Durant aquests dies i mesos,
tots sols o confinats amb altres,
cal que cuidem molt dels silencis
i dels moments de solitud.
Penetrem a l'interior
del nostre cor i preguntem-nos:
com estic vivint el què ens passa?
què em neguiteja i preocupa?
M'escolto a mi mateix sovint
i aprenc de tot aquest esforç
a compartir el que sóc i visc
amb tots els qui habiten a casa?
No oblidem la vida en comú,
creixem en bona convivència,
que tots se sentin recolzats
i em vegin sempre pendents d'ells.
Si explico als de casa el que sento,
podré escoltar el que ells em diuen,
i fer-los també preguntes
com me les he fetes a mi.
Com us trobeu, com us sentiu,
com ho viviu, tot el que passa,
què us preocupa, teniu pors?
i començaran a parlar.
Aniran obrint els seus cors,
compartint angoixes i anhels.
Ens compenetrarem molt més
recolzats els uns amb els altres.
La llar esdevindrà un fogar
de pau, benestar i acollida,
gaudirem de viure tots junts
i de pertànyer a la família.
Atenem les necessitats
primàries de cadscú,
i no oblidem d'atendre els cors
de tots els qui vivim plegats.
Oriol Garreta
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada