Ni els més vells recorden haver viscut una crisi sanitària com aquesta, i és que la pandèmia del coronavirus sembla més el guió d’una pel·lícula tremendista de les d’Antena 3, que una vivència real. Però aquí estem i una vegada més la realitat ha superat la ficció. El Covid 19 s’ha estès com la pólvora deixant al seu pas milers de morts, la població confinada, l’economia mundial paralitzada i milers de famílies sense feina i sense ingressos.
La crisi sanitària provocada per la pandèmia ens ha dut coses dolentes i també alguna de bona. De totes elles hauríem d’intentar aprendre la lliçó. Sens dubte la més positiva ha estat comprovar que no tot està perdut i que la solidaritat i l’ajuda entre famílies i veïns encara està viva. Hem tingut més distància física, però hem guanyat en proximitat social. Hem vist molta gent posant-se les piles, hem ofert i rebut ajuda, hem donat les gràcies cada tarda al sanitaris i al personal que han treballat, de vegades posant en risc la pròpia salut, per garantir el nostre benestar i el funcionament de la ciutat.
Ara bé, aquesta crisi sanitària també ha fet evident les mancances que han deixat les retallades en el sistema públic, la necessitat de recuperar el control social dels serveis i de reorientar el model de les polítiques públiques. Ens ha fet valorar l’encert i la valentia de la nostra ciutadania i dels treballadors en defensar l’hospital Viladecans i el sistema públic de salut, en contrast amb els que van apostar per les retallades i la privatització.
Què podem dir, del model de cura i de les residències? Els avis i les residències han estat la baula més feble de la cadena del coronavirus i del sistema de protecció social. Ara, després de l’emergència, vindrà el moment de les propostes i de traduir els aplaudiments i la gratitud en polítiques públiques reals per canviar el model actual per un que garanteixi la protecció del avis i la qualitat del serveis públics de salut i de la cura.
Un altre sector que no podem tornar a oblidar a l’hora de buscar solucions per sortir d’aquesta crisi és l’agricultura. La pagesia sempre ha estat l’encarregada de garantir la base de la nostra alimentació i hem pogut comprovar com són d’estratègics i de necessaris el sector agrari, i el fet de tenir a l’abast productes de quilòmetre zero, no com un luxe, ni tan sols per reduir les emissions de co2, sinó per garantir el més bàsic de la nostra existència: l’alimentació.
Cada dia veiem les dures conseqüències que la pandèmia va deixant darrera seu al nostre país i a Europa. Des de l’Ajuntament hem treballat per donar resposta a la situació de crisi aprovant mesures d’emergència perquè a cap família no li faltessin els serveis bàsics, però no n’hi ha prou! Per respondre a la situació actual d’emergència i fer front a la pèrdua de milers de lloc de treball o a la protecció de les famílies que no tenen cap ingrés, cal actuar des de totes les institucions de l’Estat amb un pla de recuperació nacional que doni resposta als reptes plantejats per afrontar les conseqüències d’aquesta crisi, per garantir una sortida justa i perquè a diferència de l’anterior no l’acabin pagant els de sempre.
En una situació d’emergència com la que estem vivint la política ha de ser part de la solució i no del problema. Això vol dir posar fil a l’agulla, fer esforços, treballar conjuntament, arribar a acords amplis i a solucions participades. Tenim l’obligació de treballar conjuntament per oferir als nostres ciutadans solucions als problemes i l’esperança que juntes podrem superar-los. En el ple d’abril de l’Ajuntament de Viladecans tots els grups municipals vam aprovar la creació d’un pla de reactivació local amb la voluntat de treballar les mesures urgents i per reforçar les polítiques de suport i protecció social a les famílies, les entitats, la cultura i el medi ambient. Fomentar polítiques d’ocupació i d’acompanyament al comerç per aconseguir la seva recuperació i dinamització, així com el autònoms i les empreses. Afrontem aquest repte amb preocupació, però també amb l‘esperança i la convicció de que ser capaços de promoure els canvis per aconseguir una societat més verda, més solidària, més cohesionada i sobretot, més justa.
Encarni García
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada