divendres, 15 de febrer del 2019

Barreres arquitectòniques

Viladecans està plena de barreres arquitectòniques, la palma se l’emporten els barris de l’Eixample, Sales i Alba-rosa i l’Ajuntament governat pel PSC i ICV-EUiA sembla que no té gaire interès ni pressa a posar-hi remei. Pals de cablejat enmig de les voreres, esglaons i voreres excessivament rebaixades per accedir al Museu de Ca n’Amat o a l’Escola El Garrofer, el tram baix del carrer del Sol ple d’obstacles, contenidors al mig del pas al carrer Pare Artigas... i així podríem escriure uns quants paràgrafs.

Des d’ERC Viladecans en el passat Ple de gener precisament vàrem presentar una moció per millorar l’accessibilitat de la nostra ciutat i eliminar les barreres arquitectòniques, però va ser desestimada per tots els altres grups municipals. En concret, demanàvem: 

Geolocalitzar amb col·laboració i participació ciutadana, especialment dels col·lectius afectats, les barreres arquitectòniques que dificultin l’accessibilitat a diferents punts de la ciutat.

Bonificar l’impost per llicència d’obres en un 95% per les millores als comerços, establiments, habitatges, empreses o espais privats amb afluència de públic destinades exclusivament a millorar l’accessibilitat.

Assumir com a pròpies les pautes de gestió per als ens locals que consten en la Guia per determinar els ajustos raonables exigibles amb les condicions bàsiques d’accessibilitat i no discriminació als establiments d’ús públic editada per la Direcció General d’Igualtat de la Generalitat de Catalunya el 2018.

Comprometre un calendari d’execució de millores progressiu per eliminar les barreres arquitectòniques que hi ha a la via pública de Viladecans i en aquells equipaments municipals que puguin ser objecte d’actuacions.

Sol·licitar, en el marc del contracte programa que signa anualment el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies amb l’Ajuntament, ajuts per a l’accessibilitat. Això inclou formació especialitzada per als treballadors públics i, sobretot, accés a un banc de productes de suport per als col·lectius amb necessitats.

L’argument per no aprovar aquests acords va ser que al març del 2016 el Ple va aprovar per unanimitat una moció anomenada “de suport a la iniciativa META2017” on el tercer acord deia textualment: “Creació i execució progressiva d’un Pla d’Accessibilitat Universal per a la ciutat”. Però s’ha complert el que sol·licitàvem el 2016? Podríem dir un sí a mitges, tenim un Pla d’Accessibilitat Municipal (PAM) sense actualitzar (després explico per què). N’hi ha prou amb el que es va votar al 2016? Des d’ERC Viladecans estem convençuts que no, el PAM actual no reflecteix la realitat, cal concretar un calendari i apostar per solucions reals, factibles. Si ens passegem per algun carrer pintat en verd al mapa de la imatge trobarem alguna barrera arquitectònica? Doncs sí, i moltes. I el barri d’Alba-rosa? Per què no s’analitza? És que no forma part de Viladecans?

El 13 de febrer del 2018 la Diputació de Barcelona va lliurar a l’Ajuntament la revisió del PAM a la via pública. Tal i com estableix la Llei catalana 13/2014 d’accessibilitat, és un document obligatori per a tots els municipis. Viladecans comptava amb un pla d’aquestes característiques des de l’any 2000 i ara semblava que s’havia “actualitzat”. La sorpresa ens va arribar quan ens vam assabentar que l’Ajuntament no havia volgut cofinançar l’informe de la Diputació amb el 50 % del cost i, per tant, van haver d’eliminar la partida més cara, la d’un treball de camp exhaustiu i actualitzat. 

El PAM a la via pública es va redactar amb dades que ja disposava l’Ajuntament com un estudi de guals, redactat per un consultor extern al 2005 (fa 14 anys), dades de passos de vianants, capes de cartografia com un mapa de pendents o amplada de voreres i un treball de camp proporcionat pels serveis municipals, on a l’informe, no es concreta res ni s’especifica la data de les dades. Per tant, és un PAM del 2000 actualitzat però no sabem des de quan. De fet, és una de les queixes de la Federació d’Associacions de Veïns de Viladecans i que compartim, la no actualització del Pla amb un exhaustiu treball de camp. S’ha perdut, es va perdre, una bona oportunitat. 

Els principals beneficiaris de la iniciativa que vam presentar des d’ERC són les persones amb diversitat funcional: en concret, les que pateixen discapacitat física motriu i es desplacen amb cadira de rodes, escúter, bastó, crosses o caminador; el col·lectiu de gent gran davant el progressiu envelliment de la població; les persones amb deficiències visuals; les persones amb sordesa; les persones amb deficiències psíquiques, intel·lectuals o cognitives; i les persones cuidadores. Segons l’anuari estadístic de l’Ajuntament de Viladecans, el 2015 a la nostra ciutat hi havia gairebé 5.000 persones (4.924) amb algun tipus de discapacitat reconeguda. I si afegim els usuaris de cotxets i carros d’anar a comprar, el percentatge d’afectats per barreres arquitectòniques augmentaria molt. 

Una llàstima la manca d’interès, potser hi ha altres raons que se’ns escapen. Però des del nostre grup municipal hi insistirem. Perquè volem un nou Viladecans més inclusiu. 

Myriam Moysset