Una situació problemàtica, molt habitual a les famílies amb persones grans i / o malaltes, és la falta de centres especialitzats per acollir i, si no curar, almenys amortir les conseqüències que això suposa per als cuidadors.
La malaltia, possiblement, en alguns casos ja no es pot aturar, avançant, retrocedint, segons es miri, però les circumstàncies del dia a dia fa que sigui difícil cuidar-los a la llar, amb falta de mitjans i tècniques que la família amb tota la voluntat del món no pot assumir. Arribem doncs al punt que la població va envellint, ens fem grans, necessitem atencions, ajuda, equipaments, tot i que a cada vila s’ha fet alguna residència per a la gent gran tutelada per la Generalitat, i els centres privats també han crescut, no és suficient, no només a la nostra ciutat, passa el mateix a les rodalies.
La segona part del problema és el no poder assumir una residència privada per les possibilitats econòmiques de la família, esdevenint un drama familiar, desesperació en veure la majoria de vegades que els ajuts de serveis socials arriben tard o són insuficients, aleshores han de sacrificar estalvis si en tenien o involucrar la resta de família per ajudar a la persona gran i malalta a continuar vivint dignament.
S`hauria de fer una reflexió seriosa i responsable a qui toqui per fer possible més centres públics. Tenim un greu problema no solucionat en la mesura que es van produint les necessitats reals d`una població que ara envelleix, ells són els que van fer possible moltes de les comoditats i avenços que ara tenim, és just i necessari buscar alternatives àgils i pràctiques per ajudar a acabar dignament els nostres avis i àvies.
Montserrat Pastor
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada