dimarts, 15 de febrer del 2022

El drama del transport públic

Viladecans té un transport públic molt deficient tot i que això sembla importar ben poc al govern municipal a jutjar per l’escassa fermesa en les seves exigències amb les administracions implicades. El que sí que fa és fer-se fotos quan arriben autobusos nous, per exemple al 2019, o acompanyar a alguna patum del Govern espanyol quan ve a Catalunya a prometre’ns inversions milionàries que mai no arriben. El mateix color polític als diferents governs es demostra poc eficaç si ens cenyim als resultats. 

Viladecans té un número d’habitants semblant a Castelldefels i El Prat de Llobregat, un 30% més que Gavà, paguem el mateix impost de transport que la resta de poblacions veïnes i tenim molt menys serveis de transport públic. És un fet perfectament constatable. Em pregunto fins a quin punt això és just, i segur que compartim la resposta. 

Si parlem del tren, disposem d’un baixador –no d’una estació amb cara i ulls– amb quatre trens cada hora excepte a les hores puntes on per sort hi ha més oferta. Els caps de setmana el tren de Sant Vicenç de Calders s’atura per facilitar l’arribada de més clientela a l’outlet. Sí, només els caps de setmana! La tan reclamada ampliació de la freqüència de pas semblava que arribaria amb el desdoblament de vies a l’Hospitalet de l’Infant, però de moment –tot i que aquestes obres ja s’han materialitzat– els trens continuen passant de llarg. El Pla director d’infraestructures metropolità 2021-2030 tampoc preveu cap millora malgrat que des del grup d’ERC vàrem demanar formalment incloure el desdoblament de vies i la transformació del baixador en estació, per facilitar l’aturada de més combois a Viladecans. 

Si parlem del bus podríem escriure un llibre. El 26 de desembre es va fer efectiu el traspàs de concessió del transport urbà per carretera al Baix Llobregat sud de l’empresa Mohn a Avanza. Aquest canvi havia de suposar una millora del servei però de moment només hi ha hagut innumerables queixes per part dels usuaris i dels treballadors subrogats. Els autobusos que ha portat de Madrid Avanza per completar la flota –fins a la incorporació de vehicles nous– són vells, incòmodes, poc segurs. Hem vist cada dia un bus espatllat provocant caos circulatoris, per exemple a la pujada de la Campana a Barcelona o el carrer Marià Sanjuan Cuchí en hora de dur la mainada a l’escola. Hem vist circular autobusos sense intermitent, sense llum de fre, sense les rampes d’accés per a les persones amb mobilitat reduïda, sense les mampares homologades de protecció covid. Hem hagut de patir supressió de línies, alteració de freqüències, etc. Un desastre.

Els incompliments en la freqüència estipulada van començar el juny de 2021, amb un nul manteniment de la flota. S’intuïa que el traspàs entre les dues empreses seria com a mínim complicat, i així ha estat. La gestió del tancament del contracte anterior i de l’inici del nou ha estat deficient per part de l’AMB i el seguiment de l’Ajuntament ha estat senzillament inexistent. Molts problemes s’haurien d’haver previst i evitat. On és l’Ajuntament quan més se’l necessita? Tindrà a veure la seva “desaparició” amb el fet que l’àrea de mobilitat a l’AMB depengui del PSC? Estic convençuda que sí. 

Els treballadors subrogats també ho estan patint en primera persona: la flota sense comunicació entre els vehicles i l’emissora a la central, si hi ha qualsevol incidència són els conductors els que han de trucar des del seu telèfon mòbil, sense aigua potable a la nova cotxera del carrer Llobatona, amb les obres d’adequació a mig fer, sense vestidors separats per dones i homes, sense un espai on poder menjar i descansar, sense uns lavabos en condicions. Un desastre. I una manca de previsió i planificació que fa feredat. 

Mentrestant, el PSC tira un cop més del famós projecte del Metro del Delta, que ara ha tornat a desempolsegar del calaix amb el beneplàcit de la flamant ministra de Transports i exalcaldessa de Gavà. Però els que tenen memòria i fa anys que viuen a Viladecans recorden com el metro ja el prometien els mateixos fa més de 20 anys enrere. I així estem, encara l’estem esperant. Promeses que s’enduu el vent i cortines de fum per tapar la crua i dura realitat. Un panorama pel transport públic a Viladecans francament molt poc esperançador. 

Myriam Moysset

La vaga de la Roca del 1976

A Viladecans estem d’aniversari. Al novembre de 2021 i fins al febrer de 2022 commemorem un dels fets més importants que hem viscut a la nostra població. La vaga de l’empresa Roca que va durar 95 dies i que va afectar més de 5.000 famílies.

Aquesta vaga, que avui en dia ha quedat una mica en l’oblit, va tenir una repercussió molt destacada. No va ser la primera vaga que hi va haver, ja que, mesos abans, els treballadors van aturar la fàbrica durant uns 40 dies i, anys enrere, també van haver diferents aturades. Però aquesta vaga, la del 1976, va tenir una sèrie de factors que la van fer diferent. Com van arribar els treballadors a paralitzar la producció durant tants dies? 


El 4 d’octubre del 76 es van iniciar les negociacions del nou conveni laboral. Es van redactar 24 punts per presentar als directius de Roca i aquests, el 5 de novembre, van sancionar a un delegat amb set dies de feina i sou. Com a resposta, l’assemblea de treballadors van fer una aturada de 24 hores, fet que va rebre la resposta de Roca amb l’acomiadament d’en Joaquín Sánchez, delegat i membre de la comissió negociadora. La resposta? El torn de la tarda del 8 de novembre ja no es van presentar a treballar. Al dia següent, 9 de novembre, l’Assemblea, màxim òrgan de decisió dels treballadors, va pactar la vaga total i indefinida fins a la readmissió del company acomiadat. 

A conseqüència d’això es va iniciar una sèrie de repressió per part de la Guàrdia Civil contra els obrers de Roca. Aquests, es van organitzar d’una manera mai vista, van crear una potent xarxa veïnal de solidaritat i suport mutu per tal d’ajudar-se els uns amb els altres. ¿Us imagineu 95 dies sense portar diners a casa, amb una àmplia majoria de famílies nombroses i on gairebé només es tenia el sou del treballador de la fàbrica? Van crear una Caixa de Resistència que van omplir amb alguns milions de pessetes. Cal destacar també el paper de mossèn Celestino, que va estar al costat dels veïns i veïnes obrint l’església del Poblado Roca per tal que es poguessin fer les assemblees, i el paper de les dones dels treballadors que van donar tot un exemple creant les seves pròpies assemblees, aconseguint diners i aportant les seves opinions. Van sembrar la llavor de moltes altres dones que després han volgut lluitar per les seves necessitats. La Vaga va atreure l’atenció de diferents mitjans de comunicació estrangers com per exemple la BBC, que va donar cobertura a la Vaga, o el diari francès Libération. Arreu d’Europa, els treballadors i treballadores també es van solidaritzar amb els obrers de Roca, com ho demostren cartells de l’època. I, a casa nostra, diferents artistes i personatges del moment es van interessar per el que passava a Viladecans. Com a mostra, el concert en suport de la Vaga que Lluís Llach va fer al desaparegut Poliesportiu del Centre de la nostra ciutat.

Per tal de preservar la memòria històrica d’aquest fet, nosaltres, l’Ateneu Llibertari (ens podeu trobar a Twitter com a @AteneuVdk) hem engegat un projecte molt ambiciós amb la productora audiovisual autogestionada ACATS (www.acats.cat): la posada en marxa d’un documental que deixi constància visual d’aquells dies i que comptarà amb la presència de moltes persones que van participar de la Vaga i la van viure en primera persona. Per tal d’assolir aquest objectiu, ja que les grans corporacions no ajuden en aquests casos, hem iniciat una campanya de finançament on totes les persones interessades en participar podeu fer una donació. La campanya finalitza el dilluns 7 de març i totes les aportacions que feu, que van des de els 5 € fins al que vulgueu, tenen una sèrie de recompenses per tal de fer més atractiva l’aportació i tenen una desgravació fiscal del 80%, fins a 150 €. L’enllaç a la campanya és www.goteo.org/project/documental-huelga-roca-1976 i allà expliquem detalladament tots els punts a desenvolupar.

Entre tots i totes podem fer possible que la lluita més important del nostre municipi no s’oblidi mai. Ànims i gràcies.

Ateneu Llibertari de Viladecans

Com el Titànic

El passat dia 2 de febrer Càritas Catalunya va presentar les conclusions de l’informe Foessa al nostre país. L’informe Foessa és un estudi sobre exclusió i desenvolupament social que es fa cada any i que permet mesurar tant l’impacte de les crisis econòmiques com de les mesures que es prenen (quan se’n prenen, és clar) per millorar les condicions de vida de la gent. Dades i conclusions d’aquesta presentació feien referència al territori de Catalunya i a l’any 2021. Aquí podeu consultar l’informe en l’àmbit català i aquí en l’àmbit espanyol. 

La Covid ha estat com l’iceberg del Titànic, ens deia el sociòleg Raúl Flores: tots en el mateix vaixell (uns en primera, els altres en tercera); tots amb el convenciment d’una certa omnipotència tecnològica que feia el vaixell inenfonsable. En el moment de l’impacte amb l’iceberg Covid, va quedar clar que només els de primera tenien salvavides en forma de vacunes i de monopolis i de lleis que els afavorien, i per tant moltíssima altra gent hi ha perdut o bé la vida o bé la bossa i es veu abocada a una situació que costa molt de remuntar. 

Una terç de la població a Catalunya viu en risc d’exclusió (és molt!) i, atenció, perquè són determinants el gènere, el lloc de naixement i l’edat. Dit d’una altra manera, reben dones, immigrants i joves, cosa que no és cap sorpresa, però que resulta preocupant perquè ja fa molt de temps que això és d’aquesta manera. L’exclusió a Catalunya supera la mitjana d’Espanya (23 %) i arriba al 29 %, la més alta de l’estat junt amb les Canàries. De fet a Catalunya, 1,2 milions de persones (un 15,5 %) de la població estan en situació d’exclusió severa.

L’estudi assenyala com a causes l’increment de la precarietat laboral, la desigualtat de la renda, els problemes d’habitatge, l’impacte en la salut física i mental, l’increment de conflictes personals i la bretxa digital. 248.000 llars tenen totes els membres de la família a l’atur, i 396.000 es troben en una inestabilitat laboral greu. 915.000 persones viuen amb l’ai al cor sobre la seva permanència en l’habitatge i més d’un milió (1.301.200) viuen en un habitatge inadequat.

Càritas proposa diverses mesures que els partits farien bé de plantejar-se conjuntament deixant de costat, si és possible, aquest costum tan edificant de treure’s els ulls mútuament:

Reimpulsar el model d’estat de benestar partint de drets i no d’almoines.

Augmentar la cobertura de la Renda Garantida de Ciutadania i disminuir-ne la burocràcia.

Fer una política decidida d’habitatge social.

Desenvolupar plans d’ocupació per a aturats de llarga durada.

Facilitar el trànsit de la irregularitat dels estrangers a l’obtenció de permisos de residència i de treball.

Garantir un sistema públic de qualitat especialment per a les persones en situació de dependència.

Eliminar les barreres digitals, fomentar l’autonomia digital i garantir la presencialitat.

Tenir presents els nous reptes del segle XXI: l’envelliment de la població, l’increment de menors vulnerables, l’acollida i integració de la població immigrant...

Se’ns ha girat feina...

Mercè Solé

Adeu a Mohn, benvinguda Avanza: cap a un transport interurbà més sostenible

El passat 26 de desembre l’empresa Avanza va fer efectiu el relleu a l’empresa Mohn en el servei de transport d’autobús a l’àrea metropolitana sud. Uns sis mesos abans, la companyia Avanza va quedar guanyadora del concurs per a prestar aquest servei de transport públic a la nostra zona metropolitana. La gestió d’aquest servei el presta l’Àrea Metropolitana de Barcelona, entitat que és la responsable de convocar el concurs, i de garantir el bon funcionament del servei un cop s’ha adjudicat. 

La nova contracta aporta diverses millores tant en els combois com en el servei, amb un increment en la freqüència de les línies existents, i la creació de noves línies. Tot i un inici del traspàs del servei una mica mogut, amb algunes incidències ocorregudes durant les primeres setmanes del mes de gener, ja solucionades, al llarg dels propers mesos d’aquest 2022 s’aniran observant aquestes millores. S’incorporaran a la línia Metropolitana Sud 136 nous combois, dels quals 33 seran 100% elèctrics i la resta, híbrids amb motors molt més eficients, de baixes emissions. Aquesta nova flota de vehicles ajudaran a reduir encara més les emissions de gasos d’efecte hivernacle i contaminants, i contribuir a assolir els compromisos internacionals en reducció de CO2 i millora de la qualitat de l’aire. El 2023 i 2024 s’incorporaran 14 autobusos híbrids més (la meitat cada any), fins a pràcticament haver renovat tota la flota de busos. 

A Viladecans, les millores en el servei es focalitzen en un augment de la freqüència en algunes línies, passant dels 30 a 20 minuts en hora punta. Els busos urbans, el Vilabus, passen també a 20 minuts de freqüència de pas en hores puntes, i a mig termini es replantejarà el seu recorregut per incorporar els nous espais de la ciutat, i la creació d’una nova línia de bus urbà regular. 

El bus nocturn que passa per Viladecans també millorarà, canviant el recorregut de forma que serà més directe, amb un temps de viatge d’uns 20 minuts entre Barcelona i Viladecans. Ja no donarà aquella volta de més d’una hora fins arribar a Viladecans des de Barcelona, que ens dissuadia a molts a agafar el bus per tornar per la nit cap a Viladecans des de Barcelona. 

Es crea una nova línia, la E98, que unirà Viladecans amb la zona de Maria Cristina, a la Diagonal de la ciutat veïna de Barcelona, de forma directa. D’aquesta forma es reforçarà la L97, una de les més usades pels usuaris del bus, i que quan passa per Viladecans sovint arriba plena de viatgers. La E98 tindrà el seu inici a Viladecans, i per tant serà utilitzada pràcticament de forma exclusiva pels veïns i veïnes de la ciutat. Tindrà una freqüència de pas de 15 minuts entre les 6 i les 10 del matí en sentit Barcelona, i de 13:30 a 19:30 en sentit Viladecans des de Barcelona. 

Tot i que no està licitat ni en concurs, i no té res a veure amb la nova empresa de bus metropolità, un cop finalitzin les obres de transformació de la C245 s’iniciarà el projecte d’implantació d’una una nova línia de bus que uniran Castelldefels amb Cornellà pel carril bus que s’ha dissenyat, i que tindrà un impacte molt positiu en la mobilitat sostenible entre Viladecans i els municipis veïns. A aquest fet també ajudarà el carril bici, i la imminent implantació del bicing metropolità en aquesta regió metropolitana sud. 

Jordi Mazón

Els Comuns de Viladecans instem el Ple a posicionar-se a favor de la reforma laboral

El dijous 27 de gener es va a celebrar el primer ple municipal de l’any, en què el nostre grup municipal va a presentar una moció de suport a la nova reforma laboral i la recuperació de drets dels treballadors i treballadores.

Després de nou mesos de negociacions, poc abans de Nadal es va tancar l’acord per a la reforma laboral que ha derogat alguns aspectes centrals de la reforma del 2012 del Partit Popular, responsable de l’increment de la precarització, la devaluació dels drets laborals i, sobretot, dels salaris tan baixos que hi ha al nostre país

La vicepresidenta del Govern i ministra de Treball Yolanda Díaz ha liderat el nou acord laboral, elaborat conjuntament entre els sindicats CCOO i UGT i entre els comitès de la CEOE i CEPYME. L’objectiu és clar: garantir l’estabilitat de l’ocupació i transformar el mercat de treball, tot recuperant la negociació col·lectiva i els drets laborals perduts.

Per tot plegat, el nostre grup municipal va proposar que el Ple municipal instés els grups polítics del Congrés dels Diputats a donar suport a la nova llei. La moció va ser aprovada amb el suport del PSC i de Podem, l’abstenció de Ciutadans i el vot en contra d’ERC.

Encarni García

Les Distincions d’Honor de la Ciutat

 



El dia 20 de gener, dia de Sant Sebastià i Festa Major d’Hivern, es van atorgar les Distincions d’Honor de la Ciutat. 

Aquest any es va voler destacar tot el treball realitzat per combatre la pandèmia, i així van rebre la Medalla d’Honor de la Ciutat de Viladecans l’exministre de Sanitat Salvador Illa, l’exconsellera de Salut Alba Vergés, i els Centres Sanitaris Públics de Viladecans.


També va rebre la Medalla d’Honor la UD Viladecans, amb motiu del seu centenari.

I, finalment, es va atorgar el títol de Fill Predilecte de la Ciutat al medallista paralímpic Sergio Garrote.

Fotos: Jaume Muns.

Torna la Cultura Popular


L’any 2022 ha començat amb bones perspectives pel que es refereix a la pandèmia que hem patit durant uns dos anys, però també per a la Cultura Popular que reprèn el camí, i el retrobament amb els carrers ja és un fet.

Ja a començaments de gener el Mamut i la Mamuteta van tornar a recórrer els carrers encapçalant la Cavalcada dels Reis d’Orient. Així i tot, ha estat com sempre la Festa Major d’Hivern un dels moments on llueixen millor les mostres de Cultura Popular.

Aquest any, el Fest’Hivern (Festa Major d’Entitats) començava una mica coix i havia de suspendre el joc “Coneixes Viladecans??” per motius de prevenció de contagis de covid. Això, no va impedir que les Entitats sortissin al carrer el dissabte 22 de gener. I al matí d’aquest dia ens vam trobar a la plaça del Màrtirs del Setge de 1714 els Agrupaments Escoltes Garbí i Llumvi per fer jocs infantils i participar en un taller de pintura organitzat per l’Associació d’Arts i Oficis. Mentrestant, Cadefoc, gegantons, Mamut y Mamuteta feien parada per mostrar-se a la ciutadania. Malauradament, aquest any ha estat impossible la participació dels Castellers de Viladecans, un dels grups amb què sempre gaudim aquest dia.

Des d’aquesta plaça, acompanyats per les melodies dels Grallers de Viladecans i una fantàstica Bandarra Street Orkestra van començar a desfilar figures i membres de les entitats. Van anar engrescant la multitud pels carrers de la nostra Vila fins a trobar els nostres gegants el Josep i la Paquita que l’endemà havien de ser uns dels màxims protagonistes de la Festa Major d’Hivern d’aquest any. Des de la plaça de les Palmeres va continuar la cercavila fins a la plaça Europa lloc on s’organitzà el Concert del Rudemon i les paradetes de les Associacions d’Arts i Oficis i Caviga.

Un dia perfecte per al retrobament d’entitats amb el veïnat i els carrers.

Aquest cap de setmana la Cultura Popular va continuar sent la protagonista i amb força el diumenge amb la passejada de Grallers i la jubilació dels nostres gegants Josep i Paquita i presentació dels nous gegants de Viladecans l’Eulàlia i l’Alex. Un gran acte per la gran participació de gent i colles geganteres però també molt emotiu per la gent que vivim dia a dia la Cultura Popular a Viladecans. 

Aquest cap de setmana es va demostrar la vitalitat de les colles i entitats de Viladecans i la necessitat de continuar fent treball conjunt perque ho gaudeixin els nostres veïns i les nostres veïnes.

Miguel de la Rubia

La Pineda del Remolar, natura i cultura

 

El Remolar és l’espai natural més emblemàtic de Viladecans i un dels punts calents de la biodiversitat de Catalunya. És un espai petit però amb grans valors, un excel·lent exemple dels  ecosistemes litorals mediterranis amb l’estany del Remolar i la maresma de les Filipines, la pineda litoral, els sistema dunar i la platja. Un veritable mosaic de paisatges que acull espècies de flora i fauna de gran interès a nivell europeu, i és per això que gaudeix de protecció internacional sota el paraigua de la Xarxa Natura 2000. 

El Remolar ens permet tenir natura de qualitat a tocar de casa. Poder gaudir d’aquests valuosos espais naturals ha estat una sort, sobretot, durant els mesos de pandèmia en què no es podia sortir del terme municipal i han estat privilegiats els viladecanencs i viladecanenques  de tenir un pulmó verd de salut, de passeig i lleure a casa nostra.

És fàcil entendre que el Remolar, per on es troba ubicat, al bell mig de l’Àrea metropolitana de Barcelona, i a tocar de l’Aeroport i del Port, pateix una pressió molt forta que fa necessari que s’aboquin grans esforços per garantir la seva conservació. És una feina que requereix una gestió constant i tossuda i una inversió molt més elevada de la que s’hi dedica actualment.

Tot i això, tenim uns espais naturals molt agraïts. Un exemple clar  és la pineda del Remolar, a la qual a banda del carinyo, li hem dedicat diners i recursos humans perquè passi de ser un càmping amb una forta pressió i tones de runa al que és ara: un espai natural protegit i per aconseguir  que on hi havia un abocador ara hi hagi un espai natural de rereduna, un dels ecosistemes més valuosos del delta del Llobregat. 

A més, a la pineda del Remolar, es barreja natura i cultura fent una simbiosi extraordinària que ens permet visitar el conjunt arquitectònic i la casa modernista de Ca la Pilar de l’arquitecte Puig i Cadafalch sota l’ombra dels pins pinyers, on trobem els prats d’orquídies que omplen de petites flors el sotabosc de la pineda. Aquest espai de gran atractiu com a zona de biodiversitat, l’hem adaptat per a la visita d’escoles i de públic en general i per a fer un itinerari vivencial on  descobrir els petits tresors de la pineda que es troben amagats al llarg del seu recorregut. Un camí ple de sentits on observar, tocar, olorar, i fer-se preguntes totes i tots junts. Un espai ple de vivències destinat a l’educació, a la sensibilització ambiental, a la descoberta del medi natural i també per generar la consciència  que no podem cedir ni un pam més de natura, ni perdre una sola espècie al delta del Llobregat. 

La pineda del Remolar i la platja són espais on s’estan desenvolupant programes de recerca per part de la Universitat de Barcelona amb la voluntat de crear un campus experimental dels sistemes litorals mediterranis on la investigació sigui aplicada a la gestió i a la millora del medi natural, per establir un diàleg viu i permanent entre el coneixement i l’acció, entre la ciència i la vida.

Aquests espais naturals de Viladecans són espais de gran valor tant a escala local i metropolitana com a escala nacional i europea. Uns espais que ens aporten capital natural, valors ecosistèmics  vinculats a la biodiversitat i que ens permeten contribuir a la investigació, a la formació d’infants i joves i a l’educació i sensibilització ambiental, a més de ser un gran pulmó verd de salut, de qualitat de vida i d’oci per el benestar físic i mental de la nostra gent.

Encarni Garcia

A la plaça fan sardanes

Diumenge 30 de gener. Aquest matí he anat a la Plaça de la Vila i, deixant a banda l’emoció i alegria que m’ha suposat sentir la cobla refilant quan pel carrer m’hi acostava, he tingut un sentiment de tristor en veure que la plaça estava mig buida, uns quants seguidors acèrrims, plogui o nevi, majoritàriament gent gran.

Potser sigui una percepció, però anem a menys, es fan tallers, cursos, aplecs, ballades... s’ha modernitzat, però tot i així a la plaça m’hi falta gent escoltant o ballant. No tinc clar què es podria fer, ben segur que ja es deu haver pensat tot per afegir-hi el jovent, per deformació professional potser “la sardana” amb tot el que significa podria oferir-se com una assignatura optativa als instituts. M’he passat? Doncs no ho sé, ja que tornaríem a posar més responsabilitat als centres i als docents, però potser podria venir molt bé per donar a conèixer la nostre dansa al jovent. Penso en condicional ja que mai sabem l’acollida que podria tenir. Malgrat tot, potser ens hi podríem arriscar.

Explicar que com a símbol d’unitat i d’orgull ens agafem les mans i les aixequem fent passos petits però ferms, capturem l’esperit català, ballem units amb persones diferents d’edat i de sexe, obrint els braços convidant tothom, els cercles que formem són inclusius, un espectacle meravellós d’observar. Es pot ballar durant tot l’any en espais emblemàtics o a la plaça del poble qualsevol dia de l’any o per la Festa Major. De la sardana se´n poden escriure llibres, el seu nom té origen ancestral i discutit, però el creador de la sardana moderna va ser Pep Ventura, que es va implicar en la seva renovació. El 1906 ja era classificada com a dansa nacional i el 2010 la Generalitat de Catalunya va inscriure la sardana en el catàleg del Patrimoni Festiu de Catalunya. Referents històrics en tenim del segle XVI amb el “contrapàs”, dansa similar a la sardana.

La cobla que complementa la sardana està formada per instruments de vent amb contrabaix, dirigits pel flabiol i la pandereta que marca el ritme. Actualment hi ha 130 cobles actives a Catalunya i el Roselló, i la majoria son professionals. Fora d’aquí, a Amsterdam hi ha la Cobla Principal.

Pinzellades i reflexions d’un tema tan nostre que porto dins el cor.

Montse Pastor i Pujadó

un lleial aprenent de savi

Ell treballa, estudia, s’encarrega de les feines de la casa i ha començat a ser un manetes, quelcom que mai no havia intentat i que desconeixia perquè no li feia falta. Una raó molt poderosa l’empeny, ho sap. Des que viu amb la dona de qui un dia es va enamorar, i només per ajudar-la, és capaç de tot. Ella l’anima cada dia a ser millor. En això, i en tot.

Ell és investigador i, per la seva feina, sap de fórmules científiques que semblen xinès o tailandès o qualsevol idioma al qual no estem acostumats, en general, per la seva escriptura i la seva fonètica. Compagina el seu treball diari amb estudis d’especialització en la seva matèria, i les seves jornades són llargues i esgotadores. Però ell no renuncia a seguir els seus objectius. A vegades no existeixen els caps de setmana, ni els festius, ni les festes de guardar. I, encara i així, no decep els seus amics, la seva mare, els seus avis, els seus tiets… Ningú! El que veus en ell és el que és, és el que hi ha. Sense falsedats, sense enganys, ensenya el rostre que ha de mostrar. 

No per anar de cara és maleducat, ans al contrari. És amable, atent i et fa sentir a casa. No ho dic jo, és una constatació davant els qui l’envolten. Ell és màgic, despistat i generós, i no decideix res d’entrada si no li convenç. És un orgull conèixer-lo, és un plaer que sigui a la teva vida. Si un afalac surt de la seva boca i te’l dedica, sabràs que et diu tota la veritat. Comptar amb ell és la fortuna que la vida pot regalar-te. 

Però no traeeixis la seva confiança. Ves al tanto. És un aprenent de savi, humil, que no suporta la falsia. Mai no t’aixafarà per aconseguir les seves metes i no et criticarà, sinó que t’animarà. Però, repeteixo, no se la juguis. Portaràs les de perdre. Qui avisa, no és deslleial.

Tens la sort de conèixer algú que te’l recordi?

Patricia Aliu

patri.aliu@gmail.com

L’Eulàlia i l’Àlex

La presentació dels nous gegants de Viladecans ha estat tot un esdeveniment. D’entrada, perquè seran més fàcils de portar i oferiran més possibilitats per tenir-los presents a les nostres festes. Però, sobretot, per l’encert en la tria de les figures d’aquests nous gegants, que seran, sens dubte, un molt bon punt de referència de la nostra ciutat, per a nosaltres mateixos i per als llocs que a partir d’ara puguin visitar. De manera que, des del Viladecans Punt de Trobada, ens plau felicitar a la Colla de Diables i Geganters que han tirat endavant amb la renovació, i a l’Ajuntament que ho ha fet possible amb el seu suport. Moltes gràcies a tots per la vostra feina.

Els dos personatges que el gegant i la geganta evoquen, l’Àlex Solina i l’Eulàlia Amat Targa, representen dos moments i dues maneres de viure la nostra ciutat en els darrers cent anys, i totes dues ben valuoses. L’Eulàlia Amat Targa, una dona benestant que va saber oferir a la ciutat un important patrimoni cultural. L’Àlex Solina, un home jove i inquiet que va oferir a la ciutat la seva inquietud i el seu treball per la cultura popular. Molt bé! I molt bé haver-los vestit amb la indumentària de la tornaboda, un altre bon símbol col·lectiu.

Ara caldria fer un pas més, i trobar-los un emplaçament cèntric que permeti que siguin sempre visibles. Per exemple, ¿no es podria trobar la manera de tenir oberta la porta de la Torre Modolell que dona a l’escala monumental, posant-t’hi una segona porta de vidre suficientment protegit, i allà, en aquell espai, tenir-hi els Gegants, el Mamut i la Mamuteta? I de passada, podríem contemplar l’escala mateixa, evidentment restaurada, que és també un monument ciutadà que val la pena tenir-lo a la vista, i no amagat com ara.

L’Eulàlia i l’Àlex, els nous gegants de Viladecans

Després de seixanta-cinc anys, s’acomiaden els Gegants de Viladecans, el Josep i la Paquita, per donar la benvinguda a l’Eulàlia i l’Àlex, dos nou gegants més lleugers, joves i moderns que han arribat a la ciutat vestits amb la indumentària tradicional de la Tornaboda i amb dos tatuatges molt especials: l’Àlex llueix el tatuatge de la colla de Diables i l’Eulàlia duu un símbol al coll que vol dir ‘Família’.

Els gegants s’han dut a terme a l’Estudi Toni Mujal de Cardona. L’artista i el seu equip han afegit tocs personals als gegants, com pírcings o un auricular sense fils a l’orella de l’Àlex, trets que volen representar el jovent de l’any 2022. 

L’Àlex pesa 37 kg i té una mida de 3,60 metres, i l’Eulàlia fa 3,45 metres i té un pes de 30 kg. Això els fa més lleugers que els seus predecessors, un dels motius principals pel qual es canvien els gegants. Ara, la colla dels Diables, encarregada de fer ballar els gegants, comptaran amb més membres que puguis portar aquest pes sobre les espatlles.

L’Àlex i l’Eulàlia porten els noms de dues persones que van fer molt per a la cultura viladecanenca. L’Eulàlia va donar el seu patrimoni per fomentar la cultura de la ciutat i l’Àlex va ser un veí de la ciutat molt relacionat amb les activitats d’oci i cultura de Viladecans i un membre dels Diables de Viladecans, molt estimat, que va fer ballar el Josep i la Paquita durant molts anys.

Així doncs, veïns de la ciutat i gegants d’arreu del territori català s’han ajuntat per celebrar el comiat del Josep i la Paquita i donar la benvinguda als nous gegants en un acte molt emotiu al més pur estil geganter.

Diables de Viladecans





Àlex Solina a la Tornaboda i amb els antics gegants de Viladecans



Fotografies: Jaume Muns

L’aposta de l’Ajuntament de Viladecans per l’educació*

Des de fa vint anys l’Ajuntament de Viladecans ve desenvolupant programes de foment de l’educació entre els seus ciutadans. Això potser no seria un tret diferenciador respecte a altres municipis si no tinguéssim indicadors de l’impacte que ha tingut, té i continuarà tenint entre els nostres infants i joves, les seves famílies i en la població en general. Indicadors d’èxit que esperonen a seguir endavant tot planificant els propers vint anys en matèria educativa. 

Tot i que la competència educativa rau en la Generalitat de Catalunya això no ha impedit a l’Ajuntament de Viladecans de fer una forta aposta per l’equitat i inclusió formativa dels nens i nenes de la nostra ciutat.

Tots els departaments de l’Ajuntament estan alineats al servei de l’educació; per això s’ha creat el “Comitè director d’innovació educativa”. Amb referents de l’administració local, en aquests moments, s’està projectant el que s’hauria de fer en els propers vint anys. L’objectiu és garantir processos de futur amb indicadors que mesurin el que es va fent tot tenint present les tendències educatives de cada moment.

Un dels grans debats que hi ha damunt la taula és la reforma horària pel que fa a l’educació (horari educador dins i fora del centre educatiu, ritmes d’aprenentatge, temps qualitatius...). La ciutat té la competència i la necessitat de vetllar per la qualitat educativa més enllà de l’ensenyament reglat; ara bé, les famílies han de reconèixer el que pot ser educador i el que no per als seus fills i filles (un instrument que s’està implementant en el municipi és EDUNAUTA: un passaport educatiu que ens ajuda a anar més enllà de les tradicionals activitats postlectives). Cal una gamificació qualitativa del temps no escolar (Espais/estratègia 360º): és molt important introduir canvis en els hàbits quotidians i reflexionar, a través de la formació de les entitats (AMPES, AFAS, Esportives...), sobre l’equitat i la inclusió en els diferents entorns d’aprenentatge. 

Alguna persona es pot preguntar: I tot això, per què? Doncs és molt senzilla la resposta però alhora carregada de raons i de principis educatius: l’objectiu primordial és crear un entorn educador per poder col·laborar i reforçar allò que està passant dins dels centres educatius. Cal evitar que es produeixi un xoc entre el que passa dins de l’horari escolar i el que viu la resta del dia l’infant i el jove; per això és molt important traçar un discurs coherent entre l’educació reglada i el món de la ciutat.

L’Ajuntament de Viladecans ha estat clau en els processos de dotació d’eines als centres educatius de la ciutat (amb una clara aposta pels centres públics sense desatendre als centres de titularitat privada) amb l’objectiu d’incentivar l’ús de noves metodologies d’aprenentatge. Habitualment aquests recursos (tecnologia aplicada a l’aula...) han vingut acompanyats de formació pel professorat, de jornades per a compartir experiències educatives, etc. A mesura que s’han anat generalitzant les pràctiques educatives innovadores ha anat sorgint, en els centres, la necessitat de crear noves xarxes de col·laboració professionals arribant a crear un Model educatiu de ciutat (s’ha iniciat un procés de taca d’oli que no té marxa enrere; és a dir, s’ha creat un ecosistema innovador a tota la ciutat). Us he de dir que s’ha aconseguit que el professorat s’il·lusioni per la innovació educativa tot fomentant l’equitat i la inclusió en els diferents processos d’ensenyament-aprenentatge.

Difícilment hi haurà aprenentatge si no hi ha emoció. Això també ho tenen molt clar els agents educadors de la nostra ciutat. En els darrers anys s’ha fet formació emocional en els centres escolars, a les famílies, a l’equip de la Policia local, a les entitats esportives, al personal de l’Ajuntament... sota la direcció del professor Rafael Bisquerra. Una vegada més estem davant d’un projecte de ciutat liderat per l’Ajuntament de Viladecans i que continuarà fent camí amb noves accions per tal d’assolir una societat més saludable (resolució positiva dels conflictes, prevenció...) tot divertint-se i fent-se conscient de les seves emocions.

El nou Pla de xoc que està començant a desenvolupar l’Ajuntament als centres educatius té per objectiu canviar la fisonomia dels centres perquè s’adaptin els espais a les metodologies que s’estan duent a terme. A través del projecte Smart Classroom es pretén redissenyar els espais i entorns d’aprenentatge. Compta amb el suport d’un equip internacional de recerca de l’UOC (format per arquitectes, dissenyadors d’interiors, etc.). En aquests moments se n’estan desenvolupant en alguns centres pilot de la ciutat. Fa dos anys es va iniciar un procés participatiu per veure com es podia implementar el projecte tot tenint present els moments i ritmes de cada escola. Per tal d’atendre la diversitat de cada centre es farà un Pla de Millora individualitzat. L’objectiu, a llarg termini, es poder canviar les aules de tots els centres. És de justícia dir que la pandèmia ha dilatat la seva implementació.

Un altre projecte que ja està en dansa és la reformulació dels espais dels patis de les escoles. Han de ser espais inclusius, d’interacció, de creació, d’equitat, de diversificació d’interessos, verds, sostenibles,...

A través de la XIE (Xarxa d’Innovació Educativa) s’ha participat en diferents projectes europeus amb la intenció de desenvolupar activitats educatives innovadores i, més tard, poder-les transferir a diferents municipis europeus. En aquests moments s’està creant una executiva de la XIE per tal que sigui més autònoma, amb un major grau d’autogovernança. Les potes d’aquesta comissió són: alumnat, famílies, empreses, entitats i centres educatius.

A les escoles bressol municipals també han arribat les aules tecnològicament preparades per abordar les diferents tipologies d’alumnat. Juntament amb l’arribada dels recursos s’ha fet formació per al professorat.

El que he intentat explicar-vos fins aquí és només una part de l’aposta que ha fet l’Ajuntament de Viladecans per a crear entorns educatius de la màxima qualitat. L’educació és clau si volem que les persones siguem responsables, respectuoses i compromeses en construir un món més just, equitatiu i obert a la diversitat personal i cultural en un entorn emocionalment saludable. Deixeu-me acabar amb aquesta frase: “Per a educar a un infant o jove fa falta tota la tribu”. Doncs, no fugim de la nostra responsabilitat i comencem a caminar plegats. Molt bon camí !!!!

Agustí Martí Reverter

*Aquest article no hauria estat possible sense la col·laboració de Gisela Navarro (2a. Tinenta d’Alcalde d’Acció Comunitària i Polítiques d’Igualtat i Regidora delegada del Comitè de Direcció d’Innovació Educativa). Moltes gràcies.