t trenqui a cops de mà,
i t’escanyi l’engany de la franquesa,
no deixis ni un instant de somniar.
No deixis mai la teva fantasia
submergida en la fosca de l’oblit,
ofegant-te l’angoixa cada dia
mentre et fereix per dintre l’esperit.
Si la penombra et frena la mirada
i l’alè fins i tot se l’enduu el vent,
acluca els ulls i emprèn una volada
amb les ales de llum del pensament.
Per acariciar l’estel llunyà
no deixis ni un instant de somniar.
Nati Regàs
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada