El passat 17 de gener, el parlament d’Extremadura va aprovar una moció de suport a una nova aplicació a Catalunya de l’article 155 de la Constitució, i a fer-ho de manera més àmplia i de més durada que la vegada anterior, amb l’objectiu de “frenar el desafiament independentista”.
La moció va ser presentada pel PP i va rebre els vots de PP, Ciutadans i PSOE. Immediatament, però, el president del PSOE extremeny i president també de la Junta d’Extremadura va haver de sortir a dir que aquella moció no es corresponia amb la realitat d’aquest moment, ja que no es donaven les condicions d’actuació contra la llei que són imprescindibles per poder aplicar l’article. També el PSOE estatal, esverat sens dubte davant l’estirabot dels socialistes extremenys, va haver de rectificar-los i aclarir que no hi havia cap propòsit d’aplicar el 155.
És la pura irracionalitat política. El que està passant a Catalunya fa aflorar emocions i sentiments que poden arribar a ser monuments a la insensatesa. Aquest és probablement l’episodi més vistós d’aquesta irracionalitat, però n’hi ha més, i també entre els governants catalans.
Des d’aquesta humil revista voldríem demanar a tots els actors implicats en l’actual situació que facin servir tota la seva bona voluntat i tota la seva intel·ligència política per buscar sortides a l’embolic en què estem ficats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada