dimarts, 15 de febrer del 2022

A la plaça fan sardanes

Diumenge 30 de gener. Aquest matí he anat a la Plaça de la Vila i, deixant a banda l’emoció i alegria que m’ha suposat sentir la cobla refilant quan pel carrer m’hi acostava, he tingut un sentiment de tristor en veure que la plaça estava mig buida, uns quants seguidors acèrrims, plogui o nevi, majoritàriament gent gran.

Potser sigui una percepció, però anem a menys, es fan tallers, cursos, aplecs, ballades... s’ha modernitzat, però tot i així a la plaça m’hi falta gent escoltant o ballant. No tinc clar què es podria fer, ben segur que ja es deu haver pensat tot per afegir-hi el jovent, per deformació professional potser “la sardana” amb tot el que significa podria oferir-se com una assignatura optativa als instituts. M’he passat? Doncs no ho sé, ja que tornaríem a posar més responsabilitat als centres i als docents, però potser podria venir molt bé per donar a conèixer la nostre dansa al jovent. Penso en condicional ja que mai sabem l’acollida que podria tenir. Malgrat tot, potser ens hi podríem arriscar.

Explicar que com a símbol d’unitat i d’orgull ens agafem les mans i les aixequem fent passos petits però ferms, capturem l’esperit català, ballem units amb persones diferents d’edat i de sexe, obrint els braços convidant tothom, els cercles que formem són inclusius, un espectacle meravellós d’observar. Es pot ballar durant tot l’any en espais emblemàtics o a la plaça del poble qualsevol dia de l’any o per la Festa Major. De la sardana se´n poden escriure llibres, el seu nom té origen ancestral i discutit, però el creador de la sardana moderna va ser Pep Ventura, que es va implicar en la seva renovació. El 1906 ja era classificada com a dansa nacional i el 2010 la Generalitat de Catalunya va inscriure la sardana en el catàleg del Patrimoni Festiu de Catalunya. Referents històrics en tenim del segle XVI amb el “contrapàs”, dansa similar a la sardana.

La cobla que complementa la sardana està formada per instruments de vent amb contrabaix, dirigits pel flabiol i la pandereta que marca el ritme. Actualment hi ha 130 cobles actives a Catalunya i el Roselló, i la majoria son professionals. Fora d’aquí, a Amsterdam hi ha la Cobla Principal.

Pinzellades i reflexions d’un tema tan nostre que porto dins el cor.

Montse Pastor i Pujadó